Limfòcit Th17

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els limfòcits Th17 (limfòcits T col·laboradors 17) són un subconjunt de limfòcits T col·laboradors descoberts el 2007 que produeixen interleucina 17 (IL-17). Estan considerats a nivell de desenvolupament diferents dels limfòcits Th1 i Th2, i es creu que quantitats excessives del limfòcit juguen algun paper en les malalties autoimmunes[1][2] com ara l'esclerosi múltiple (anteriorment es creia que era causada pels limfòcits Th1), la psoriasi, la uveïtis autoimmune, la diabetis juvenil, l'artritis reumatoide i la malaltia de Crohn.

Més específicament, es creu que estan implicades en els processos inflamatoris i de dany tissular en aquestes malalties.[3] Els limfòcits Th17 poden causar greus malalties autoimmunes. Tanmateix, duen a terme una tasca molt important en la immunitat als microbis a les barreres epitelial i mucosa. Produeixen citocines (com la interleucina 22) que estimulen les cèl·lules epitelials per produir proteïnes antimicrobianes per desfer-se de certs tipus de microbis (com ara Candida i Staphylococcus). Així, una manca severa de limfòcits Th17 pot fer augmentar la susceptibilitat a infeccions oportunistes.

Diferenciació[modifica | modifica el codi]

Encara no queda del tot clar exactament quines citocines contribueixen a la formació de Th17, però s'han implicat en humans i ratolins el factor de creixement transformant beta (TGF-β), la interleucina 6 (IL-6), la interleucina 21 (IL-21) i la interleucina 23 (IL-23).[4][5] Recentment s'ha qüestionat, tanmateix, que TGF-β jugui algun paper en humans, i s'assumeix que la interleucina 1β podria tenir-hi algun rol. Altres proteïnes implicades en la diferenciació són el transductor de senyal i activador de la transcripció 3 (STAT3) i els receptors orfes relacionats amb l'àcid retinoic alfa (RORα) i gamma (RORγ).[4] Algunes citocines efectores associades a aquests limfòcits són les interleucines IL-17, IL-21 i IL-22.[6]

L'activació de precursors de limfòcits T col·laboradors en presència de TGF-β i IL-6 es pensa que condueix la diferenciació de limfòcits Th17 en ratolí. A banda de les citocines, no està clar si altres elements de l'activació inicial de Th17 difereixen dels que es coneixen per a altres limfòcits T col·laboradors. S'ha suggerit que IL-23 estaria relacionat amb l'expansió de poblacions establertes de Th17, però aquesta citocina per sí sola no pot induir la diferenciació de precursors de limfòcits T naïf en aquest tipus cel·lular.[7] S'ha mostrat que IL-21, una citocina produïda per Th17, inicia una ruta alternativa per la pròpia activació de poblacions de Th17.[8] En humans, una combinació de TGF-β, IL-1β i IL-23 indueix la diferenciació de Th17 a partir de limfòcits T naïf.[5] Tant l'interferó gamma (IFNγ) com l'IL-4, els principals estimuladors de la diferenciació de Th1 i Th2 respectivament, s'ha mostrat que inhibeixen la diferenciació de Th17.

Funcions[modifica | modifica el codi]

