Linx ibèric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Linx ibèric
Linces1.jpg
Linces19.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Felidae
Gènere: Lynx
Espècie: L. pardinus
Nom binomial
Lynx pardinus [2]
(Temminck 1827)
Distribució geogràfica a l'any 2003
Distribució geogràfica a l'any 2003
Sinònims
  • Felis pardina (Temminck, 1827)[3]
Un linx ibèric
Perfil
Lynx pardinus
Linx ibèric
Evolució de la població del linx ibèric a l'Estat espanyol entre 1960 i 2007[4]

El linx ibèric o linx pardina[5] (Lynx pardinus) és un felí molt semblant al serval, però més gran i molt semblant també al linx nòrdic (Lynx lynx), del que sovint se n'ha considerat una subespècie.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Mida: 85–110 cm. La cua fa entre 12–30 cm.
  • El mascle pesa 12,9 kg i la femella 9,4.
  • Fa una alçada de 60–70 cm fins a les espatlles.[6]
  • És d'aspecte robust, amb unes potes llargues i una cua curta amb una borla negra en l'extrem que sol mantenir alçada batent-la en moments de perill o excitació.
  • Les seves característiques orelles punxegudes estan acabades en un pinzell de pèls negres rígids, la finalitat dels quals possiblement sigui la de descompondre la rodona silueta del seu cap, afavorint d'aquesta manera el seu camuflatge.
  • També són característiques les patilles que pengen de les seves galtes i que augmenten progressivament de grandària amb l'edat. Els joves de poques setmanes manquen de patilles i gairebé de pinzells i en els individus d'un any ja apareixen les patilles, encara que curtes, que tot just pengen per sota de la barbeta. Els mascles tenen les patilles i els pinzells negres més llargs que les femelles.
  • Presenta dimorfisme sexual: el mascle és més gros que la femella, però aquesta diferència no s'aprecia fins que els exemplars no són adults, de manera que si bé són molt similars en mida i característiques durant el primer any d'edat, a partir d'aquest moment es fa palès la major longitud dels pinzells de les orelles i de les patilles.[7]

Petjades[modifica | modifica el codi]

Són més llargues que amples i arrodonides amb quatre coixins digitals alineats de dos en dos en arc obert. No marca les ungles. La mida mitjana està al voltant dels 6x5 cm les davanteres i 7,5x6 cm les posteriors. Quan camina la distància d'avançament és d'uns 80 cm, quan trota de 135 cm i a la carrera pot superar els 150 cm.[7]

Excrements[modifica | modifica el codi]

Apareixen amb freqüència en cruïlles de camins i senderes, de vegades agrupats i acostumen a presentar un aspecte satinat d'un característic color gris cendra (quan són secs) per l'habitual presència d'ossos i pèls de conill en el seu contingut. En els excrements frescos és característic l'olor acre que desprenen.[7]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les femelles assoleixen la maduresa sexual a l'any d'edat, tot i que no es reprodueixen fins que no tenen el seu propi territori (això passa, sovint, només després que una femella mor i una altra de més jove reclama el territori de la primera com a seu). Les femelles s'aparellen amb els mascles que tenen territoris superposats als seus, la gestació té una durada de, si fa no fa, dos mesos i pareixen en arbres buits (a Doñana) entre el març i el setembre. Una ventrada típica consisteix de 2-3 cadells, però en pot tenir fins a 5. Al Parc Nacional de Doñana, els mascles solapen llurs territoris majoritàriament amb els d'una sola femella reproductora. Per tant, el sistema d'aparellament és la monogàmia, encara que amb una certa tendència a la poligínia.[8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix bàsicament de conills,[6] amb independència del terreny, l'any o l'estació de l'any. No hi ha cap prova d'una altra presa que pugui substituir al conill quan aquest esdevé escàs. Així, per sota d'un llindar del nombre de conills, la població de linxs comença a decréixer fins a l'extinció. Hom calcula que la quantitat d'energia que necessita un linx per a la seva activitat diària es correspon amb l'energia continguda en un conill de mida mitjana, tot i que les femelles amb cries en necessiten una aportació superior. La densitat llindar de conills per sobre de la qual una població de linxs pot mantenir-se estable és al voltant d'1 conill per hectàrea a la tardor (l'època de l'any amb menor abundància de conills).[8] Caça els conills durant el crepuscle o la nit, a l'aguait i amagat entre les mates fins a quedar a una distància de la presa que pugui cobrir amb un o uns pocs salts, tot i que, de vegades, també espera els conills camuflat entre els arbusts. Els conills moren d'una mossegada al bescoll i són consumits gairebé en la seva totalitat en un lloc tranquil (generalment, no allunyat del punt de captura), llevat del cas de les femelles que han d'alimentar les cries al cau. Cal dir, a més, que el linx mata altres carnívors de menor mida i que són els seus competidors pel que fa a l'aliment. El risc de depredació fa que aquests carnívors evitin l'espai defensat pels linxs residents. Com a resultat, en àrees amb linxs es produeix una reducció neta en el nombre de conills consumits respecte a àrees sense linxs ocupades per altres depredadors que, com la guineu comuna o la mangosta comuna, consumeixen gran nombre de llodrigons.[8][9][10][11]

