Limburg (Bèlgica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Limburg
Bandera de Limburg
(En detall)
Seu administrativa de la província
Seu administrativa de la província
País
• Regió
• Capital
Bèlgica Bèlgica
Flandes Flandes
Hasselt
Superfície 2422 km²
Població (2013)
  • Densitat
853.239 hab.
352,29 hab/km²
Coordenades 51° 3′ N, 5° 27′ E / 51.050°N,5.450°E / 51.050; 5.450Coord.: 51° 3′ N, 5° 27′ E / 51.050°N,5.450°E / 51.050; 5.450
Llengua neerlandès
Governador Herman Reynders
Situació
dins Bèlgica
Situació dins Bèlgica
Web

Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El 1795 els ocupants francesos van introduir els departaments per a trencar amb els territoris feudals de l'antic règim. Així van crear el departament del Mosa Inferior que cobreix més o menys els territoris de les actuals províncies Limburg Belga i Limburg neerlandès amb Maastricht com capital. Després del Congrés de Viena (1815) el sobirà del Regne Unit dels Països Baixos, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, però va preferir donar-les noms històrics. Tot i que gairebé res del territori formava part de l'antic ducat de Limburg, va anomenar la província Limburg, entre altres per a poder atorgar-se el títol de duc de Limburg.

El 1830 tota la província va esdevenir belga, tret de Maastricht. Després del Tractat de Londres (1839) la província va escindir-se. Hasselt va esdevenir la capital de la part belga. El 1963, després de la fixació de la frontera lingüística belga, els sis nuclis del municipi de Bitsingen van passar a la província de Lieja i els sis nuclis de Voeren van esdevenir limburguesos. De la província actual, només els nuclis Teuven i Remersdaal del municipi de Voeren formaven part de l'antic ducat del mateix nom. La resta de la província prové del principat de Lieja (Sint-Truiden, Tongeren i el comtat de Loon), d'enclavaments del ducat de Brabant (Lommel, Halen) i de terres de la Generalitat (Hoepertingen, Veulen, Rutten, Nerem i Mopertingen).

Municipis de Limburg[modifica | modifica el codi]

Municipis de Limburg

1. Alken
2. As
3. Beringen
4. Bilzen
5. Bocholt
6. Borgloon
7. Bree
8. Diepenbeek
9. Dilsen-Stokkem
10. Genk
11. Gingelom
12. Halen
13. Ham
14. Hamont-Achel
15. Hasselt
16. Hechtel-Eksel
17. Heers
18. Herk-de-Stad
19. Herstappe
20. Heusden-Zolder
21. Hoeselt
22. Houthalen-Helchteren
23. Kinrooi
24. Kortessem
25. Lanaken
26. Leopoldsburg
27. Lommel
28. Lummen
29. Maaseik
30. Maasmechelen
31. Meeuwen-Gruitrode
32. Neerpelt
33. Nieuwerkerken
34. Opglabbeek
35. Overpelt
36. Peer
37. Riemst
38. Sint-Truiden
39. Tessenderlo
40. Tongeren
41. Voeren
42. Wellen
43. Zonhoven
44. Zutendaal

Bandera de Limbourg Província de Limburg Bandera de Limbourg

Alken · As · Beringen · Bilzen · Bocholt · Borgloon · Bree · Diepenbeek · Dilsen-Stokkem · Genk · Gingelom · Halen · Ham · Hamont-Achel · Hasselt · Hechtel-Eksel · Heers · Herk-de-Stad · Herstappe · Heusden-Zolder · Hoeselt · Houthalen-Helchteren · Kinrooi · Kortessem · Lanaken · Leopoldsburg · Lommel · Lummen · Maaseik · Maasmechelen · Meeuwen-Gruitrode · Neerpelt · Nieuwerkerken · Opglabbeek · Overpelt · Peer · Riemst · Sint-Truiden · Tessenderlo · Tongeren · Voeren · Wellen · Zonhoven · Zutendaal

Vegeu també: Bèlgica · Flandes · Ciutats de Bèlgica


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Limburg». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Limburg (Bèlgica) Modifica l'enllaç a Wikidata