En una caracterització inicial, els limfòcits Th17 es van relacionar àmpliament amb malalties autoimmunes, i es va observar com Th17 autoespecífiques resultaven altament patològiques. Alguns estudis han demostrat una inducció preferent de IL-17 en casos d'infecció amb diverses espècies de bacteris i fongs, suggerint un paper més natural de Th17. Els limfòcits Th17 produeixen fonamentalment dos membres principals de la família IL-17, IL-17A i IL-17F, que estan involucrats en el reclutament, activació i migració de neutròfils. Aquestes cèl·lules també secreten IL-21 i IL-22. Recentment s'ha observat que cèl·lules Th17 polaritzades mitjancen la regressió de tumors establerts en ratolins.[9][10] Actualment existeix un debat sobre si la naturalesa altament inflamatòria dels limfòcits Th17 és suficient com per causar o contribuir a la carcinogènesi.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Harrington LE; Turner, Henrietta. «Interleukin 17-producing CD4+ effector T cells develop via a lineage distinct from the T helper type 1 and 2 lineages». Nature Immunology, vol. 6, 11, Novembre 2005, pàg. 1123–1132. DOI: 10.1038/ni1254. PMID: 16200070.
  2. Stockinger B, Veldhoen M. «Differentiation and function of Th17 T cells». Current Opinion in Immunology, vol. 19, 3, Juny 2007, pàg. 281–286. DOI: 10.1016/j.coi.2007.04.005. PMID: 17433650.
  3. Steinman L. «A brief history of T(H)17, the first major revision in the T(H)1/T(H)2 hypothesis of T cell-mediated tissue damage». Nat. Med., vol. 13, 2, Febrer 2007, pàg. 139–145. DOI: 10.1038/nm1551. PMID: 17290272.
  4. 4,0 4,1 Dong C. «TH17 cells in development: an updated view of their molecular identity and genetic programming». Nature Reviews Immunology, vol. 8, 5, Maig 2008, pàg. 337–348. DOI: 10.1038/nri2295. PMID: 18408735.
  5. 5,0 5,1 Manel N, Unutmaz D, Littman DR. «The differentiation of human T(H)-17 cells requires transforming growth factor-beta and induction of the nuclear receptor RORgammat». Nature Immunology, vol. 9, 6, Juny 2008, pàg. 641–649. DOI: 10.1038/ni.1610. PMC: 2597394. PMID: 18454151.
  6. Ouyang W, Kolls JK, Zheng Y. «The biological functions of T helper 17 cell effector cytokines in inflammation». Immunity, vol. 28, 4, Abril 2008, pàg. 454–467. DOI: 10.1016/j.immuni.2008.03.004. PMID: 18400188.
  7. Bettelli E; Korn, Thomas. «Reciprocal developmental pathways for the generation of pathogenic effector TH17 and regulatory T cells». Nature, vol. 441, 7090, Maig 2006, pàg. 235–238. DOI: 10.1038/nature04753. PMID: 16648838.
  8. Korn T; Awasthi, Amit. «IL-21 initiates an alternative pathway to induce proinflammatory T(H)17 cells». Nature, vol. 448, 7152, Juliol 2007, pàg. 484–487. DOI: 10.1038/nature05970. PMID: 17581588.
  9. Muranski P; Cassard, L.. «Tumor-specific Th17-polarized cells eradicate large established melanoma». Blood, vol. 112, 2, Juliol 2008, pàg. 362–373. DOI: 10.1182/blood-2007-11-120998. PMC: 2442746. PMID: 18354038.
  10. Martin-Orozco N; Yang, Xuexian O.. «T helper 17 cells promote cytotoxic T cell activation in tumor immunity». Immunity, vol. 31, 5, Novembre 2009, pàg. 787–798. DOI: 10.1016/j.immuni.2009.09.014. PMC: 2787786. PMID: 19879162.
  11. Wu S; Rabizadeh, Shervin. «A human colonic commensal promotes colon tumorigenesis via activation of T helper type 17 T cell responses». Nature Medicine, vol. 15, 9, Setembre 2009, pàg. 1016–1022. DOI: 10.1038/nm.2015. PMC: 3034219. PMID: 19701202.

Lligams externs[modifica | modifica el codi]

Hi ha alguns protocols d'accés lliure per a l'estudi de limfòcits Th17 a Nature Protocols:

  • Egwuagu, Charles; Yu, Cheng-Rong; Amadi-Obi, Ahjoku; Liu, Xuebin. «TH17 cells contribute to uveitis and scleritis and are inhibited by IL-27/STAT1 in the retina (3) Western Blot Analysis». Nature Protocols, 2007. DOI: 10.1038/nprot.2007.382.
  • Egwuagu, Charles; Yu, Cheng-Rong; Amadi-Obi, Ahjoku; Liu, Xuebin. «TH17 cells contribute to uveitis and scleritis and are inhibited by IL-27/STAT1 in the retina (4) Confocal microscopy». Nature Protocols, 2007. DOI: 10.1038/nprot.2007.383.
  • Egwuagu, Charles; Yu, Cheng-Rong; Amadi-Obi, Ahjoku; Liu, Xuebin. «TH17 cells contribute to uveitis and scleritis and are inhibited by IL-27/STAT1 in the retina (5) Chromatin immunoprecipitation». Nature Protocols, 2007. DOI: 10.1038/nprot.2007.384.