Predadors[modifica | modifica el codi]

Actualment, només és amenaçat pels humans.[12] S'han descrit un gran nombre d'endoparàsits i exoparàsits del linx ibèric però es desconeix quins efectes tenen sobre la salut dels individus, sobre el seu risc de mortalitat i, per tant, sobre la dinàmica de les seves poblacions.[13][14][15] També s'hi han registrat patògens potencialment perillosos, com ara el bacil de la tuberculosi bovina.[8][16][17]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És una espècie lligada al paisatge mediterrani. L'abundància de grans masses de matoll unida a un baix índex d'activitat humana expliquen la seva distribució. Les femelles hi estableixen territoris en àrees amb una alta densitat de matolls i pastures, els quals afavoreixen la presència de conills. Les plantacions forestals de pins i eucaliptus són, generalment, pobres en aliment i s'utilitzen molt poc (llevat de la fase de dispersió juvenil).[18]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

El principal lloc amb reproducció segura és al Parc Natural de la Serra d'Andújar. Fins fa uns cent anys es podia trobar en gairebé tota la península Ibèrica i el sud de l'Estat francès,[19] però actualment la seva distribució ocupa menys del 5% d'Ibèria.

El linx ibèric només està present al sud-oest de la península Ibèrica. L'any 2006 els únics nuclis amb presència de reproducció segura de l'espècie es limitaven a Serra Morena, en concret al Parc natural de la Serra d'Andújar (que és la principal població de linx ibèric que hi ha en el món), els parcs naturals de Cardeña i Montoro, i el Parc Nacional de Doñana i el seu entorn. Podria haver-hi poblacions molt reduïdes en altres comarques, amb dades de presència recent en el sud-oest de Madrid, Montes de Toledo i sud de Ciudad Real on s'han localitzat almenys 15 exemplars diferents mitjançant fototrampeig:[20] tres femelles adultes, dos mascles adults, quatre subadults —dos mascles i dues femelles—, i sis cadells.[21]

Les poblacions existents cap a finals del segle XX probablement es troben desaparegudes (Serra de Sant Pere, Villuercas i Serra de Gata a Extremadura, Serra Morena Central i Occidental i alguns punts de la Serralada Bètica a Jaén i Granada). En conjunt, les poblacions de Serra Morena oriental i Doñana sumaven menys de 200 exemplars en 2005. No obstant això, sembla que la tendència s'inverteix molt lleugerament, i l'any 2007 s'estima la població en els dos principals nuclis citats anteriorment (únics on fins aqueix moment s'havia confirmat la seua presència estable i la reproducció) d'entre 215 i 250 exemplars (50-53 en Doñana[22] i la resta en Serra Morena).[23]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Té una esperança de vida en estat salvatge de 13 anys.[24]

Costums[modifica | modifica el codi]

  • Els exemplars adults defensen territoris de 3–4 km² davant individus del seu mateix sexe mitjançant marques olfactives que els delimiten. Els límits dels territoris són relativament estables en el temps i l'accés s'hi produeix per la mort de l'anterior ocupant o mitjançant interaccions agressives adreçades a l'ocupant.
  • La majoria d'exemplars joves abandones la seva àrea natal a una edat mitjana de 18 mesos. A Doñana, la durada mitjana de dispersió és de 6 mesos i durant aquest període acaben establint el seu territori a una distància d'entre 10 i 20 km del punt d'origen. Tot i així, la meitat dels joves no aconseguiran assentar-se en un territori i moriran per causa humana (atropellaments en carreteres, caça il·legal, empaitats per gossos o ofegats en pous).
  • Els linxs són solitaris: les interaccions entre individus es limiten a les relacions mare-cries i al curt període de zel.[8]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. La seva població s'ha vist dràsticament reduïda en els últims 20 anys: d'aproximadament 1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX, en quedaven 150 el 2001, que s'han recuperat lleugerament fins a uns 225 en llibertat i 77 en captivitat, segons l'últim cens de l'any 2009.[25] A més, les seves subpoblacions, aïllades entre elles, contenen menys de 50 individus adults fèrtils,[1] cosa que en dificulta la reproducció. Les causes d'aquesta regressió són:

  • La contínua mort de linxs en llaços, ceps i trets de caçadors i atropellats en carreteres.
  • La destrucció del seu hàbitat per part dels humans durant el ràpid desenvolupament económic de l'Estat espanyol que va comportar la construcció de carreteres, vies fèrries i embassaments, repoblacions forestals (sobretot, les de pins i eucaliptus que van ocasionar una reducció dràstica del seu hàbitat), la construcció d'urbanitzacions, la conversió de les garrigues en terrenys agrícoles, etc.
  • La reducció de les poblacions de la seva principal presa: el conill (Oryctolagus cuniculus).
  • La caça que va patir abans de ser protegit ja que era perseguit per la seva pell i per ser considerat un depredador del bestiar.[6]

Per a la seva supervivència necessita una gran cobertura vegetal i una presència abundant de la seva principal presa: el conill. Per tal d'intentar mantenir les poblacions de linx, els conservacionistes han criat i alliberat conills als seus territoris; a més, les poblacions salvatges d'aquest lagomorf han desenvolupat una immunitat natural a la mixomatosi.[26]

