Linòleum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Secció transversal d'una planxa de linòleum

El linòleum (De lli , i del llatí oleum , oli) és un material utilitzat per fabricar recobriments de terra fabricat a partir de oli de lli solidificat barrejat amb farina de fusta o pols de suro col·locat sobre un suport d'una lona o tela. Se li solen afegir pigments a la barreja per donar-li diferents colors.[1]


Els terres de linòleum de més alta qualitat, anomenats 'INLA', són extremadament durables. Aquests terres es fabriquen ajuntant i encastant peces sòlides de linòleum. Es fabriquen versions amb patrons geomètrics de linòleum en diferents gruixos o dimensions, i poden portar impreses capes més primes tot i que això els fa menys durables i es desgasten amb més facilitat al fregar-hi els peus. El linòleum de bona qualitat és prou flexible per ser utilitzat en edificis en què materials més rígids (com ara les teules ceràmiques) es trencarien.

Història[modifica | modifica el codi]

El linòleum va ser inventat pel britànic Frederick Walton qui va patentar la seva fórmula el 1860. El 1864, va crear la Linoleum Manufacturing Company i cap el 1869 la fàbrica ubicada a Staines, Anglaterra exportava a Europa i Estats Units. El 1877, el poble escocès de Kirkcaldy, en Fife, es va convertir en el major productor de linòleum del món, amb almenys sis fabricants al poble. El 1874 el linòleum va començar a fabricar-se en Estats Units per Joseph Wild Co (posteriorment, anomenada l'American Linoleum Company), al poble batejat Linoleumville, a la costa oest de Staten Island. El 1931 la companyia es va mudar a Filadèlfia i els ciutadans de Linoleumville van renombrar el poble com Travis, Staten Island.

Des de la seva invenció l'any de 1860 fins que va ser superat en la dècada de 1950 per altres recobriments per a terres més durs, el linòleum va ser considerat un material excel·lent i barat, apropiat per recobrir zones subjectes a alt trànsit. A la fi del segle XIX i principis del segle XX, era molt utilitzat en passadissos, corredors i sales, i com a complement per a zones amb catifes. No obstant això, la majoria de la gent associa el linòleum amb el seu ús com a material de revestiment de terres de cuines. La seva resistència a l'aigua permet un manteniment i neteja adequada en zones com hospitals i cuines. Fins fa molt poc, en què ha estat substituït per vinílics especials, era molt usat en clíniques i hospitals pel fet que l'oli de llinosa li confereix propietats bacteri-estàtiques.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.37. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 de desembre de 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Linòleum Modifica l'enllaç a Wikidata