Likkud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
הליכוד
President Binyamín Netanyahu
Fundació 1973
Seu Metzudat Ze'ev, 38
Tel Aviv
Ideologia Conservadorisme, Sionisme revisionista
Afiliació europea Aliança per l'Europa de les Nacions
http://www.likud.org.il
Imatge de Binyamín Netanyahu, líder del Likkud.

El Likkud o Likud (ליכוד, vol dir literalment consolidació, unió) és un partit de la dreta liberal i conservadora israeliana. Actualment és el segon partit d'Israel. El seu líder, de 1999 a 2005 era Ariel Sharon, Primer Ministre d'Israel.

És l'hereu del sionisme revisionista de Zeev Jabotinski, que s'oposava al domini del laborisme sobre el sionisme. És creat el 1973, quan el Gahal (dreta nacional i liberal) i el Laam (dreta nacional) decideixen reunir-se per a les eleccions legislatives. A conseqüència de les nombroses fraccions que implicaven ja els dos partits fundadors, cal esperar fins al 1988 perquè el Likkud es faci un vertader partit unitari. El seu primer líder és Menahem Beguín, que es fa Primer Ministre d'Israel el 1977, posant fi al domini dels laboristes que venia del període del Yixuv. El govern de Beugín és sobretot marcat per la firma dels acords de Camp David el 1979. El 1983, Beguín es retira.

És reemplaçat per Yitshaq Xamir, que superat per la situació econòmica del país, proposa als laboristes encapçalats per Ximon Peres formar un govern d'unió nacional. Peres accepta i és elegit Primer Ministre amb el suport del Likkud. Xamir torna a ser Primer Ministre el 1986, governant en coalició fins al 1990, on els laboristes abandonen la coalició.

El 1991, Xamir accepta les negociacions de Madrid que havien de preparar la pau per a l'Orient Mitjà. Però, es nega a prendre compromisos reals per por de perdre la seva feble majoria. El 1992, guanyen els laboristes.

Molt reticent als Acords d'Oslo, comença un tomb cap a un liberalisme econòmic més marcat sota la influència del seu nou líder a partir de 1993, Binyamín Netanyahu.

El 1996, Netanyahu esdevé Primer Ministre d'Israel, i para el procés de pau, encara que porta en paral·lel una política econòmica molt liberal.

El 1999, El laborista Ehud Barak esdevé Primer Ministre. El Likkud escull un nou líder, Ariel Sharon, que arriba a ser Primer Ministre el 2001. Aquest realitza l'evacuació de Gaza el setembre de 2005 i poc després deixa el partit el 21 de novembre de 2005 després de l'oposició continua d'una part dels executius del Likkud i la dissolució de la seva aliança governamental amb els laboristes, per fundar el seu propi partit, Qadima. L'home fort del Likkud torna a ser Binyamín Netanyahou que guanya les eleccions primàries del partit, el 19 de desembre de 2005. A les eleccions legislatives d'Israel de 2009 fou el segon partit més votat i va obtenir 27 escons.

Líders[modifica | modifica el codi]