Líman

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Liman)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Lyman» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Lyman (desambiguació)».
Imatge de satèl•lit d'un tram de la costa nord de la mar Negra, entre la frontera amb Romania i el líman del Dnipró-Buh Meridional

Un líman (ucraïnès: лима́н, lyman; romanès: liman; rus: лиман, (liman); turc: liman; grec medieval: λιμένας) és un estuari o desembocadura d'un riu, molt ample i gairebé tancat per un cordó litoral o barra de sediments.[1] Els límans poden ser marítims (quan la barra de sorra es crea per l'acció del corrent marí) o fluvials (quan el cordó es crea pel flux d'un riu major a la confluència amb un altre.

El líman més petit del Buh Meridional es barreja amb el més gran del Dnipró per formar el líman del Dnipró-Buh

El líman resulta d'una sèrie de circumstàncies. En particular, quan un riu desemboca en una mar molt arenosa on la vora és sensiblement rectilínia. Així, la deriva litoral transporta sorra constantment, es va dipositant a la boca de l'estuari i pot formar un o més estanys en comunicació amb la mar. En aquest sentit, s'assemblen a les nostres albuferes o estanys (en l'ús de la Catalunya nord), per una banda, i a les ries cantàbriques en la seva amplada per altra.

El terme líman s'usa sobretot per descriure les formacions hidrogràfiques típiques a la mar Negra, la mar d'Azov i la part baixa del curs del Danubi. Hi ha gran quantitat de límans a Ucraïna, com també a Bulgària, Romania i Rússia. Etimològicament, la paraula prové del grec medieval λιμένας, que vol dir badia o port, paraula que va ser disseminada pels turcs al ocupar les costes occidentals i septentrionals de la mar Negra, amb el sentit de port. Després va ser adoptada pels ucraïnesos, búlgars, romanesos i russos per definir el líman del Dnister. A Rússia, el terme també s'usa a vegades per descriure rades o ries a la mar d'Azov i altres costes, on l'estuari no és tancat per una barra de sorra, com ara el Líman d'Anadyr (rus: Анадырский Лиман, Anadyrskii Liman) o estuari de l'Anadyr, al Golf d'Anadyr (mar de Bering), ókrug autònom de Txukotka, Sibèria.

Alguns límans[modifica | modifica el codi]

A Bulgària[modifica | modifica el codi]

A Romania[modifica | modifica el codi]

A Ucraïna[modifica | modifica el codi]

(començant a la frontera amb Romania al sud-oest i seguint la costa de la mar Negra cap a l'est fins a arribar a la mar d'Azov)

Els límans de Tatarbunary[modifica | modifica el codi]

Al raion de Tatarbunary, entre Vylkove a la frontera romanesa i Tatarbunary, a la província d'Odessa (aquests límans s'assemblen més a la nostra albufera i s'anomenen sovint "llac", tot i que són llacs salats)

  • Llac o líman de Sassyk o líman de Kunduk (Сасик o Кундук), homònim d'un altre líman a Crimea
  • Llac Burnàs (озеро Бурнас, ózero Burnàs, o лиман Бурнас, líman Burnàs) - al raion (la comarca) de Tatarbunary
  • Líman d'Alibei ((лиман Алібей, líman Alibei), ara dividit per una presa entre el líman d'Alibei i el llac de Khadjyder (oзеро Хаджидер, ózero Khadjyder), alimentat pel riu homònim.
  • Llac de Xahany (Шагани)

Límans prop d'Odessa[modifica | modifica el codi]

Seguint la costa cap a l'est, prop de d'Odessa, a la província d'Odessa

Límans dels óblasts de Mykolàiiv i Kherson[modifica | modifica el codi]

Límans de Crimea[modifica | modifica el codi]

La majoria d'aquests no es poden considerar límans en el sentit propi de la paraula, per no estar associats a rius. Es poden considerar més aviat albuferes. També són anomenats llacs (озеро, ózero).

  • El sistema d'albuferes de Syvaix o "mar Podrida" (ucraïnès: Сива́ш, Гниле́ Мо́ре, Syvaix, Hlyné More; tàtar de Crimea: Sıvaş, Çürük Deñiz; rus: Сиваш, Гнилое Море, Sivaix, Glinóie Mórie), a la costa de la mar d'Azov, una part del qual és parc nacional. Està separat de la mar d'Azov pel cordó litoral, barra de sorra o "fletxa" d'Arabat (ucraïnès: Араба́тська стрі́лка, transcrit: Arabatska strilka; rus: Арабатская стрелка, transcrit: Arabàtskaia strielka; tàtar de Crimea: Arabat beli).
  • El llac salat de Donuzlav (ucraïnès: Донузлав)
  • El llac salat de Sasyk (ucraïnès: Сасик), homònim d'un altre líman a l'óblast o província d'Odessa.
  • El llac salat de Sakske (ucraïnès: Са́кське о́зеро, Sakske ózero; tàtar de Crimea: Saq gölü; rus: Сакское озеро, Sakskoie ózero)
  • El llac de Aktaske (Актаське озеро, Aktaske ózero), a la mar d'Azov vora Sxolkine.

Límans de la mar d'Azov[modifica | modifica el codi]

  • Líman de l'Utliuk (Утлюцький лиман, Utliutskyi líman). Aquest líman, irrigat pel riu Velykyi Utliuk, entre d'altres, desemboca prop del municipi de Henitxesk (Генічеськ). El separa de la mar d'Azov la punta de Fedótov o punta Fedótova (коса Федотова) i l'illa de Byriutx (Бирюч), molt prop del sistema de l'albufera del Syvaix o "mar Podrida" (ucraïnès: Сива́ш, Гниле́ Мо́ре, Syvaix, Hlyné More; tàtar de Crimea: Sıvaş, Çürük Deñiz; rus: Сиваш, Гнилое Море, Sivaix, Glinóie Mórie), contribuint a crear la barra de sorra d'Arabat (ucraïnès: Араба́тська стрі́лка; rus: Арабатская стрелка; tàtar de Crimea: Arabat beli).
  • Líman del Molotxna (Молочний лиман, Molotxnyi líman), tocant al líman d'Utliuk, prop de Kyrylivka

A Rússia[modifica | modifica el codi]

Limans a la mar d'Azov[modifica | modifica el codi]

  • Liman del Mius (Миусский лиман, Miuskii liman, 33 km de llarg), on el riu Mius (rus: Миус, ucraïnès: Міус), que neix a Ucraïna, rep les aigües del Krynka i després entra a Rússia i per últim desemboca a la mar d'Azov.
  • Liman del Iéia (Е́йский лима́н, Iéiskyi liman) - on desemboca el riu Iéia (Е́я). És el líman més gran de la regió russa de Caucas del Nord (Се́верный Кавка́з, Siévernyi Kavkaz)
  • Liman del Beissug (Бейсу́гський Лима́н) - un dels líman que forma el riu Beissug (Бейсу́г) a la seva fi. Aquest líman també és alimentat pel riu Txelbàs o Txelbas (Челбас).
  • Liman d'Akhtaniz (Ахтанизовський лиман) - al territori de Krasnodar (Краснода́рский край, Krasnodarskii krai).
  • Liman del Akhtar (Ахтарський лиман, Akhtasrskii liman) - al territori de Krasnodar (Краснода́рский край, Krasnodarskii krai).

De fet, la mar d'Azov mateixa vindria a ser similar a un enorme líman entre Ucraïna i Rússia, a la desembocadura del riu Don, tot i que no el tanca una barra de sorra sinó unes penínsules que gairebé es troben, deixant només l'estret de Kertx obert a la mar Negra.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Líman Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «líman». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.