  • La manca de diversitat genètica de les poblacions s'ha considerat tradicionalment com un problema però actualment es considera que no és una amenaça greu pel fet que s'ha comprovat que, des de fa uns 50.000 anys, hi ha poca diversitat en les poblacions de linxs ibèrics en ser aquests un gran depredador i per tant amb poblacions formades per un baix nombre d'individus.[27]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Al voltant dels pinzells que adornen les orelles i patilles del linx s'han creat moltes llegendes: que l'animal els utilitza per moure i distreure les seves preses, que serveixen per apartar els insectes que li molesten a la cara, etc. Sembla que responen a un reclam sexual per atreure les femelles.[7]

Observacions[modifica | modifica el codi]

A causa de l'extrema raresa d'aquesta espècie, el Parc Nacional de Doñana, es beneficia econòmicament per l'afluència de visitants que hi van a observar-lo. A més, el linx ibèric és l'únic hoste d'una espècie recentment descoberta de Felicota que, encara, no ha estat estudiada.[28][29]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 . Lynx pardinus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 2 abril 2010.
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. «El lince ibérico sale del coma» (en castellà). El País, 6 novembre 2007. [Consulta: 4 febrer 2012].
  5. TERMCAT (català)
  6. 6,0 6,1 6,2 United Nations Environment Programme - World Conservation Monitoring Centre (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Proyecto Sierra de Baza (castellà)
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles (castellà)
  9. Palomares, F., Gaona, P., Ferreras, P., Delibes, M., (1995). Positive effects of top predators on game species by controlling smaller predator populations: an example with lynx, mongooses and rabbits. Conserv. Biol., 9: 295-305.
  10. Palomares, F., Ferreras, P., Travaini, A., Delibes, M., (1998). Co-existence between Iberian lynx and Egyptian mongooses: estimating interaction strength by structural equation modelling and testing by an observational study. J. Anim. Ecol., 67: 967-978.
  11. Palomares, F., Ferreras, P., Fedriani, J. M., Delibes, M., (1996). Spatial relationships between Iberian lynx and other carnivores in an area of south-western Spain. J. Appl. Ecol., 33: 5-13.
  12. Animal Diversity Web (anglès)
  13. Vicente, J., Palomares, F., Ruiz de Ibañez, R., Ortiz, J., (2004). Epidemiology of Ancylostoma sp. in the endangered Iberian lynx (Lynx pardinus) in the Doñana National Park, south-west Spain. Journal of Helminthology, 78 (2): 179-183.
  14. Willi, B., Filoni, C., Catao-Dias, J. L., Cattori, V., Meli, M. L., Vargas, A., Martínez, F., Roelke, M. E., Ryser-Degiorgis, M. P., Leutenegger, C. M., Lutz, H., Hofmann-Lehmann, R., (2007). Worldwide occurrence of feline hemoplasma infections in wild felid species. Journal of Clinical Microbiology, 45 (4): 1159-1166.
  15. Millán, J., Ruiz-Fons, F., Márquez, F. J., Viota, M., López-Bao, J. V., Martín-Mateo, M. P., (2007). Ectoparasites of the endangered Iberian lynx Lynx pardinus and sympatric wild and domestic carnivores in Spain. Medical and Veterinary Entomology, 21 (3): 248-254.
  16. Pérez, J., Calzada, J., León Vizcaíno, L., Cubero, M. J., Velarde, J., Mozos, E., (2001). Tuberculosis in an Iberian lynx (Lynx pardina). Vet. Rec., 148: 414-415.
  17. Martín-Atance, P., León-Vizcaino, L., Palomares, F., Revilla, E., González-Candela, M., Calzada, J., Cubero-Pablo, M. J., Delibes, M., (2006). Antibodies to Mycobacterium bovis in wild carnivores from Donana National Park (Spain). Journal of Wildlife Diseases, 42 (3): 704-708.
  18. Enciclopedia virtual de los vertebrados ibéricos (castellà)
  19. Delibes, M., (2006) The World's Most Threatened Felid. A: Macdonald, D. (Ed) The New Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
  20. «El Día de Ciudad Real online — C-LM ratifica la presencia de 15 linces ibéricos en Ciudad Real» (en castellà). El Día de Ciudad Real.
  21. «C-LM contabiliza, a través de avistamientos y análisis de excrementos, un total 15 linces en su territorio» (en castellà). Europa Press, 05/11/2007.
  22. «Crónica verde: Repaso al censo de linces de Doñana» (en castellà).
  23. «El lince ibérico sale del coma» (en castellà). El País, 6 de novembre de 2007.
  24. Animal Diversity Web (anglès)
  25. Sin fórmula mágica El País, 15 octubre 2010. (castellà)
  26. Case studies of threatened species al web de la UICN
