Limelight

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: LimeLight)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el tipus de llum d'escenari. Vegeu-ne altres significats a «Llums d'escena».
Diagrama del limelight

El limelight o llum de calci és un tipus de llum d'escenari que es va utilitzar en teatres i music halls el segle XIX, en el qual una flama d'oxihidrogen es projecta sobre una malla cilíndrica de calç viva (òxid de calci) que pot arribar a 2.572°C abans de fondre's. Es genera una il·luminació d'alta intensitat; la llum es produeix per una combinació d'incandescència i candoluminescència. Encara que ja fa molt de temps que va ser substituït per l'arc elèctric, el terme ha sobreviscut a Anglaterra: quan algú és un personatge públic famós, encara es diu que es troba sota el limelight.

Història[modifica | modifica el codi]

L'efecte va ser descobert en la dècada de 1820 per Goldsworthy Gurney,[1] gràcies al treball amb la torxa oxhídrica, encara que la invenció s'atorga normalment a Robert Hare. El 1825, un enginyer escocès, Thomas Drummond (1797-1840), va veure una demostració de l'efecte de Michael Faraday i es va adonar que aquesta llum podia ser útil per a la topografia. Drummond en va construir una versió operativa el 1826, per això el limelight és de vegades conegut com a llum de Drummond en honor seu.

El limelight va ser utilitzat per primera vegada en públic a la Royal Opera House de Londres el 1837 i va gaudir d'un ampli ús en teatres de tot el món entre els anys 1860 i 1870. Els limelights van ser emprats per posar en relleu als solistes, de la mateixa manera que avui es fa amb el modern followspot.[2] El limelight va ser reemplaçat per l'arc elèctric ja en el segle XIX.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [Limelight http://www.chem.leeds.ac.uk/delights/textsDemonstration_19.htm]
  2. Reid, Francisco Reid. El Manual d'il·luminació escènica (escenari i vestuari). 6Rev Ed edition (31 de maig de 2001). UK: A & C Black Publishers Ltd;, 2001, p. 1.224 pàgines. ISBN 0713653965.