Lingons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Lingones» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Langres».

Els lingons (lingones, Λίγγονες) foren un poble gal que vivia al territori de les fonts del Marne i el Sena, i s'estenia cap als Vosges. Cèsar no diu si pertanyien a la Gàl·lia Belga o la Gàl·lia Cèltica però es creu que era a aquesta darrera, ja que Estrabó diu que eren darrere dels helvecis i sèquans, i que junt amb el edus se situaven a l'oest; darrere els mediomatrics hi havia els leucs i part dels lingons, però aquesta ultima part és errònia perquè el leucs (amb capital a Tullum és a dir Toul, eren entre els mediomatrics i els lingons. Claudi Ptolemeu els situa a la Gàl·lia Belga, el que probablement era cert al seu temps.

La seva capital fou Andomatunum, més tard anomenada Lingones (Langres),. La ciutat de Dijon era també en el seu territori.

Quant els helvecis van ser derrotats per Cèsar prop de Bibracte els supervivents es van refugiar al país dels lingons; Cèsar va informar als caps lingons que no havien de fer subministraments als helvecis si no volien ser tractats com ells. Els lingons van obeir. Em la seva marxa vers Vesontio (Besançon) contra Ariovist, els lingons, sèquans i leucs van proveir a Cèsar amb gra (53 aC). Durant l'hivern Cèsar va fixar dos legions al territori dels lingons, no per por de revolta, sinó per la bona situació estratègica.[1]

Van rebre la ciutadania romana de l'emperador Otó segons Tàcit però això és una qüestió debatuda. Galba els va privar de part de les seves terres, igual que als trevirs i altres, i llavors van donar suport a Vitel·li.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Juli Cèsar, De bello gallico VI, 44