Linzgau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Linzgau és una regió històrica d'Alemània a Suàbia. La part oriental de la Linzgau també fou coneguda com a Schussengau.

Va passar a Roma al segle I i els romans la van conservar fins al segle III; establiments romans van existir a Bambergen, Meersburg, i Mettenbuch a la municipalitat d'Ostrach. Després de la retirada romana les tribus germàniques es van establir a la zona; el nom celta del riu va donar nom a la tribu alamànica establerta al lloc, els Lentienses, esmentats al segle IV per l'historiador Ammià Marcel·lí. Junt amb tot el ducat dels alamans, el territori fou adquirit pels francs merovingis al segle VI.

Amb la divisió del regne franc en comtats a l'alta edat mitjana, apareix un domini comtal al Linzgau basat i centrar a l'antic castell de Altheiligenberg al nord del Llac Constança, entre Hegau i Argengau (771 in pago Linzgauvia, St. Galler Urkundenbuch 1,59). L'any 764 és esmentat en una carta de l'Abadia de Sant Gall el comte Warin.

L'extensió del comtat a l'edat mitjana es descriu per exemple en un diploma del rei Wenceslau de 1382 dirigit al comte Albert de Werdenberg: La frontera es va desenvolupar entre el pont de Rin i el monestir de Petershausen (a Constança) fins al tell a Dingelsdorf sobre el llac de Ludwigshafen, a partir d'aquí Nesselwangen i Aach-Linz.

Al segle X el Linzgau fou part del ducat de Suàbia i el 1135 fou assignat als comtes d'Heiligenberg (del castell d'Altheiligenberg). D'aquestos comtes va passar als comtes de Werdenberg el 1277, i finalment als comtes de Fürstenberg el 1535. El territori fou llavors conegut com a comtat d'Heiligenberg.

El 1805/1806 Napoleó va assignar el territori al gran ducat de Baden on va formar el districte d'Überlingen. Després de la II Guerra Mundial va acabar integrant l'estat de Baden-Wurtemberg, on forma els districtes de Bodensee i Sigmaringen.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Hermann Eris Busse (Hrsg.): Überlingersee und Linzgau, a: Badische Heimat 23, 1936
  • Carl Borromäus Alois Fickler: Heiligenberg in Schwaben. Mit einer Geschichte seiner alten Grafen und des von ihnen beherrschten Linzgaues. Macklot, Karlsruhe 1853
  • Herbert Liedtke: Namen und Abgrenzungen von Landschaften in der Bundesrepublik Deutschland. 3. Aufl. Deutsche Akademie für Landeskunde, Flensburg 2002
  • Georg Sambeth: Beschreibung des Linzgaues. a: Freiburger Diöcesan-Archiv 9, 1875, S. 35-100
  • Hans Schleuning (Hrsg.): Überlingen und der Linzgau am Bodensee. Stuttgart/Aalen 1972
  • Charlotte Zoller: Unterwegs im oberen Linzgau. Liebeserklärung an eine Landschaft. J.Schmid Verlag, Pfullendorf 1993

Coord.: 47° 48′ N, 09° 10′ E / 47.800°N,9.167°E / 47.800; 9.167