Lilit
.jpg)
Segons el judaisme de l'Edat Mitjana, Lilit (en hebreu לילית Lilit) fou la primera esposa d'Adam, anterior a Eva, i que s'assimilava a un dimoni que raptava els nens dels bressols durant la nit. Se la representa amb l'aspecte d'una dona molt bonica, amb els cabells llargs i rinxolats, generalment pèl-roja, i de vegades alada.
Sembla que la Lilit jueva seria una apropiació del judaisme de Lilitu, un dimoni nocturn mesopotàmic amb tendència a assassinar nens. També es considera que existeix una connexió entre Lilit i Inanna, la deessa sumèria de la guerra i el plaer sexual.
Existeix també un mite grec sobre una dona anomenada Làmia, una reina líbia que mantingué relacions amb Zeus; després que Zeus l'abandonés, Hera va furtar els seus fills, i ella es venjà furtant els fills d'altres dones.
Taula de continguts |
La llegenda de Lilit [modifica]
L'origen de la llegenda hebrea de Lilit com primera dona d'Adam es deu al fet que el Gènesi explica dues vegades la creació d'Adam i Eva. En el Gènesi, 1:27 (I Déu va crear l'home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l'home i la dona) i també en el Gènesi, 2:22 (I de la costella que havia tret de l'home, el Déu Etern en va fer una dona i la dugué a l'home).
Aquesta creença sobre l'existència de Lilit fou molt coneguda durant tota l'antiguitat al Pròxim Orient. El primer document que s'ha conservat fins avui dia on es parla de Lilit és l'anomenat Gènesi Rabba, midràs sobre el llibre del Gènesi, recopilat el segle V a Palestina.
Segons aquesta font, Adam tenia vint anys i Eva encara no havia estat creada, quan Jahvè va demanar a l'home que posés nom a totes les bèsties, aus i altres éssers vivents. Quan desfilaren davant d'ell en parelles, mascle i femella, Adam sentí gelosia del seu amor, i encara que va copular amb cada femella animal per torn, no trobà satisfacció en l'acte. Per això va exclamar: Totes les criatures tenen la parella apropiada, menys jo!, i pregà a Jahvè que remeiés aquesta injustícia.
Així, Déu va crear-li una femella amb qui poder estar junts. Aleshores van viure feliços i abonats al plaer que es donaven mútuament. Al cap d'un temps però, Jahvè va adormir Adam i de la seva costella en va crear una altra dona, Eva, que era molt més assenyada i menys luxuriosa. Aleshores Lilit fou repudiada i segons algunes versions jueves abandonà l'Edèn. Amb tot, però, una serp (representació del dimoni) va aparèixe's a Eva i la va convèncer per menjar de l'arbre prohibit. Així fou com els primers homes es veieren obligats a abandonar l'Edèn.
Després d'instal·lar-se a la Terra, Adam repudià Eva pel pecat comès i durant 130 anys va dormir a les nits tot sol. Durant aquest període de temps, Lilit s'apropava periòdicament a Adam qui, captivat per la seva bellesa, acabava mantenint relacions amb ella de les quals en van néixer els dimonis i esperits coneguts com plagues de la humanitat.
Després de la reconciliació d'Adam i Eva, Lilit s'exilià prop del Mar Roig. Durant el seu llarg viatge per terres desconegudes, es topà amb Caïm, fill d'Adam i Eva, a qui ensenyà l'art de la màgia i amb qui mantingué relacions sexuals que engendraren dimonis encara més malvats que els fills que havia tingut amb Adam. Algunes versions afirmen que Lilit va tornar a l'emplaçament d'Adam després de molts anys.
Lilit també apareix en el Yalqut Reubeni (col·lecció de comentaris cavalístics sobre el Pentateuc, recopilada per R. Reuben ben Hoshke Cohen (mort el 1673 a Praga).
En qualsevol cas, la presència de Lilit a la mitologia hebrea es demostra per la tradició jueva de posar un amulet al voltant del coll dels nens nounats, amb el nom de tres àngels que els protegeixen de les lilim, filles mitològiques de Lilit i Adam i assassines de nens.
Lilit en la Bíblia [modifica]
L'única vegada que s'anomena expressament en l'Antic Testament aquesta criatura apareix a Isaïes 34:14[1]: ופגשו ציים את־איים ושעיר על־רעהו יקרא אך־שם הרגיעה לילית ומצאה לה מנוח׃ Que és traduïda en la versió de la Bíblia de Jerusalem com: «Els gats salvatges s'ajuntaran amb hienes i un sàtir cridarà a l'altre; també allà reposarà Lilit i en ell hi trobarà el descans». Altres versions tradueixen el terme com criatura nocturna o òliba.[2]
Lilit en la mitologia mesopotàmica [modifica]
El seu nom original en acadi és Lilitu, que prové de la paraula lil, que significa "vent", "aire" o "esperit". En la mitologia acadia pertany a la mateixa classe de dimonis que Lilu, Ardat Lili i Idlu Lili.
La traducció a l'hebreu com לילית (Lilit) possiblement va originar a una confusió de termes, ja que ליל en hebreu significa "nit" en comptes d'"aire". Només s'han trobat breus referències d'ella en el llibre d'Isaïes i en la tradició talmúdica, que són les que han arribat fins els nostres temps.
Referències [modifica]
- ↑ Judit M. Blair De-Demonising the Old Testament - An Investigation of Azazel, Lilith, Deber, Qeteb and Reshef in the Hebrew Bible. Forschungen zum Alten Testament 2 Reihe, Mohr Siebeck 2009 ISBN 3-16-150131-4
- ↑ Isaïes 34:14 en quaranta idiomes
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lilit |
- Transoxiana.org («La presència de Lilith en els escrits rabínics i el seu origen», Conferència dictada en les I Jornades d'Estudis Orientals (Buenos Aires, 2004).
