Liparits-Orbeliani

Els Liparit (plural Liparits o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები) foren una família feudal de Geòrgia que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian ((en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià)

Origine

Segons la hipòtesi formulada per Cyril Toumanoff, l'avantpassat dels «Lipàrides» seria un príncep anomenat Artavazdes Mamikonian, estrateg dels anatòlics, refugiat al Regne d'Ibèria el 771 en el moment de l'esfondrament de la potència de la seva família a Armènia.

Un dels seus descendents, l'epònim Liparit esmentat cap a 876/ 888 es va establir a la província de la Trialétia al sud de Geòrgia on els seus descendents reberen el sobrenom de «Baghuashi» i el títol de duc de Kldékarni-Trialètia i duc de Margvéri. S'establiren igualment a l'oest d'Ibèria, i Ivane I (Ivani I Liparit) obtingué el feu de «Orbeti-Samschvildé» que més tard donarà, sens dubte, un nou nom a la seva família.

La continuïtat de la dinastia comença amb Liparit I que juga un gran paper a la constitució de la Geòrgia unificada per Bagrat III. Els primers membres de la família a portar el nom d'Orbélian foren Abuleth, fill d'Ivane, sota el regnat de David IV, i el seu cosí Ivane II, primer secretari de Giorgi III, del qual el pare no és mencionat.

Els Lipàrides no van vacil·lar a oposar-se als reis Bagrat IV i Giorgi III als que que intentaren fer caure per portar al tron el seu candidat, el jove prínceo Demetri o Demna, fill de David V, que era el gendre d'Ivane Liparit. Va demanar ajut al atabeg Ildegízida de l'Azerbaidjan però no va arribar a temps i fou derrotat, capturat i cegat; el jove Demetri fou cegat i castrat 1177.

Una branca dels Liparit, amb el cognom Orbelian, va obtenir cap el 1175 un fei a Vaiots Tzor i menys d'un segle després el principat armeni de Siunia en feu dels mongols. Regnaren a aquest principat fins a l'annexió pels Timúrides el 1437. Doulandoukht, la filla del seu príncep Beschken II, es va casar vers 1410/1411 amb el rei Alexandre I de Geòrgia.

En les llistes que segueixen algunes filiacions i numeracions de prínceps homònims són conjecturals. Segons Cyrille Toumanoff, els prínceps exercitaren sovint el poder com caps de la «Casa indivisa». Per això, en certes genealogies com a la de Stockvis, a l'obra de Marie-Félicité Brosset, fins i tot els fills petits són dotats d'un número d'ordre.

Lipàrides

• Vers el 980: Liparit I, contemporani de Bagrat III l'Unificador;
• Després de 1014-1023: Zviad, fill de Liparit I, que fa inhumar al rei Bagrat III l'Unificador el 1014;
• Mort el 1021 : Hrat I, fill de Liparit I, general dels exèrcits georgians sota Giorgi I de Geòrgia, mort a la batalla de Shirimni 11 de setembre de 1021;
• Mort el 1022: Liparit IIII, el seu fill;
• 1022- ???? : Hrat II, son germà;
• 1022-1059 : Liparit IV, fill de Liparit III, aliat i després adversari del rei Bagrat IV de Geòrgia, eristhavi de Kartli, eristhavi dels eristhavis, mort monjo a Constantinoble sota el nom d'Antoni.
• 1047-1048 : Hrat III, fill de Liparit IV, mort al servei de l'Imperi Bizantí;
• 1059-1080/89 : Ivane I, fill de Liparit IV, duc de Margvéti i d’Orbéti-Samshvildé;
• 1089-1093 : Liparit V de Trialeth, fill d'Ivane I, empresonat per David IV de Geòrgia;
• 1093-1101 : Hrat IV, el seu fill, mort el 1101.

Orbelian

• 1121-???? : Abuleth Orbelian, fill d’Ivane (III), sota David IV de Geòrgia;
•  ????- ???? : Ivane IV, el seu fill, mort el 1145;
• 1101-1128 : Ivane II Orbelian, príncep de Lori-Somkhètia sota David IV de Geòrgia;
• 1128-1161 : Smbat I, el seu fill, sota Demetri I de Geòrgia, mort monjo sota el nom de Simó
• 1128- 1161: Smbat I, el seu fill
• 1161-1177 : Ivane V, el seu fill, «cap dels Mandatores », cegat el 1177, mort el 1183 en el moment de la conspiració contra Giorgi III de Geòrgia
• 1177-1177 : Smbat II, el seu fill, executat el 1177 ;
• 1177-???? : Liparit VI, el seu oncle , mariscal el 1185;
•  ????-1177 : Kavthar, el seu germà, executat el 1177;
• 1175-1187 : Elikum o Elekum I, fill de Liparit VI, príncep de Vaiots Tzor;
• 1184-???? : Ivane VI, fill de Liparit VI, duc d'Orbéti-Samshvildé.

Prínceps Orbelian de vaiots Tzor i Siunia

Làpides de Smbat III i del seu nebot Elikum III Orbelian, a la capella Sant Gregori del monestir de Noravank.

• 1175-1187 : Elikum I, fill de Liparit VI;
• 1187-1225 : Liparit I, el seu fill, príncep de Vaiots Tzor el 1202;
• 1225-1250 : Elikum II, el seu fill, príncep de Vaiots Tzor;
• 1250-1273 : Smbat III,el seu germà, príncep de Vaiots Tzor, d'Orotn i d'Ourts, « rei de Siunia » vers 1251;
• 1273-1290 : Tarsayitch I, el seu germà príncep, d'Orotn;
• 1290-1300 : Elikum III, el seu fill;
• 1300-1340 : Burtel I, el seu fill;
• 1340-1349 : Beshken I, el seu fill;
• 1349-1407 : Burtel II, fils d'Ivane, el seu nebot;
• 1407-1421 : Smbat IV, son germà, príncep d'Orotn i d'Ouplistsikhé; la major part del feu ocupat pels timúrides (1410)
• 1421-1437 : Beshken II, el seu fill (mort el 1438), príncep de Lori-Somkhètia.

Vegeu també

• Lipàrides
• Orbelian (Armènia)
• Orbeliani (Geòrgia)
• Baratashvili
• Siunia
• Esteve Orbelian

Bibliografia

• Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie depuis l’Antiquité jusqu’au s. XIX, v. 1-7, Saint-Pétersbourg, 1848-58, p. 389.
• Marie-Félicité Brosset, Additions et éclaircissements à l'Histoire de la Géorgie, Académie impériale des sciences, Saint-Pétersbourg, 1851, Addition XI : « Récits des auteurs arméniens sur le règne de Giorgi I » : Tableau généalogique « Première époque des Orbélians », pàg. 215, i Additions XIX : « Fin de l'histoire et généalogie complète des Orbélians », pàgs. 334-339, arbre généalogique, pàg. 358.
• Anthony Marinus Hendrik Johan Stokvis, Manuel d'histoire, de généalogie et de chronologie de tous les États du globe, depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, préf. H. F. Wijnman, Israël, 1966, capítol V, taula genealògica n° 8, pàg. 87.
• (anglès) Cyrille Toumanoff, « The Mamikonids and the Liparitids », a Armeniaca, Venècia, 1969, pàgs 125-137.