Liliàcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Liliàcia
Marcòlic (Lilium martagon)
Marcòlic (Lilium martagon)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Liliales
Família: Liliaceae
Juss. (1789)
Gèneres

Vegeu el text

Les liliàcies (Liliaceae) conformen una família de plantes amb flor de la classe Liliopsida.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Flor Calochortus nuttallii. Com la majoria de liliàcies, és actinomorfa (o sigui, té simetria radial), té sis estams i té sis tèpals en tres verticils (aquí els tres del verticil inferior són més petits)

Són plantes herbàcies perennes i anuals, alguna arbustiva, amb bulbs i rizomes. Les fulles són molt variades, fins i tot algunes estan reduïdes a petites bràctees. Les inflorescències són raïms o cimes umbel·liformes. Les flors són, generalment, grans i vistoses, actinomorfes i hermafrodites. El periant consta de sis tèpals de coloració variada. Les flors tenen habitualment sis tèpals distribuïts en dos verticils, i sis estams (de vegades tres). El gineceu té tres càrpels soldats amb l'ovari súper. El fruit és de tipus càpsula o baia.[1]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Les liliàcies han estat capaces de colonitzar un gran nombre d'ambients, encara que la majoria creixen a prats, camps de conreu i zones obertes dels boscos i garrigues, des de vora la mar fins a la muntanya. Algunes espècies però s'han adaptat a les zones ombroses dels boscos, com per exemple les esparregueres d'ombra.[1]

Usos[modifica | modifica el codi]

Algunes espècies silvestres de liliàcies s'han utilitzat per l'alimentació, com alguns alls (espècies del gènere Allium) o els espàrrecs (Asparagus officinalis). Altres són conreades per a alimentació, com l'all, la ceba i el porro.[1]

Moltes espècies són cultivades com a plantes ornamentals, cap destacar: els lliris, els jacints, les tulipes, els còlquics, les escil·les, les cintes, els aloes, les flors de l'amor, les plantes de fulles com l'Aspidistra o els espàrrecs per adornar rams (Asparagus sprengeri i Asparagus plumosus), entre moltes altres.[1]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

S'ha demostrat que és un grup parafilètic i per tant s'han reorganitzat molts dels gèneres i espècies que tradicionalment s'havien assignat a la família de les liliàcies, com és el cas de les Agavaceae, Alliaceae, Amaryllidaceae, Anthericaceae, Asparagaceae, Asphodelaceae, Convallariaceae, Hyacinthaceae, Melanthiaceae, Nartheciaceae, Smilacaceae, Tecophilaeaceae, Themidaceae, Tofieldiaceae, Trilliaceae i Uvulariaceae.

Endemismes als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

S'han descrit cinc taxons endèmics:

Gèneres[modifica | modifica el codi]

Les famílies del sistema modern APG II estan entre parèntesis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Liliàcies Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental. Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dahlgren, R.M.T., H.T. Clifford, and P.F. Yeo. 1985. The Families of Monocotyledons. - Springer-Verlag. Berlin, Germany.
  • Chase, M.W., M.R. Duvall, H.G. Hills, J.G. Conran, A.V. Cox, L.E. Eguiarte, J. Hartwell, M.F. Fay, L.R.Caddick, K.M. Cameron, and S. Hoot. 1995.- Molecular phylogenetics of Lilianae; in Monocotyledons: Systematics and Evolution.
  • Kelch, D.G. 2000. What happened to the lily family? Pacific Horticulture 61:76-79.
  • Kubitzki, K.(Editor) 1998: The Families and Genera of Vascular Plants, Vol.3. Springer-Verlag. Berlin, Germany. ISBN 3-540-64060-6

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]