Lingua Franca Nova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lingua Franca Nova
Lingua Franca Nova
Altres denominacions: Elefen o LFN
Parlat a:
Regió:
Parlants: Desconegut
Rànquing: No és entre les 100 primeres.
(Ethnologue, 1996)
Classificació genètica: Llengua planificada basada en llengües romàniques i criolles
estatus oficial
Llengua oficial de: Cap país
Regulat per: La Asosia per Lingua Franca Nova (ALFN)
codis de la llengua
ISO 639-3 lfn
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Bandera de Lingua Franca Nova

La Lingua Franca Nova (LFN o elefen) és una llengua auxiliar artificial creada pel doctor en psicologia C. George Boeree de la Universitat de Shippensburg, Pennsylvania.[1] La llengua està basada en el francès, l'italià, el portuguès, el castellà i el català.[2] Segueix una gramàtica molt simplificat basada en un crioll llatí amb normes estrictes.[2][3]

Història[modifica | modifica el codi]

C. George Boeree va començar a treballar-hi l'any 1965 prenent un concepte proper a la lingua franca, un pidgin utilitzat al Mediterrani medieval, i amb l'objectiu era crear una llengua auxiliar internacional fàcil d'aprendre.[4] Tot i això no va ser fins al 1998 que la llengua es va fer pública a través d'internet.

A partir d'aquesta difusió inicial persones interessades arreu del món van començar a prendre i col·laborar a través de la xarxa. La comunitat es va coordinar inicialment a través d'un grup a Yahoo creat l'any 2002 per Bjorn Madsen.[5] Stefan Fisahn va crear també una wiki dedicada a aquesta llengua el 2005, la qual es va traslladar a la plataforma Wikia l'any 2009, comptant amb 2.900 articles.

El gener de 2008 es va atorgar a la LFN la designació internacional ISO 639-3 "lfn".[6]

Recursos d'aprenentatge[modifica | modifica el codi]

Hi ha disponibles informació, guies de conversa i altres textos en 12 llengües. També disposa d'una guia de gramàtica, un diccionari oficial Lingua Franca Nova - Anglès (n'existeix també una versió en francès), així com diversos materials d'aprenentatge. També existeixen diverses traduccions de literatura i poesia. En són exemples El petit príncep d'Antoine de Saint-Exupéry[7] o Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, traduït per Simon Davies i el primer llibre imprès disponibles en aquesta llengua.[8]

Pronunciació i ortografia[modifica | modifica el codi]

Es pronuncia fonèticament i s'escriu amb 22 lletres que tant es poden escriure amb l'alfabet llatí com ciríl·lic:[2][9]

Llatí a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z
Ciríl·lic а б к д е ф г х и ж л м н о п р с т у в ш з
IPA [a~ɑ] [b] [k] [d] [e~ɛ] [f] [ɡ] [h] [i/j] [ʒ] [l] [m] [n/ŋ] [o~ɔ] [p] [r] [s] [t] [u/w] [v] [ʃ] [z]
Noms a be ce de e ef ge hax i je el em en o pe er es te u ve ex ze

Les vocals de la LFN (a, e, i, o i u) es pronuncien com al castellà o l'italià. Els diftongs són ai [ai~ɑi], au [au~ɑu], eu [eu~ɛu] i oi [oi~ɔi].

Les lletres i i u s'utilitzen com a semivocals ([j] i [w]) si van abans d'una altra vocal, entre vocals, o abans de li i ni entre vocals i en cu i gu abans de vocal. LA lletra n es pronuncia [ŋ] abans de g i k.

La majoria de paraules tenen l'accent a la vocal o al diftong just abans de la darrera consonant (exemples: CA-sa, a-be-ON, BA-ia).

Vocabulari bàsic de la cara en Lingua Franca Nova.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Lingua Franca Nova[modifica | modifica el codi]

(Escoltar l'enregistrament d'àudio en Lingua Franca Nova)

Lingua Franca Nova es desiniada per es un lingua vera simple, coerente, e fasil aprendeda, per comunica internasional. El ave varios cualia bon:
  • El ave un numero limitada de fonemes. El sona simila a italian o espaniol.
  • El es scriveda como el sona. No enfante deve pasa multe anios studia nonregulas!
  • El ave un gramatica vera simple e regula. El es min complicada en esta caso como engles o indonesian.
  • El ave un grupo limitada e tota regula de afises produinte per crea parolas nova.
  • El ave regulas de la ordina de parolas bon definada, como multe linguas major.
  • El ave un lista de parolas fundada en la linguas roman moderne. Esta linguas es comun e influensente, e ia contribui la parte major de parolas engles.
  • El es desiniada per es asetante natural de parolas tecnical de latina e elenica, la "norma de mundo" per fato.
  • El es desiniada per aperi plu parte "natural" per los ci comprende la linguas roman, ma no min fasil per otras.

Nos Padre[modifica | modifica el codi]

Lingua Franca Nova
Nos Padre ci es en sielo
Tu nom ta es santida
Tu rena ta veni
Tu vole ta aveni
En tera como en sielo
Dona oji nos pan dial a nos
E pardona nos detas a nos
Como nos pardona la detas de otras
E no dirije nos a tenta
Ma libri nos de malia
Amen

Alisia en la pais de mervelias[8][modifica | modifica el codi]

Alisia comensa deveni multe noiada, sentante a lado de se sore sur la colineta, con no cosa per ocupa se: a un o du veses, el ia regardeta en la libro cual se sore leje, ma lo conteni no pitures o conversas, “e cual es la valua de un libro,” Alisia pensa, “sin pitures o conversas?”

Donce el es considerante, en se mente propre (tan bon como posible, car el senti multe dormosa e stupida par causa de la dia calda), esce la plaser de crea un cadena de margaritas ta compensa per la labora de leva se e colie la margaritas, cuando subita un Coneo Blanca con oios ros pasa corente a se lado.

No parte de esta es vera multe notable; e Alisia no trova ce lo es vera multe estracomun cuando el oia la Coneo dise a se: “Ai! ai! me va es tro tarda!” (cuando Alisia contempla esta a pos, lo pare a el ce el ia debe mervelia a lo, ma aora, a la momento de aveni, tota pare intera natural); Ma, cuando la Coneo prende an un orolojeta de se pox de jaceta, e regarda lo, e alora continua freta, Alisia salta sur se pedes, car la pensa vola tra se mente ce el ia vide ja nunca un coneo con o un pox de jaceta, o un orolojeta prendable de lo, e con curiosia ardente, el core pos lo en traversa de la campo, e ariva a la bon tempo per vide lo desapare su la sepe en un tunel de coneo grande.

En la momento seguente, Alisia entra pos lo, no considerante an pico como el va sorti posible denova.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.pennlive.com/midstate/index.ssf/2011/11/pennsylvania_dialects.html
  2. 2,0 2,1 2,2 Harrison, Richard H. (2008) Lingua Franca Nova. Invented Languages, 1, pp. 30 –33.
  3. http://www.richardsandesforsyth.net/docs/bunnies.pdf
  4. Boeree, C. George. «FAQ: Frequently Asked Questions». elefen.org. [Consulta: 28 abril 2014].
  5. «Lingua Franca Nova (LFN)». [Consulta: 28 abril 2014].
  6. http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=lfn ISO designation
  7. http://lfn.wikia.com/wiki/La_prinse_peti/0 The Little Prince
  8. 8,0 8,1 La aventuras de Alisia en la pais de mervelias
  9. http://www.omniglot.com/writing/lfn.htm Omniglot

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikibooks A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Lingua Franca Nova