Lionel Hampton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lionel Hampton
Lionelhampton.jpg
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Lionel Leo Hampton
Naixement 20 d'abril de 1908
Lloc d'origen Estats Units Estats Units
Defunció 31 d'agost de 2002 (als 94 anys)
Ocupació Director d'orquestra
Instruments Vibràfon
Artistes relacionats Duke Ellington, Count Basie, Cab Calloway

Lionel Hampton (Louisville, Kentucky, 20 d'abril de 1908 - Nova York, Nova York, 31 d'agost de 2002) fou un vibrafonista, pianista, bateria, cantant i director estatunidenc de blues.

Hampton va ser el primer vibrafonista del jazz i una de les seves grans figures des dels anys trenta. El seu estil és fonamentalment el del jazz clàssic, o mainstream jazz, amb forts vincles amb el jazz de les big bands i amb el swing.

Es féu famós en l'orquestra de Benny Goodman, de la que en formà part de 1936 a 1940. En aquesta orquestra tocava generalment el vibràfon o la bateria, sempre amb un desbordant swing, que provocava grans aclamacions del públic. Per aquesta època enregistrà importants discs de jazz al front d'orquestres d'estudis compostes per seleccionats musics procedents dels conjunts de Ellington, Basie o Calloway. Entre els disc importats que gravà, cal assenyalar els que contenen Whoa babe, On the sunny side of street, Shoe shiner's drag, etc...

El 1940 se separà de Goodman per a formar la seva pròpia orquestra, malgrat que molt circumstancialment. L'orquestra de Hampton assoli un èxit mundial enorme i el seu director fou per un temps l'eix de la verdadera música de jazz. La seva orquestra fou qualificada d'"huracà del swing" pel ritme trepidant que aconseguia transmetre a la sala. Com en les antigues i primerenques bandes de Nova york, al final del concert el director feia baixar als musics a la sala per mesclar-se als espectadors, que corejaven amb palmes i seguien el ritme, mentre el director executava infinitat de fantasies, com, per exemple, simular el ritme de la bateria sobre la calvície d'un espectador, ballar, etc.

A voltes, els musics sortien al carrer i agrupaven al seu voltant els curiosos i aficionats. Una vegada de nou a l'escenari, repetien incansablement, corejats pel públic, el riff o tonada de la peça, fins que Hampton acabava amb un extraordinari solo de bateria i un salt gimnàstic inconcebible.

La personalitat d'aquest músic és polifacètica; el mateix tocava el vibràfon, que la bateria o el piano. La seva simpatia i desbordant personalitat eren els principals ingredients del seu èxit, ja que resultava difícil a l'espectador, per a reservat que fos, mantenir-se serè davant de la seva enrotlladora personalitat i ritme sobrecollidor. Per altra banda, va saber envoltar-se d'excel·lents músics, entre els que s'ha de destacar al pianista Milton Buckner, als saxofonistes Illinois Jacquet i Arnett Cobb i els trompetes Ernie Royal, Cat Anderson i Walter Williams, entre d'altres.

De les peces de gran èxit d'orquestra, potser la més popular i el seu número sensacional sigui Flying home, que va aconseguir extraordinari èxit pels països de tot el món.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lionel Hampton