Lipofília

La Lipofília, (de les paraules del grec que signifiquen que li agrada el greix), es refereix a la capacitat que té un compost químic de dissoldre's en greixos, olis, lípids, i solvents no polars com l'hexà o el toluè. Aquests solvents no polars són al seu torn lipòfils. Les substàncies lipòfiles tendeixen a dissoldre's en altres substàncies lipòfiles, mentre que les substàncies hidròfiles (que els agrada l'aigua) tendeixen a dissoldre's en aigua i altres substàncies hidròfiles.

Tanmateix, els termes "lipofília" i "hidrofòbia" no són sinònims, com es pot apreciar en les silicones i fluorocarbonis, els quals són hidrofòbics però no lipòfils.

Enllaços químics

Les substàncies lipòfiles interactuen dins elles mateixes i amb altres substàncies amb la Força de dispersió de London. Tenen poca o cap capacitat per formar l'enllaç d'hidrogen.

Tensioactius

Els tensioactius basats en hidrocarburs són compostos que són amfifílics (o amfipàtics), que tenen un extrem hidrofílic que interactua amb l'aigua (se'n diu 'grup cap') i un extrem lipòfil que s'en diu 'la cua'.