Liquidador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Medalles soviètiques concedides als liquidadors. La de l'esquerra és més rara i de més prestigi, reservada als primers herois que es van "sacrificar" i a alguns alts càrrecs polítics.
Detall central de la medalla lliurada als liquidadors. Representa els tres tipus de radioactivitat (alfa, beta i gamma) sobre una gota de sang.
Monument en memòria dels liquidadors al carrer Divizy Kharkiv de Khàrkiv

Liquidador (en rus: ликвида́торы) és el nom que es va donar per part de la Unió Soviètica a cadascuna de les aproximadament 800.000[1] persones que es van ocupar de minimitzar les conseqüències de l'accident nuclear del 26 d'abril de 1986. La majoria van morir o van caure greument malalts a causa de les radiacions rebudes.[1]

Els liquidadors van ser els bombers, obrers, miners i voluntaris que es van encarregar d'apagar els incendis i construir el sarcòfag del reactor nuclear 4 de la central nuclear. L'anomenat sarcòfag és una estructura de formigó especialment dissenyada per a contenir la radiació alliberada durant l'accident de Txornòbyl. Primer es va intentar fer-ho amb màquines, però totes es van espatllar ràpidament a causa de la radioactivitat. Aquestes persones es van arriscar a construir-lo amb una màscara i un vestit que els cobria, traient el material contaminat a palades i fent torns de quaranta-cinc segons per a evitar la mort imminent. Tot i així van absorbir gran quantitat de radiació. Posteriorment, un gran grup de miners van ser contractats com a liquidadors per a obrir vies subterrànies fins als fonaments, que tenien perill de desplomar-se pel pes del sarcòfag, cosa que faria explotar el material radioactiu. Aquestes persones no estaven prou informades dels perills de la radiació i, malgrat l'entorn en què es trobaven, a causa de la calor sufocant, es treien la camisa i la mascareta -com les que usen els metges- que els tapava la boca i el nas, i bevien aigua a morro en ampolles que deixaven obertes. La gran majoria de liquidadors va tenir efectes secundaris, alguns van morir en qüestió de dies, encara que les xifres no es coneixen amb exactitud.

De fet, hi anaven sabent que era una sentència de mort, però hi anaven igual, sacrificant-hi la vida (o com a mínim la salut i la longevitat). És per això que moltes ciutats d'Ucraïna, com ara Feodòssia, Khorol o Hrebinka, hi tenen un monument als liquidadors que hi van ser enviats, juntament amb altres ciutats que hi tenen un monument a les víctimes, com ara Kíev, Dnipropetrovsk, Rivne, Khàrkiv, etc. A Kíev hi ha un museu dedicat a la catàstrofe de Txornòbyl, el Museu nacional de Txornòbyl (Національний музей «Чорнобиль»).

Liquidadors a Fukushima?[modifica | modifica el codi]

Especialment a la premsa anglosaxona, però també en molt menor a la catalana, s'ha començat a usar en 2011 la paraula "liquidador" per a referir-se també a les persones que treballen per sufocar i minimitzar les conseqüències de l'accident de Fukushima.[2][3] La informació que es té sobre la realitat de la contaminació radioactiva allà i de les condicions de treball d'aquestes persones és massa minsa, i alguns enginyers que han treballat al disseny de la central i que controlen actualment la radioactivitat emesa afirmen que a més bona part d'ella és falsa.[4] De manera que, tot i que internacionalment s'ha donat el mateix grau de perillositat a aquest accident que al de Txernòbil (nivell 7), segons TEPCO i el govern japonès sembla que la radiotoxicitat a la que estan sotmesos aquestes persones és inferior, d'uns dos milisieverts per hora, cosa per la qual algunes persones, no totes, consideren exagerat anomenar-los també liquidadors.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Tchernobyl forever, documental d'Alain de Halleux de 55 minuts, 2011. Coproducció d'ARTE France, Simple Production, Crescendo Films, RTBF i Wallonie Image Production. Emés a ARTE al programa setmanal Soirée Thema, amb el tema Tchernobyl 25 ans après, el dia 14 d'abril de 2011 (francès) (alemany)
  2. La mare d'un dels "herois de Fukushima" diu que només "esperen morir" 3Cat24.cat, 1 d'abril de 2011. (català)
  3. Els enginyers van posant Fukushima sota control diari Avui, 21 de març de 2011. (català)
  4. Japon : Nucléaire, la filière du silence, reportatge emès al programa Envoyé spécial, presentat per Françoise Joly i Guilaine Chenu, a France 2, el dijous 14 d'abril de 2011. (francès)
  5. Les deu preguntes que tothom es fa sobre la crisi nuclear a Fukushima Anna Oliver, Clara Arnedo i Jaume Mas. Bloc Monverd.org (català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liquidador Modifica l'enllaç a Wikidata