Liparits-Orbeliani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Liparit (plural Liparits o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები) foren una família feudal de Geòrgia que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian[1] i que fou l'origen dels Orbelian ((en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià)

Origine[modifica | modifica el codi]

Segons la hipòtesi formulada per Cyril Toumanoff, l'avantpassat dels «Lipàrides» seria un príncep anomenat Artavazdes Mamikonian, estrateg dels anatòlics, refugiat al Regne d'Ibèria el 771 en el moment de l'esfondrament de la potència de la seva família a Armènia.

Un dels seus descendents, l'epònim Liparit esmentat cap a 876/ 888 es va establir a la província de la Trialétia al sud de Geòrgia[2] on els seus descendents reberen el sobrenom de «Baghuashi» i el títol de duc de Kldékarni-Trialètia i duc de Margvéri. S'establiren igualment a l'oest d'Ibèria, i Ivane I (Ivani I Liparit) obtingué el feu de «Orbeti-Samschvildé» que més tard donarà, sens dubte, un nou nom a la seva família.

La continuïtat de la dinastia comença amb Liparit I que juga un gran paper a la constitució de la Geòrgia unificada per Bagrat III. Els primers membres de la família a portar el nom d'Orbélian foren Abuleth, fill d'Ivane, sota el regnat de David IV, i el seu cosí Ivane II, primer secretari de Giorgi III, del qual el pare no és mencionat.

Els Lipàrides no van vacil·lar a oposar-se als reis Bagrat IV i Giorgi III als que intentaren fer caure per portar al tron el seu candidat, el jove prínceo Demetri o Demna, fill de David V, que era el gendre d'Ivane Liparit. Va demanar ajut al atabeg Ildegízida de l'Azerbaidjan però no va arribar a temps i fou derrotat, capturat i cegat; el jove Demetri fou cegat i castrat 1177.

Una branca dels Liparit, amb el cognom Orbelian, va obtenir cap el 1175 un fei a Vaiots Tzor i menys d'un segle després el principat armeni de Siunia en feu dels mongols. Regnaren a aquest principat fins a l'annexió pels Timúrides el 1437. Doulandoukht, la filla del seu príncep Beschken II, es va casar vers 1410/1411 amb el rei Alexandre I de Geòrgia.

En les llistes que segueixen algunes filiacions i numeracions de prínceps homònims són conjecturals. Segons Cyrille Toumanoff, els prínceps exercitaren sovint el poder com caps de la «Casa indivisa». Per això, en certes genealogies com a la de Stockvis, a l'obra de Marie-Félicité Brosset, fins i tot els fills petits són dotats d'un número d'ordre.

Lipàrides[modifica | modifica el codi]

Orbelian[modifica | modifica el codi]

Prínceps Orbelian de vaiots Tzor i Siunia[modifica | modifica el codi]

Làpides de Smbat III i del seu nebot Elikum III Orbelian, a la capella Sant Gregori del monestir de Noravank.
  • 1175-1187 : Elikum I, fill de Liparit VI;
  • 1187-1225 : Liparit I, el seu fill, príncep de Vaiots Tzor el 1202;
  • 1225-1250 : Elikum II, el seu fill, príncep de Vaiots Tzor;
  • 1250-1273 : Smbat III, el seu germà, príncep de Vaiots Tzor, d'Orotn i d'Ourts, « rei de Siunia » vers 1251;
  • 1273-1290 : Tarsayitch I, el seu germà príncep, d'Orotn;
  • 1290-1300 : Elikum III, el seu fill;
  • 1300-1340 : Burtel I, el seu fill;
  • 1340-1349 : Beshken I, el seu fill;
  • 1349-1407 : Burtel II, fils d'Ivane, el seu nebot;
  • 1407-1421 : Smbat IV, son germà, príncep d'Orotn i d'Ouplistsikhé; la major part del feu ocupat pels timúrides (1410)
  • 1421-1437 : Beshken II, el seu fill (mort el 1438), príncep de Lori-Somkhètia.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Privat, Tolosa de Llenguadoc, 2007 (ISBN 978-2-7089-6874-5), pàg 416.
  2. Obtingué el feu d'aquesta província per haver participat en el combat entre l'usurpador Narsès I curopalat d'Ibèria, i el curopalat Adarnases IV d'Ibèria.
  3. El nom Hrat o Rata correspon a l'antic nom part Fraates .

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie depuis l’Antiquité jusqu’au s. XIX, v. 1-7, Saint-Pétersbourg, 1848-58, p. 389.
  • Marie-Félicité Brosset, Additions et éclaircissements à l'Histoire de la Géorgie, Académie impériale des sciences, Saint-Pétersbourg, 1851, Addition XI : « Récits des auteurs arméniens sur le règne de Giorgi I » : Tableau généalogique « Première époque des Orbélians », pàg. 215, i Additions XIX : « Fin de l'histoire et généalogie complète des Orbélians », pàgs. 334-339, arbre généalogique, pàg. 358.
  • Anthony Marinus Hendrik Johan Stokvis, Manuel d'histoire, de généalogie et de chronologie de tous les États du globe, depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, préf. H. F. Wijnman, Israël, 1966, capítol V, taula genealògica n° 8, pàg. 87.
  • (anglès) Cyrille Toumanoff, « The Mamikonids and the Liparitids », a Armeniaca, Venècia, 1969, pàgs 125-137.