  27. http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-lince-iberico-podria-no-estar-amenazado-por-su-genetica
  28. Bergman, C., 1998. The almost-missing lynx. Natural History, 107/8 (October): 38-45.
  29. Pérez, J., R. Palma. 2001. A new species of Felicola (Phthiraptera: Trichodectidae) from the endangered Iberian lynx: Another reason to ensure its survival. Biodiversity and Conservation, 10, núm. 6: 929-937.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aldama, J. J., Delibes, M., (1990). Some preliminary results on rabbit energy utilization by the Spanish Lynx. Doñana Act Vert., 17: 116-121.
  • Aldama, J. J., Delibes, M., (1991). Observation of feeding groups in the Spanish Lynx (Felis pardina) in the Doñana National Park, SW Spain. Mammalia, 55: 143-147
  • Aldama, J.J., Delibes, M., (1991). Field observations of Iberian lynxes (Felis pardina) playing with prey in Doñana, SW Spain. J. Zool., Lond., 225: 683-684
  • Aldama, J. J., Beltrán, J. F., Delibes, M., (1991). Energy expenditure and prey requirements of free-ranging Iberian lynx in southwestern Spain. J. Wildl. Manage., 55: 635-641
  • Almaça, C., (1992). Name, authorship, type specimen, and type locality of the Iberian lynx. Mammalia, 56: 659-662
  • Altuna, J., (1972). Fauna de mamíferos de los yacimientos prehistóricos de Guipúzcoa. Munibe, 24: 1-464
  • Altuna, J., (1980). Hallazgo de un lince nórdico (Lynx lynx L., Mammalia) en la sima de Pagolusieta, Gorbea (Vizcaya). Munibe, 32: 317-322
  • Anon., 1993. Iberian Lynx Breeding Centre opened. IUCN/SSC Captive Breeding Specialist Group News. 4(2): p. 15
  • Aymerich, M., (1982). Étude comparative des régimes alimentaires du lynx pardelle (Lynx pardina Temminck, 1824) et du chat sauvage (Felis silvestris, Schreber, 1777) au centre de la péninsule Ibérique. Mammalia, 46: 515-521
  • Beltrán, J. F., San José, C., Delibes, M., Braza, F., (1985). An analysis of the Iberian lynx predation upon fallow deer in the coto Doñana, SW Spain. Proc. XVIIth Cong. Int. Union Game Biol., 961-967
  • Beltrán, J. F., Aldama, J. i Delibes, M., 1987. Ecology of the Iberian lynx in Doñana, SW Spain
  • Beltrán, J. F., Delibes, M., (1991). Ecología trófica del lince ibérico en Doñana durante un periodo seco. Doñana Act. Vert., 18: 113-122
  • Beltrán, J. F., Delibes, M., Recio, F., Aza, C., (1991). Hematological and serum chemical characteristics of the Iberian lynx (Lynx pardina) in SW Spain. Can. J. Zool., 69: 840-846
  • Beltrán, J. F., Delibes, M., (1993). Physical characteristics of Iberian lynxes (Lynx pardinus) from Doñana, southwestern Spain. J. Mamm., 74: 852-862
  • Beltrán, J. F., Delibes, M., (1994). Environmental determinants of circadian activity of free-ranging Iberian lynxes. J. Mamm., 75: 382-393
  • Beltrán, J. F., Rice, J. E., Honeycutt, R. L., (1996). Taxonomy of the Iberian lynx. Nature, 379: 407-408
  • Bininda-Emonds, O. R. P., Gittleman, J. L., Purvis, A., (1999). Building large trees by combining phylogenetic information: a complete phylogeny of the extant Carnivora (Mammalia). Biol. Rev., 74: 143-175
  • Blanco, J. C. i González, J. L. (eds). 1992. Libro Rojo de los Vertebrados de España. ICONA, Madrid. 653-656
  • Briones, V., de Juan, L., Sánchez, C., Vela, A. I., Galka, M., Montero, N., Goyache, J., Aranaz, A., Mateos, A., Domínguez, L., (2000). Bovine tuberculosis and the endangered Iberian lynx. Emerg. Infect. Dis., 6: 189-191.
  • Cabrera, A., (1914). Fauna Ibérica. Mamíferos. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.
  • Calzada, J., Palomares, F., (1996). Frecuencia de aparición de diferentes restos de conejo en excrementos de lince y zorro. Doñana Act. Vert., 23: 243-252.
  • Calzada, J., (2000). Impacto de depredación y selección de presa del lince ibérico y el zorro sobre el conejo. Tesis doctoral, Universidad de León.
  • Calzada, Nicolás Guzmán, J., Rodríguez, A., (2007). Lynx pardinus (Temminck, 1827). P. 345-347. A: Palomo, L. J., Gisbert, J., Blanco, J. C. (Eds.). Atlas y libro rojo de los mamíferos de España. Dirección General para la Biodiversidad-SECEM-SECEMU, Madrid. 586 p.
  • Castaños, P., (1987). Los carnívoros prehistóricos de Vizcaya. Kobie Paleoantropol., 16: 7-76.
  • Castro, L., (1994). Ecología y conservación del lince ibérico en la sierra portuguesa de Malcata. Quercus, 96: 8-11.
  • Castro, L. R., Palma, L., (1996). The current status, distribution and conservation of Iberian lynx in Portugal. J. Wildl. Res., 2: 179-181.
