Linària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Linaria
Linaria alpina
Linaria alpina
Linaria canadensis
Linaria canadensis

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Scrophulariaceae
Tribu: Antirrhineae
Gènere: Linaria
Philip Miller, 1754
Espècies

Prop d'un centenar d'espècies; vegeu el text

Linària (Linaria) és un gènere botànic de prop d'un centenar espècies de plantes anuals i perennes herbàcies, tradicionalment en la família de les Scrophulariaceae.

A causa de estudis de genètica, ara està a la família vastament estesa de les Plantaginaceae.

Gènere nadiu de regions temperades de Europa, nord d'Àfrica, Àsia, amb la major diversitat de espècies a la regió mediterrània. Els membres d'aquest gènere es coneixen com "crispetes", un nom compartit amb diversos gèneres relacionats.

El nom científic significa "semblat a Linum" (lli), ja que el fullatge d'algunes espècies ho recorda superficialment. Gèneres emparentats inclouen a Nuttallanthus (recentment dividits en Linaria), Antirrhinum, Cymbalaria.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Espècies de Linaria :

Linaria vulgaris és una espècie europea cosmopolita. Flors grogues i ataronjades, molt vistes en llocs d'ensulsiades i residus.

Linaria genistifolia, L. dalmatica és nadiua del sud-est europeu; mala herba en parts de Amèrica del Nord.

Linaria purpurea nadiua del Mediterrani, planta popular de jardineria, amb tiges erectes de més d'1 m d'altura a plena maduresa, i nombroses flors purpúries o rosades.

Linaria repens de l'oest europeu, similar a L. purpurea, però amb flors més pàl·lides.

Com les espècies de Linaria són tòxiques al bestiar, les plantes se situen com males herbes de lluita obligatòria. En canvi, són menjades per les larves d'algunes espècies de Lepidoptera: arnes Amphipyra tragopoginis, Junonia coenia.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Són bàsicament valorades per la seva activitat fortament laxant i diürètica. Internament, s'usen per a tractar edema, icterícia, malalties hepàtiques i problemes de pell. Externament com un oli per a hemorroides, erupcions de pell, soros o úlceras. El suc de la planta és un bon remei per a ulls inflamats, encara que ha d'usar-se amb cura. La dosi és crítica i no ha de donar-se a dones embarassades, ja que és lleugerament tòxic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Linària