Licopodiofití

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lycopodiophyta
Silurià–actualitat
Lycopodiella cernua
Lycopodiella cernua

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Lycopodiophyta
Cronquist, Takht. & W.Zimm.[1] [P.D. Cantino & M.J. Donoghue][2]
Classes

Lycopodiopsida -
Isoetopsida -
† Zosterophyllopsida -

Lycopodiophyta (Lycophyta) és una divisió botànica de plantes vasculars. És la divisió de plantes vasculars més antiga de les que viuen actualment, ja que té els orígens de 410 milions d'anys enrere.[3] Aquestes espècies es reprodueixen alliberant espores i tenen una alternança de generacions.[4] Difereixen de les altres plantes vasculars pel fet de tenir fulles microfíl·liques en lloc de les megafíl·liques, més complexes, que presenten les falgueres i les plantes amb llavors.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Hi ha unes 1.200 espècies[5] actuals dividides en tres grups principals, que dividides en classes són:

Evolució[modifica | modifica el codi]

Són abundants el fòssils en el carbó. Molts gèneres s'han extingit. Les espècies del període Silurià Baragwanathia longifolia representen els primers Lycopodiophyta identificables.

Durant el període Carbonífer i havia Lycopodiophyta en forma d'arbre (com Lepidodendron) i formaven enormes selves que dominaven la terra. Al Fossil Park de Glasgow, Escòcia, es troben arbres de Lycopodiophyta en pedra sorrenca.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Algunes espècies de Lycopodphyta són homospores però d'altres són heterospores amb les espores femenines més grans que les masculines.

Les espores dels Lycopodiophyta són altament inflamables i s'han fet servir en focs artificials.[7] Actualment la huperzina, un producte químic aïllat d'un licopodi de la Xina està essent investigat com a tractament de la malaltia de l'Alzheimer.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cronquist, A.. «On the higher taxa of Embryobionta». Taxon, vol. 15, 15, 1966, pàg. 129–134. DOI: 10.2307/1217531.
  2. Cantino, Philip D.. «Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta». Taxon, vol. 56, 3, 2007, pàg. E1–E44.
  3. McElwain, Jenny C.; Willis, K. G.; Willis, Kathy; McElwain, J. C.. The evolution of plants. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-850065-3. 
  4. Eichhorn, Evert, and Raven (2005). Biology of Plants, Seventh Edition. 381-388.
  5. Callow, R. S.; Cook, Laurence Martin. Genetic and evolutionary diversity: the sport of nature. Cheltenham: S. Thornes, 1999. ISBN 0-7487-4336-7. 
  6. «www.ncbi.nlm.nih.gov». [Consulta: 2009-03-19].
  7. Cobb, B (1956) A Field Guide to Ferns and their related families: Northeastern and Central North America with a section on species also found in the British Isles and Western Europe (Peterson Field Guides), 215

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]