Lingala
|
Lingála |
|
|---|---|
| Altres denominacions: | Ngala |
| Parlat a: | Angola, República Centroafricana, República del Congo, y República Democrática del Congo |
| Regió: | 10 millones |
| Parlants: | |
| Rànquing: | - |
| Classificació genètica: | Llengües nigerocongoleses Llengües atlàntico-congoleses |
|
|
|
| Llengua oficial de: | República del Congo, i República Democràtica del Congo (nacional) |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | ln |
| ISO 639-2 | lin |
| ISO 639-3 | lin |
| ISO 639-3 | LIN |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El lingala és una llengua bantu parlada al nord-oest de la República Democràtica del Congo (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la República del Congo, així com, en cert grau, a Angola i la República Centreafricana. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema Guthrie per classificar llengües bantus.
Taula de continguts |
Aspectes històrics, socials i culturals [modifica]
Història [modifica]
En el segle XIX, la llengua franca usada al llarg del riu Congo era anomenada Lobangi, la qual va ser apresa i influïda pels treballadors africans que els occidentals van portar d'altres llocs (Zanzíbar, Comores i Tanganyika. Posteriorment, els propis occidentals van començar a aprendre la llengua. Després de 1880 es va començar a conèixer com bangala i al voltant de 1900 es va reemplaçar el terme pel de lingala, el qual va aparèixer per primera vegada en forma escrita en una publicació del missioner Egide De boeck ( 1903).
El vocabulari lingala ha pres molts préstecs del francès. També hi ha certa influència del portuguès, com en la veu per a mantega (mántéka), taula (mésa) sabates (sapátu), i fins i tot de l'holandès o anglès; per exemple, els termes per a llet (míliki), o llibre (búku). Els rebels congolesos usen actualment formes xifrades de la llengua per passar missatges, indesxifrables per a les agències d'intel·ligència occidentals.
Ús i Distribució [modifica]
Fonologia i Escriptura [modifica]
Fonologia [modifica]
Vocals [modifica]
| Anterior | Posterior | |
|---|---|---|
| Tancada | i | u |
| Semitancada | e | o |
| Semioberta | ɛ | ɔ |
| Oberta | a |
Consonants [modifica]
| Bilabial | Llavi-< br/>DENTAL | Alveolar | Post- alveolar |
Palatal | Velar | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | b | t | d | k | ɡ | ||||||
| Nasal | m | n | ɲ | ŋ | ||||||||
| Fricativa | f | v | s | z | ʃ | (ʒ) | ||||||
| Aproximant | j | |||||||||||
| Aproximant lateral | l | |||||||||||
Exemples [modifica]
Oració del Senyor [modifica]
- Tatá wa bísó, ozala o likoló
- bato bakúmisa Nkómbó ya Yɔ́,
- bandima bokonzi bwa Y, mpo elingo Y
- basálá yangó o nsé,
- lokóla bakosálaka o likoló
- Pésa bísó lɛlɔ́ biléi bya mokɔlɔ na mokɔlɔ,
- límbisa mabé ma bísó
- lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.
- Sálisa bísó tondima masngínyá t
- mpé bíkísa bísó o mabé.