  • Castro, P. V., Chapman, R. W., Gili, S., Lull, V., Micó, R., Rihuete, C., Risch, R., Sanahuja, M. E., (1999). Proyecto Gatas. 2: La dinámica arqueológica de la ocupación prehistórica. Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, Sevilla.
  • Chazel, L., 1991. European lynx specialists confer. Cat News. 14: 2-8.
  • Crespo, C., Ganán, N., Pulido, L., Osuna, G., Gomendio, M., Roldán, E. R. S., (2007). Conservación de tejidos y células de lince ibérico (Lynx pardinus), lince boreal (Lynx lynx) y lince rojo (Lynx rufus) para el establecimiento de un banco de recursos genéticos. Galemys, 19 (Número especial): 3-15.
  • Delibes, M., Palacios, F., Garzón, J., Castroviejo, J., (1975). Notes sur l'alimentation et la biologie du lynx pardelle, Lynx pardina (Temminck, 1824) en Espagne. Mammalia, 39: 387-393.
  • Delibes, M., (1979). Le lynx dans la Péninsule Ibérique: répartition et régresion. Bulletin Mensual de l'Office National de la Chasse, nº sp: 41-46.
  • Delibes, M., (1979). Le lynx dans la Péninsule Ibérique. II. Prédation. Bull. mens. Off. Nation. Chasse, nº spec.: 47-58.
  • Delibes, M., (1980). El lince ibérico: ecología y comportamiento alimenticios en el Coto Doñana, Huelva. Doñana Act. Vert., 7: 1-183.
  • Delibes, M., (1980). Feeding ecology of the Spanish Lynx in the Coto Doñana (Huelva, Spain). Acta Theriol., 25: 309-324.
  • Delibes, M., Rodríguez, A., Ferreras, P., (2000) Action plan for the conservation of the Iberian lynx in Europe (Lynx pardinus). Council of Europe Publishing, Estrasburg.
  • Eizirik, E., Johnson, W. E. i O'Brien, S. J. Submitted. Molecular systematics and revised classification of the family Felidae (Mammalia, Carnivora). Journal of Mammalogy.
  • Fedriani, J. M., Palomares, F., Delibes, M., (1999). Niche relations among three sympatric mediterranean carnivores. Oecologia, 121: 138-148.
  • Fernandes, M., Castro, L. i Ceia, H., 2001. Lince-ibérico em Portugal. Actividades da Direcção de Serviçios Conservação da Natureza 1995-2001. Relatorio ICN.
  • Fernández, N., F. Palomares. 1999. The selection of breeding dens by the endangered Iberian lynx (Lynx pardinus): implications for its conservation. Biological Conservation, Vol 94: 51-61.
  • Fernández, N., Palomares, F., (2000). The selection of breeding dens by the endangered Iberian lynx (Lynx pardinus): implications for its conservation. Biol. Conserv., 94: 51-61.
  • Fernández, N., Palomares, F., Delibes, M., (2002). The use of breeding dens and kitten development in the Iberian lynx (Lynx pardinus). J. Zool., Lond., 258: 1-5.
  • Fernández, N., Delibes, M., Palomares, F., Mladenoff, J., (2003). Identitying breeding habitat for the Iberian lynx: inferences from a fine-scale spatial analysis. Ecol. Appl., 13: 1310-1324.
  • Fernández, N., Delibes, M., Palomares, F., (2006). Landscape evaluation in conservation: molecular sampling and habitat modeling for the Iberian lynx. Ecological Applications, 16 (3): 1037-1049.
  • Fernández, N., Delibes, M., Palomares, F., (2007). Habitat-related heterogeneity in breeding in a metapopulation of the Iberian lynx. Ecography, 30 (3): 431-439.
  • Ferreras, P., Aldama, J. J., Beltrán, J. F., Delibes, M., (1992). Rates and causes of mortality in a fragmented population of Iberian lynx, Felis pardina, (Temminck). Biol. Conserv., 61: 197-202.
  • Ferreras, P., Beltrán, J. F., Aldama, J. J., Delibes, M., (1997). Spatial organization and land tenure system of the endangered Iberian lynx (Lynx pardinus). J. Zool., Lond., 243: 163-189.
  • Ferreras, P., Gaona, P., Palomares, F., Delibes, M., (2001). Restore habitat or reduce mortality? Implications from a population viability analysis of the Iberian lynx. Anim. Conserv., 4: 265-274.
  • Ferreras, P., Delibes, M., Palomares, F., Fedriani, J. M., Calzada, J., Revilla, E., (2004). Proximate and ultimate causes of dispersal in the Iberian lynx Lynx pardinus. Behav. Ecol., 15: 31-40.
  • Gaona, P., P. Ferreras, M. Delibes. 1998. Dynamics and viability of a metapopulation of the endangered Iberian lynx (Lynx pardinus). Ecological Monographs, 68, núm. 3 (1998): 349-370.
  • García-Perea, R., Gisbert, J., Palacios, F., (1985). Review of the biometrical and morphological features of the skull of the Iberian lynx, Lynx pardina (Temminck, 1824). Säugetierk. Mitt., 32: 249-259.
  • García-Perea, R., Gisbert, J., (1986). Causas de mortalidad del lince ibérico en los Montes de Toledo y Sierra Morena. P. 183-185. A: Naturaleza y Sociedad. Jornadas sobre la Conservación de la Naturaleza en España. Principado de Asturias. Oviedo.
