Licortes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Licortes (Lycortas, Λυκόρτας) fou un home d'estat de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.

Fou el pare de l'historiador polibi i amic de Filopemen.

El 189 aC fou enviat com ambaixador a Roma junt amb Diòfanes de Mitilene del partit rival per rebre la decisió del senat en la qüestió sobre la guerra entre la Lliga Aquea i Esparta. Mentre Diòfanes estava disposat a acceptar qualsevol resolució del senat, Licortes defensava el dret de la Lliga a actuar com un estat sobirà.

El 186 aC fou un dels tres ambaixadors enviats a Egipte per concertar una aliança, però a l'assemblea de la Lliga que es va fer l'any següent a Megalòpolis, quan era estrateg Aristen de Megalòpolis, ni Licortes no els enviats egipcis van poder concretar quin dels diversos tractats entre la Lliga i Egipte era el que s'havia renovat l'any anterior, el que va donar un triomf polític al partit d'Aristen. El mateix 185 aC Filopemen i Licortes van defensar a Argos, el tracte donat pels aqueus als espartans, que havia estat criticat per Cecili Metel; quan Appi Claudi fou enviat des de Roma el 184 aC per posar fi a la qüestió, Licortes havia estat elegit altre cop estrateg, i va diferir amb el enviat romà.

El 183 aC quan Deinòcrates i el seu partit van retirar a Messènia de la Lliga, Licortes fou enviat contra ells per Filopemen, però no va poder forçar els passos del país. A la mort de Filopemen fou fet general de la lliga altre cop (encara el 183 aC) i al començament del 182 aC va envair Messènia i va realitzar una completa venjança amb els assassins de Filopemen. No gaire després Messènia era readmesa a la Lliga i Licortes va demanar, contra el parer de Diòfanes, la readmissió d'Esparta, que fou aprovat.

El 180 aC Licortes, el seu fill Polibi i el general Àrat (fill del famós Àrat de Sició) foren nomenats ambaixadors per anar a Egipte, que havia fet propostes als aqueus, però la mort del rei egipci va impedir el viatge.

El 179 aC, amb Hipèrbat com a general de la Lliga, Licortes va estar contra l'exigència romana de cridar als exiliats espartans sense excepció i se li van oposar Cal·lícrates i Hipèrbat, aconseguint esdevenir sospitós als romans; a la guerra contra Perseu de Macedònia això no obstant, Licortes va recomanar observar estricta neutralitat.

Altre cop es va oposar a Cal·lícrates i Hipèrbat, que no volien intervenir a Egipte, i el 168 aC va proposar enviar ajut a Ptolemeu VIII Evergetes II Fiscó i Ptolemeu VII Neofilopàtor que havien demanat el suport dels aqueus contra els selèucides, però la moció fou rebutjada.

El 167 aC encara era viu però després ja no torna a ser esmentat i probablement va morir en aquesta època.