Lingüística sincrònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La lingüística sincrònica s'ocupa d'estudiar i descriure els fenòmens relatius a un idioma en un moment determinat de la seva evolució, a diferència de la lingüística diacrònica, que estudia els canvis que ha patit la llengua al llarg del temps. La distinció va ser formulada per Ferdinand de Saussure. Forma part de la lingüística general i pot comprendre tots els nivells de la llengua: des de la fonètica a la pragmàtica, passant per tots els components gramaticals i semàntics. La majoria d'anàlisis responen a aquest plantejament.