  • García-Perea, R., (1996). Patterns of postnatal development in skulls of lynxes, genus Lynx (Mammalia: Carnivora). J. Morphol., 229: 241-254.
  • García-Perea, R., (2000). Survival of injured Iberian lynx (Lynx pardinus) and non-natural mortality in central-southern Spain. Biol. Conserv., 93: 265-269.
  • Gil-Sánchez, J. M., Sánchez-Clemot, J. F., Molino, F., Valenzuela, G., Meleón, M., (1998). Presencia actual del lince ibérico (Lynx pardinus) en la provincia de Granada. Galemys, 10: 47-52.
  • Gil-Sánchez, J. M., Ballesteros-Duperon, E., Bueno-Segura, J. F., (2006). Feeding ecology of the Iberian lynx Lynx pardinus in eastern Sierra Morena (southern Spain). Acta Theriologica, 51 (1): 85-90.
  • González Oreja, J. A., González Vázquez, J.G., (1996). Situación del lince ibérico en Sierra de Gata. Doñana Act. Vert., 23: 91-98.
  • González Oreja, J. A., (1998). Non-natural mortality of the Iberian lynx in the fragmented population of Sierra de Gata (W Spain). Misc. Zool., 21: 31-35.
  • Graells, M.P., (1897). Fauna Mastodológica Ibérica. Real Academia de Ciencias, Madrid.
  • Guzmán, N. (coord.). 2002. Censo-diagnóstico de las poblaciones de lince ibérico (Lynx pardinus) en España. Informe inédito. Ministerio de Medio Ambiente. Tragsa. Madrid.
  • Guzmán, J. N., García, F. J., Garrote, G., Pérez de Ayala, R., Iglesias Llamas, M. C., (2003). Censo-diagnóstico de las poblaciones de lince ibérico (Lynx pardinus) en España, 2000-2002. Boletín de los programas de Conservación de Especies Amenazadas y del Inventario de Biodiversidad, 5: 9-11.
  • Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza. 1992. Status and conservation of the pardel lynx (Lynx pardina) in the Iberian peninsula. Nature and Environment Series. Council of Europe, Estrasburg, l'Estat francès.
  • IUCN. 2007. European Mammal Assessment. IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Jewgenow, K., Naidenko, S.V., Goeritz, F., Vargas, A., Dehnhard, A., (2006). Monitoring testicular activity of male Eurasian (Lynx lynx) and Iberian (Lynx pardinus) lynx by fecal testosterone metabolite measurement. General and Comparative Endocrinology, 149 (2): 151-158.
  • Johnson, W. E., O'Brien, S. J., (1997). Phylogenetic reconstruction of the Felidae using 16S rRNA and NADH-5 mitochondrial genes. J. Mol. Evol., 44: S98-S116.
  • Johnson, W. E., Godoy, J. A., Palomares, F., Delibes, M., Fernandes, M., Revilla, E., O'Brien, S. J., (2004). Phylogenetic and phylogeographic analysis of Iberian lynx populations. J. Hered., 95: 19-28.
  • Johnson, W. E., Eizirik, E., Pecon-Slattery, J., Murphy, W. J., Antunes, A., Teeling, E. i O'Brien, S. J., 2006. The late miocene radiation of modern felidae: A genetic assesstment. Science 311: 73-77.
  • Kurtén, B., (1968). Pleistocene mammals of Europe. Weidenfeld & Nicolson, Londres.
  • Kurtén, B., (1978). The lynx from Etouaires, Lynx issiodorensis (Croizet and Jobert), late Pliocene. Ann. Zool. Fenn., 15: 314-322.
  • Kurtén, B., Granqvist, E., (1987). Fossil pardel lynx (Lynx pardina spelaea Boule) from a cave in southern France. Ann. Zool. Fenn., 24: 39-43.
  • Lauk, H. D., (1976). Tierknochenfunde aus bronzezeitlichen Siedlungen bei Monachil und Purullena (provinz Granada). Studien über frühe Tierknochenfunde von der Iberischen Halbinsel, 6: 1-117
  • Luaces, I., Aguirre, E., García-Montijano, M., Velarde, J., Tesouro, M. A., Sánchez, C., Galka, M., Fernández, P. Sainz, A., (2005). First report of an intraerythrocytic small piroplasm in wild Iberian lynx (Lynx pardinus). Journal of Wildlife Diseases, 41 (4): 810-815
  • Manhart, H., von den Driesch, A., Liesau, C., (2000). Investigaciones arqueozoológicas en Fuente Álamo. P. 223-240. A: Schubart, H., Pingel, V., Arteaga, O. (Eds.). Fuente Álamo. Las excavaciones arqueológicas 1977-1991 en el poblado de la Edad del Bronce. Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, Sevilla
  • Martín Penela, A. J., (1988). Los grandes mamíferos del yacimiento achelense de la Solana del Zamborino, Fonelas (Granada, España). Antropol. Paleoecol. Humana, 5: 29-188
  • Matjuschkin, E. N., (1978). Der luchs. A. Ziemsen, Wittenberg
  • Millán, J., Naranjo, V., Rodríguez, A., Pérez de la Lastra, J. M., Mangold, A. J., de la Fuente, J., (2007). Prevalence of infection and 18S rRNA gene sequences of Cytauxzoon species in Iberian lynx (Lynx pardinus) in Spain. Parasitology, 134 (7): 995-1001.
