Linx ibèric
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Linx ibèric
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lynx pardinus Temminck 1827 |
||||||||||||||
El linx ibèric o linx marró (Lynx pardinus) és un felí molt semblant al serval, però més gran, i molt semblant també al linx nòrdic (Lynx lynx), del que sovint s'ha considerat una subespècie. És d'aspecte robust, amb unes potes llargues i una cua curta amb una borla negra en l'extrem que sol mantenir alçada batent-la en moments de perill o excitació. Les seves característiques orelles punxegudes estan acabades en un pinzell de pèls negres rígids la finalitat dels quals possiblement sigui la de descompondre la rodona silueta del seu cap, afavorint d'aquesta manera el seu camuflatge. També són característiques les patilles que pengen de les seves galtes i que augmenten progressivament de grandària amb l'edat. Els joves de poques setmanes manquen de patilles i gairebé de pinzells i en els individus d'un any ja apareixen les patilles, encara que curtes, que tot just pengen per sota de la barbeta. Els mascles tenen les patilles i els pinzells negres més llargs que les femelles.
El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. Per això Espanya i Portugal són els principals responsables mundials de la seva conservació. La població de linx ibèric s'ha vist dràsticament reduïda en els últims 15 anys; la seva població, d'aproximadament 1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX, ha quedat reduïda a un nombre entre 84 i 143 individus adults[2]. A més, les seves supoblacions, aïllades entre elles, contenen menys de 50 individus madurs fèrtils[1], cosa que en dificulta la reproducció. Les causes d'aquesta regressió són:
- La contínua mort de linxs en llaços i ceps, per tirs de caçadors i atropellats en carreteres.
- La destrucció del seu hàbitat per part de l'home, per la construcció de carreteres o embassaments, repoblacions forestals, la construcció d'urbanitzacions, etc.
- La reducció de les poblacions de conill (Oryctolagus cuniculus), la seva principal presa.
El linx ibèric només està present al sud-oest de la Península Ibèrica, ocupant principalment la brolla i bosc mediterrani. Fins a fa uns cent anys es podia trobar en gairebé tota la Península Ibèrica, però actualment la seva distribució n'ocupa menys del 5%. Per a la seva supervivència necessita una gran cobertura vegetal i una presència abundant de la seva principal presa: el conill.
Per tal d'intentar mantenir les poblacions de linx, els conservacionistes han criat i alliberat conills als seus territoris; a més, les poblacions salvatges d'aquest lagomorf han desenvolupat una immunitat natural a la mixomatosi[2].
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Lynx pardinus. IUCN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN (anglès), edició 2008, consultada el 20.10.08.
- ↑ 2,0 2,1 Case studies of threatened species al web de la IUCN
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
