Liquidambar orientalis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Liquidàmbar oriental
Liquidambar orientalis - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-089.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Saxifragales
Família: Hamamelidaceae
Gènere: Liquidambar
Espècie: L. orientalis
Nom binomial
Liquidambar orientalis Mill.
Sinònims

L. imberbe

El liquidàmbar oriental, també conegut com a estorac oriental, és un arbre de la família de les hamamelidàcies present al Pròxim Orient, especialment a Turquia i Síria. És apreciat tant per la seva fusta com per la seva saba. A Catalunya, no es troba de manera silvestre, tot i que pot ser cultivat.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El terme liquidambar fa referència a "àmbar líquid", a causa del color i aspecte que presenta la seva resina. Pel que fa a orientalis es refereix a l'habitat natural de la planta, és a dir, el Pròxim Orient.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

El liquidàmbar oriental és un arbre gran de fullatge caduc de fins a 20 metres d'alçada, molt ramificat i amb una escorça molt gruixuda, d'uns 100 centímetres de diàmetre i de color grisós, i que presenta canals secretors a la part externa de la medul·la. Les fulles són simples sense baina de color verd brillant, palmades amb 3-5 lòbuls de marges serrats, alternes, estipulades, amb nervació palmada, brillants per l'anvers i pàl·lides pel revers. Els fruits són càpsules espinoses amb una cel·la interna que conté vàries llavors, que són dispersades pel vent i pels insectes (especialment les abelles). Les seves flors són molt petites, de color verd-grogós, monoiques, reunint-se les flors femenines en corimbe i les masculines en raïms. El periant és sepalí i acrescent en les flors femenines. L'androceu és poliàndric, estant les anteres basifixades. El gineceu està format per dos carpels sincàrpics.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Creix en boscos i terrenys humits (1000-1200 mm/any), temperats (al voltant de 18 °C), lleugerament assolellats i de substrat àcid o neutre, i a una alçada de 0-1000 m. respecte al nivell del mar. És de creixement lent (sobretot fora del seu hàbitat) i floreix a la primavera, entre el març i l'abril. Els fruits maduren entre el novembre i el desembre.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • Estirol, estirè i estirolè: en forma d'oli essencial. Poden obtenir-se per hidrodestil·lació, sent el punt d'ebullició d'uns 145 °C . L'oli és incolor.
  • Estiracina, Cinamat de cinamil: es poden obtenir tractant la resina amb alcohol, èter o benzè calent.
  • Cinamat de fenilpropil: líquid espès i inodor.
  • Estoresina: constituent principal.
  • Àcid cinnàmic
  • Triterpens: àcids oleanòlics, 3-epioleanòlic.
  • Vanil·lina
  • Tanins

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

A partir de la seva saba s'obté un oli anomenat estorac, que s'utilitza sobre afeccions de la pell, com ara en dermatitis, rascades, talls, cremades i úlceres cutànies.

També pot utilitzar-se com a bàlsam per inhalació en refredats, per facilitar l'expulsió de moc de les vies respiratòries i per calmar la tos.

Gràcies a la presència de tanins, pot utilitzar-se per tractar diarrea i tos irritant.

De la mateixa manera, es creu que podria ser útil per a tractar ansietat, bronquitis, tinya, sarna, estrès, hemorroides, fístula anal, algun tipus de càncer, inflamacions i algunes micosis.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

No es coneix, tot i que la seva ingesta pot causar diarrea. En algunes persones ha provocat reaccions al·lèrgiques. L'aplicació tòpica excessiva pot provocar absorció transdèrmica i causar danys renals.

Presentacions i dosis[modifica | modifica el codi]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Obtenció de l'estorac[modifica | modifica el codi]

L'escorça de l'arbre és triturada mecànicament a l'estiu, i rallada a la tardor. Llavors, es sotmet a un cicle de expressió en aigua freda i posterior ebullició fins que l'estorac és obtingut. Per tal d'evitar la pèrdua dels components volàtils (olis essencials), es dissol el bàlsam en etanol.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

La fusta és un valorat combustible natural, gràcies a l'alt contingut en olis.

L'exportació de l'estorac és una important font d'ingressos pels habitants de les zones on és endèmic.

L'oli és utilitzat com a base emol·lient en cosmètica, sobretot en la producció de sabons, i en perfumeria és molt valorada la seva aroma, ja que és molt semblant al gessamí.

El liquidàmbar oriental és molt apreciat en la jardineria gràcies a la seva forma i als seus colors atractius.

A causa de la seva aromaticitat, l'oli també és utilitzat per a l'elaboració d'encens.

Perill d'extinció[modifica | modifica el codi]

El liquidàmbar oriental es troba en perill d'extinció per culpa de la desforestació il·legal, per tal d'obtenir la seva fusta, i per l'obtenció massiva de l'estorac. Actualment, trobem el L. orientalis limitat a la província de Mugla i al sud-oest de la província de Anatolia.

Fonts utilitzades[modifica | modifica el codi]

Pàgines web[modifica | modifica el codi]

= Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liquidambar orientalis Modifica l'enllaç a Wikidata

=

  • UNITAT DE BOTÀNICA.FACULTAT DE FARMÀCIA. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents (pràctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008.
  • BERDONCES, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
  • VANACLOCHA, B. & CAÑIGUERAL, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4ª. Barcelona.
  • DUKE, J. A. (1929. CRC Handbook of medicinal herbs. Ed. CRC Press.
  • TEUSCHER, E. (2006). Medicinal spices : a handbook of culinary herbs, spices, spice mixtures and their essential oils. Ed. Stuttgart : Medpharm/GmbH (2006)