  • Miller, G. S., (1912). Catalogue of the mammals of western Europe. British Museum, Londres
  • Mitchell-Jones A. J., Amori G., Bogdanowicz W., Krystufek B., Reijnders P.J.H., Spitzenberger F., Stubbe M., Thissen J.B.M., Vohralik V. & J. Zima, 1999. The atlas of European Mammals. Academic Press, Londres, 484 p
  • Nowak, R.M., 1991. Walker's Mammals of the World. Cinquena edició. Vol.2. Johns Hopkins University Press, Londres. p. 1197
  • Nowell, K. i Jackson, P., 1996. Wild Cats. Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN/SSC Cat Specialist Group, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya
  • Nowell, K., Schipper, J. i Hoffmann, M., 2007. Re-evaluation of the Felidae of the 2008 IUCN Red List. Cat News 47: 5
  • Olszanska, A. i Breitenmoser, U., 2004. II International Seminar and Workshop on the Conservation of the Iberian Lynx. Meeting Report. Còrdova, l'Estat espanyol
  • Palma, L. A., (1980). Sobre distribução, ecologia y conservação do lince ibérico em Portugal. Actas I Reunión Iberoamer. Zool. Vert.: 569-586
  • Palma, L., P. Beja, M. Rodrigues. 1999. The use of sighting data to analyse Iberian lynx habitat and distribution. Journal of Applied Ecology, 36/5: 812-824
  • Palomares, F., Rodríguez, A., Laffitte, R. i Delibes, M., 1991. The status and distribution of the Iberian lynx, Felis pardina (Temminck), in the Coto Doñana area, SW Spain.
  • Palomares, F., Delibes, M., Godoy, J. A., Píriz, A., Revilla, E., Ruiz, G., Rivilla, J. C., Conradi, S., (1999). Determinación de la presencia y tamaño poblacional del lince ibérico usando técnicas moleculares y un sistema de información geográfico. Informe de circulación restringida. Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía y CSIC, Sevilla.
  • Palomares, F., Delibes, M., Ferreras, P., Fedriani, J.M., Calzada, J., Revilla, E., (2000). Iberian lynx in a fragmented landscape: predispersal, dispersal, and postdispersal habitats. Conserv. Biol., 14: 809-818.
  • Palomares, F., 2001. Vegetation structure and prey abundance of the Iberian lynx: Implications for the design of reserves and corridors. Journal of Applied Ecology, 38, núm. 1: 9-18.
  • Palomares, F., Delibes, M., Revilla, E., Calzada, J., Fedriani, J. M., (2001). Spatial ecology of the Iberian lynx and abundance of European rabbit in southwestern Spain. Wildl. Monogr., 148: 1-36.
  • Palomares, F., Godoy, J. A., Piriz, A., O'Brien, S. J., Johnson, W. E., (2002). Faecal genetic analysis to determine the presence and distribution of elusive carnivores: design and feasibility for the Iberian lynx. Mol. Ecol., 11: 2171-2182.
  • Palomares, F., Rivilla, J. C., (2003). Primeros resultados sobre la alimentación suplementaria de linces ibéricos en libertad mediante el uso de corrales. Galemys, 15: 31-41.
  • Palomares, F., Delibes, M., Ferreras, P., Aldama, J., Revilla, E., Calzada, J., Fernández, N., (2003). Estructura de la metapoblación de linces de Doñana. P. 505-526. A: Pérez, J.M. (Ed.). In Memoriam al Prof. Dr. Isidoro Ruiz Martínez. Universidad de Jaén, Jaén.
  • Palomares, F., Revilla, E., Calzada, J., Fernández, N., Delibes, M., (2005). Reproduction and pre-dispersal survival of Iberian lynx in a subpopulation of the Doñana National Park. Biological Conservation, 122 (1): 53-59.
  • Palomo, L. J. i Gisbert, J., 2002. Atlas de los mamíferos terrestres de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. SECEM-SECEMU, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Pertoldi, C., García-Perea, R., Godoy, J. A., Delibes, M., Loeschcke, V., (2006). Morphological consequences of range fragmentation and population decline on the endangered Iberian lynx (Lynx pardinus). Journal of Zoology, 268 (1): 73-86.
  • Pinto, B., 2000. Situação actual do lince-ibérico no sudoeste alentejano e barlavento algarvio. Relatório interno. Instituto da Conservação da Natureza, Lisboa.
  • Pires, A. E. i Fernandes, M. L., 2003. Last lynxes in Portugal? Molecular approaches in a pre-extinction scenario. Conservation Genetics 4: 525-532.
  • Rau, J. R., Beltrán, J. F., Delibes, M., (1985). Can the increase of fox density explain the decrease in lynx numbers at Doñana? Rev. Ecol. (Terre Vie), 40: 145-150.
  • Revilla, E., Wiegand, T., Palomares, F., Ferreras, P., Delibes, M., (2004). Effects of matrix heterogeneity on animal dispersal: From individual behavior to metapopulation-level parameters. American Naturalist, 164 (5): E130-E153.
