Lipari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article és sobre l'illa i el municipi de Lipari. Per a tot l'arxipèlag, vegeu Illes Eòlies.
Lipari
Lìpari
Escut d'Lipari
(En detall)
Localització
Lipari situat respecte Sicília
Lipari
Localització de Lipari a Sicília
Lipari town.jpg
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Bandera de Sicília Sicília
Messina
Superfície 37 km²
Altitud 20 msnm
Població (2005)
  • Densitat
10.809 hab.
292,14 hab/km²
Coordenades 38° 28′ 0″ N, 14° 57′ 0″ E / 38.46667°N,14.95000°E / 38.46667; 14.95000Coord.: 38° 28′ 0″ N, 14° 57′ 0″ E / 38.46667°N,14.95000°E / 38.46667; 14.95000
Codi postal 98055
Codi ISTAT 83041
Web
Ubicació de Lipari dins de la província

Lipari (pronunciat ['lipari], l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península. La capital i ciutat principal de l'illa també s'anomena Lipari. El conjunt té set illes principals (Vulcano al sud, Alicudi la més occidental, Filicudi a l'est de l'anterior, Salina a l'est de Filicudi i al nord de Lipari, Panarea al nord-est de Lipari i Stromboli a l'est de l'anterior, amb el famós volcà) i alguns illots; tots aquests territoris formen part del municipi de Lipari excepte l'illa de Salina.

L'illa té una superfície de 37,6 km² i 10.763 habitants el 2004. Com la resta de l'arxipèlag, és d'origen volcànic i culmina al Monte Chirica (602 m). Inactiu des de fa més d'un miler d'anys, actualment els únics testimonis d'activitat volcànica a l'illa són les fumaroles i les aigües termals.

A més a més de la capital, a l'illa hi ha les poblacions litorals de Canneto i Acquacalda, i Pianoconte i Quattropani a l'interior.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Antigament, l'illa de Vulcano era coneguda com a Thermessa o Hiera (els romans li van dir Vulcani) i Lipari s'havia dit inicialment Meligunis i va adoptar el nom de Lipara per Líparos, el fill d'Àuson. La de Stromboli es deia Strongyle i la de Salina, Didyme.

Període greco-romà[modifica | modifica el codi]

Diodor diu que la primera colònia grega (dòria) es va fundar vers el 580-577 aC, però Eusebi situa la fundació l'any 627 aC. La van fundar colons de Cnidos i de l'illa de Rodes sota la direcció de Pentathlos, ell mateix de Cnidos, i per això es va considerar colònia d'aquesta ciutat. Altres versions diuen que no fou Pentathlos el fundador sinó els seus fills. La colònia va prosperar però es va haver de defensar del pirates tirrens i s'hi va crear una flota que va derrotar algunes vegades els tirrens (etruscs). Però la mateixa gent de Lipara també va practicar la pirateria i una vegada van capturar un valuós carregament romà que s'enviava a Delfos. El magistrat en cap de l'illa, Timasiteu, va fer retornar immediatament el carregament i encara el va enviar a la seva destinació final.

Interior de l'illa

La primera expedició atenenca a Sicília dirigida per Laques (427 aC) va trobar Lipara aliada a Siracusa (ciutat també dòrica) i foren atacats pels atenencs i per la flota de Rhegio sense gaire èxit. El 396 aC apareix altre cop aliada a Siracusa, per la qual cosa fou atacada per la flota cartaginesa d'Himilcó, que la va ocupar i va cobrar una taxa de 30 talents, pero no la va conservar; el 304 aC fou atacada per Agàtocles sense motiu aparent, i el siracusà es va emportar un botí de 50 talents que va perdre a la tornada en una tempesta.

No gaire més tard Lipara va caure en mans dels cartaginesos i dels romans, dels quals depenia en començar la Segona Guerra Púnica (264 aC), i va esdevenir la principal base naval cartaginesa. Al cinquè any de guerra (260 aC) el cònsol Gneu Corneli va ser rebutjat en un atac i fou capturat amb les seves forces; el 257 aC es va lliurar una batalla naval entre romans i cartaginesos a la rodalia de Lipara; pocs anys més tard (251 aC) fou ocupada pels romans sota el comandament de Gai Aureli, i des de llavors va romandre sota el seu poder.

A la Segona Guerra Púnica una flota cartaginesa va embarrancar a l'illa de Vulcano.

Les illes no tornes a ser esmentades fins a les guerres entre Sext Pompeu i Octavi el 36 aC, quan Lipara fou altre cop una base naval important, dominada per Pompeu però conquerida per Agripa, que va establir la seva flota a l'illa de Vulcano, des on va atacar Pompeu a Mylae i Messana.

Va continuar essent una ciutat pròspera durant tot el període imperial romà, basat en la seva flota i el comerç de l'alum, que les illes produïen per la seva naturalesa volcànica. Ciceró, no obstant això, l'esmenta com una ciutat petita. Fou utilitzada sovint com a lloc d'exili i al segle IV va esdevenir refugi de monjos.

La catedral de San Bartolomeo

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Al segle V fou seu d'un bisbat. El 543 s'hi van establir els ostrogots, però després fou recuperada pels bizantins. Va entrar en decadència als segles VIII i IX amb els atacs dels pirates musulmans i de l'activitat volcànica del Monte Pelato i de la Figgia Vecchia (729). Els musulmans van devastar la ciutat i se'n van emportar els habitants el 838.

Les illes van restar deshabitades durant dos segles fins que van arribar els normands el 1083 i s'hi van establir monjos benedictins, que hi van fundar un monestir, i s'hi van establir també alguns colons. La senyoria de les illes fou donada al monestir el 1091 pel papa Urbà II. L'abat Ambròs va promulgar el 1095 una constitució que donava als habitants el dret de propietat i d'herència sobre la terra que cultivessin, cosa que va afavorir el repoblament i l'ocupació dels terrenys abandonats. Els privilegis fiscals donats pels reis angevins i després catalans van enriquir altre cop l'illa.

Era moderna[modifica | modifica el codi]

L'illa fou atacada per Barba-rossa, aliat del rei de França, el 1544, amb una flota de 150 naus que van saquejar l'illa després d'un setge. La gran catedral, una obra de gran envergadura, fou incendiada, així com les cases, i els 8.000 habitants deportats. L'illa va quedar buida per segon cop. Carles V va fer construir un mur a la ciutat i hi va donar uns grans beneficis fiscals que van permetre repoblar l'illa bastant ràpidament, amb catalans i gent de la Campània. Amb el perill de nous atacs, les illes van quedar incorporades al Regne de les Dues Sicílies el 1589. Fins passat el 1700 no va quedar descartat el perill turc i la ciutat es va tornar a expandir. Les illes van passar al Regne d'Itàlia el 1861.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2008- Mariano Bruno Centredreta

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]