Licopodiòfits

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Licopodiofití)
Infotaula d'ésser viuLicopodiòfits
Lycopodiophyta Modifica el valor a Wikidata

Lycopodiella cernua
Període
Silurià–actualitat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
DivisióLycopodiophyta Modifica el valor a Wikidata
D.H.Scott, 1900
Classes

Els licopodiòfits (Lycopodiophyta) o licòfits (Lycophyta) són una antiga divisió de plantes vasculars sense llavors. Segons la classificació consensuada pel Pteridophyte Phylogeny Group, són una classe amb el nom de Lycopodiopsida.[1]

Són les plantes vasculars més antigues de les que viuen actualment, ja que té els orígens en 410 milions d'anys enrere.[2] Aquestes espècies es reprodueixen alliberant espores i tenen una alternança de generacions.[3] Difereixen de les altres plantes vasculars pel fet de tenir fulles microfíl·liques en lloc de les megafíl·liques, més complexes, que presenten les falgueres (Polypodiophyta) i les plantes amb llavors (Spermatophyta).

Classificació[modifica]

Hi ha unes 1.290 espècies[4] actuals dividides en tres grups principals, que dividides en classes són:

Evolució[modifica]

Són abundants el fòssils en el carbó. Molts gèneres s'han extingit. Les espècies del període Silurià Baragwanathia longifolia representen els primers Lycopodiophyta identificables.

Durant el període Carbonífer hi havia Lycopodiophyta en forma d'arbre (com Lepidodendron) i formaven enormes selves que dominaven la terra. Al Fossil Park de Glasgow, Escòcia, es troben arbres de Lycopodiophyta en pedra sorrenca.

Característiques[modifica]

Algunes espècies de Lycopodphyta són homospores però d'altres són heterospores amb les espores femenines més grans que les masculines.

Les espores dels Lycopodiophyta són altament inflamables i s'han fet servir en focs artificials.[6] Actualment la huperzina, un producte químic aïllat d'un licopodi de la Xina està essent investigat com a tractament de la malaltia d'Alzheimer.

Referències[modifica]

  1. PPG I «A community-derived classification for extant lycophytes and ferns». Journal of Systematics and Evolution, 54, 6, 2016, p. 563–603. DOI: 10.1111/jse.12229.
  2. McElwain, Jenny C.; Willis, K. G.; Willis, Kathy; McElwain, J. C.. The evolution of plants. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-850065-3. 
  3. Eichhorn, Evert, and Raven (2005). Biology of Plants, Seventh Edition. 381-388.
  4. Christenhusz, M. J. M. & Byng, J. W. (2016), "The number of known plants species in the world and its annual increase", Phytotaxa (Magnolia Press) 261 (3): 201–217, doi:10.11646/phytotaxa.261.3.1, <http://biotaxa.org/Phytotaxa/article/download/phytotaxa.261.3.1/20598>
  5. «www.ncbi.nlm.nih.gov». [Consulta: 19 març 2009].
  6. Cobb, B (1956) A Field Guide to Ferns and their related families: Northeastern and Central North America with a section on species also found in the British Isles and Western Europe (Peterson Field Guides), 215

Enllaços externs[modifica]