  • Robinson, I. A., Delibes, M., (1988). The distribution of faeces by the Spanish Lynx (Felis pardina). J. Zool., Lond., 216: 577-582.
  • Rodríguez, A. i Delibes, M., 1990. El lince ibérico (Lynx pardina) en España. Distribución y problemas de conservación. Colección Técnica. ICONA. Madrid.
  • Rodríguez, A. & Delibes, M., 1992. Current range and status of the Iberian lynx Felis pardina Temminck, 1824 in Spain. Biological Conservation. 61: 189-196.
  • Rodríguez, A., Barrios, L., Delibes, M., (1995) Experimental release of an Iberian lynx Lynx pardinus. Biodivers. Conserv., 4: 382-394.
  • Rodríguez, A., (1997). Fragmentación de poblaciones y conservación de carnívoros. Tesis doctoral. Universidad Complutense. Madrid.
  • Rodríguez, A., Carbonell, E., (1998) Gastrointestinal parasites of the Iberian lynx and other wild carnivores from central Spain. Acta Parasitol., 43: 128-136.
  • Rodríguez, A., Vargas, A., Delibes, M., (2001). Elementos para elaborar una estrategia para la conservación del lince ibérico. P. 434-445. A: Camprodon J., Plana, E. (Eds.). Conservación de la biodiversidad y gestión forestal: su aplicación en la fauna vertebrada. Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.
  • Rodríguez, A., Delibes, M., (2002). Internal structure and patterns of contraction in the geographic range of the Iberian lynx. Ecography, 25: 314-328.
  • Rodríguez, A., (2002). Lynx pardinus (Temminck, 1827) Lince ibérico. P. 302-305. A: Palomo, L.J., Gisbert, J. (Eds.). Atlas de los Mamíferos Terrestres de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-SECEM-SECEMU, Madrid.
  • Rodríguez, A., Delibes, M., (2003). Population fragmentation and extinction in the Iberian lynx. Biol. Conserv., 109: 321-331.
  • Rodríguez, A., Delibes, M., Palomares, F., (2003). Lince ibérico: Bases para la reintroducción del lince en las sierras de Cádiz. GIASA, Consejería de Obras Públicas y Transporte. Sevilla.
  • Rodríguez, A., Delibes, M., (2004). Patterns and causes of non-natural mortality in the Iberian lynx during a 40 year period of range contraction. Biol. Conserv., 118: 151-161.
  • Rodríguez, A., (2007). Lynx pardinus (Temminck, 1827). P. 342-344. A: Palomo, L. J., Gisbert, J., Blanco, J. C. (Eds.). Atlas y libro rojo de los mamíferos de España. Dirección General para la Biodiversidad-SECEM-SECEMU, Madrid. 586 p.
  • Sánchez, J. L., Molina, J., Samblás, F. J., Virgós, E., (1998). Nuevos datos sobre las poblaciones de lince Ibérico Lynx pardinus (Temminck, 1827) en el sur de la provincia de Jaén (sur de España). Galemys, 10: 121-127.
  • Sarmento, P., Cruz, J., Monterroso, P., Tarroso, P., Negrões, N. i Ferreira, C., 2004. The Iberian lynx in Portugal. Status survey and conservation action plan. IUCN internal report.
  • Sunquist, M. i Sunquist, F., (2002) Wild Cats of the World. The University of Chicago Press, Xicago.
  • Torres, J., García Perea, R., Gisbert, J., Feliú, C., (1998). Helminth fauna of the Iberian lynx, Lynx pardinus. J. Helminthol., 72: 221-226.
  • Travaini, A., M. Delibes, P. Ferreras, F. Palomares. 1997. Diversity, abundance of rare species as a target for the conservation of mammalian carnivores: A case study in southern Spain. Biodiversity and Conservation, 6 (4): 529-535.
  • Valverde, J. A., (1957). Notes écologiques sur le lynx d'Espagne Felis lynx pardina Temminck. Rev. Ecol. (Terre Vie), 1: 51-67.
  • Valverde, J. A., (1960). Vetebrados de las marismas del Guadalquivir. Archivos del Instituto de Aclimatación de Almería, 9: 1-168.
  • Valverde, J. A., (1963). Información sobre el lince español. Servicio Nacional de Pesca Fluvial y Caza, Madrid.
  • Valverde, J. A., (1967). Estructura de una comunidad de vertebrados terrestres. Monografías de la Estación Biológica de Doñana, CSIC. Madrid.
  • Werdelin, L., 1981. The evolution of lynxes. 18: 37.
  • Werdelin, L., (1990). Taxonomic status of the pardel lynx. Cat News, 13: 18.
  • Wozencraft, W. C., 2005. Order Carnivora. A: D. E. Wilson i D. M. Reeder (eds), Mammal Species of the World: A taxonomic and geographic reference. Tercera edició, p. 532-628. Smithsonian Institution Press, Washington DC, els Estats Units.
  • Zapata, S. C., Perea, R. G., Beltrán, J. F., Ferreras, P., Delibes, M., (1997). Age determination of Iberian lynx (Lynx pardinus) using canine radiograph and cementum annuli enumeration. Z. Säugetierk., 62: 119-123.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]