Limites romani

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Les fronteres de l'Imperi Romà: Fronteres de la Germània Superior i Rècia, Mur d'Hadrià i mur d'Antoní
Imatge
El Limes Germanicus al segle II
Dades
Part deFronteres de l'Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície527 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióEuropa de l'Est Modifica el valor a Wikidata
Map
 49° 06′ 09″ N, 10° 34′ 42″ E / 49.1023688°N,10.5783664°E / 49.1023688; 10.5783664
Format perMur d'Antoní
Limes Tripolitanus (en) Tradueix
Limes Moesicus (en) Tradueix
Limes Saxoniae
Limes arabicus
Mur d'Adrià
Limes Germanicus
Limes Dacicus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
Mur d'Antoní
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1987 (11a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador430-008

Patrimoni de la Humanitat  
Mur d'Adrià
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1987 (11a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat2005, 2008 Modifica el valor a Wikidata
Identificador430-001

Monument cultural
Limes Saxoniae

Patrimoni nacional de Romania
Limes Dacicus

Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi. Hi va haver algunes fortificacions de frontera sobretot a Dàcia, Aràbia Pètria, Numídia i Britànnia, però el limes principal fou el d'Agri Decumates contra els germànics amb la Limes Germanicus, a la zona del Danubi i el Rin, i estava format per fortins, fossats, murs i palissades; en alguns lloc hi havia torres rodones i en altres torres de fusta d'observació. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1987.[1]

Història[modifica]

Foren començades per Drus i Tiberi i encara en queden les restes. Mesuren 500 km entre Colònia i Ratisbona i es va construir en diverses generacions; especialment es van construir fortins en temps de Trajà i Hadrià.

Aquest limes va protegir la regió fins al temps d'Alexandre Sever però després els alamans els van poder passar sovint. Pòstum I, Lolià i Probe van restaurar les bretxes però no van aconseguir aturar l'entrada de bàrbars; a finals del segle iii els romans havien perdut tota la zona al sud del limes.

Fortaleses dels limites[modifica]

Germània Inferior[modifica]

Portal oriental reconstruït a Welzheim
  • Katwijk
  • Valkenburg
  • Valkenburg-Marktveld
  • Leiden
  • Alphen aan de Rijn
  • Zwammerdam
  • Bodegraven
  • Woerden
  • Utrecht-De Meern
  • Utrecht
  • Vechten
  • Rijswijk
  • Maurik
  • Kesteren
  • Randwijk
  • Driel
  • Arnhem-M'wijk
  • Nimega
  • Loowaard
  • Herwen
  • Rindern
  • Qualburg
  • Alt-Kalkar
  • Xanten-Birten
  • Calo
  • Moers-Asberg
  • Werthausen
  • Krefeld-Gellep
  • Neuss
  • Reckberg
  • Burungum
  • Dormagen
  • Köln-Deutz
  • Köln-Alteburg
  • Bonn
  • Remagen

Germània Superior[modifica]

Rècia[modifica]

Torre de fusta reconstruïda a prop de Rainau (Alemanya)
  • Freimühle
  • Schirenhof
  • Böbingen
  • Aalen
  • Rainau-Buch

Pannònia[modifica]

  • Viena

Tripolitana[modifica]

Referències[modifica]

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Frontiers of the Roman Empire» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Limites romani