Lisboa

De Viquipèdia

Lisboa és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal. Està situada a l'estuari del riu Tajo (Tejo). A més de la capital del país és també la capital del Districte de Lisboa, de la regió de Lisboa, de l'àrea metropolitana de Lisboa, i és també el centre principal de la sub-regió estadística de la Gran Lisboa. La ciutat té un població de 564.657 (2001) habitants, i l'àrea metropolitana 3 milions, una quarta part de la població del país. Lisboa és la ciutat més rica de Portugal amb un PIB per capita superior a la mitjana europea.

La superfície del municipi és de 83,84 km², la densitat de població és per tant de 6518,1 hab./km². El municipi està dividit en 53 freguesias (parròquies civils) i està limitat al nord pels municipis d'Odivelas i Loures, a l'oest per Oeiras, al nord-est per Amadora i a l'est i al sud per l'estuari del Tajo. A través de l'estuari Lisboa connecta als municipis de Margem Sul: Almada, Seixal, Barreiro, Moita, Montijo i Alcochete.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Localització 1.2 Clima 2 Història 3 Monuments 4 Demografia 5 Economia 6 Esports 7 Turisme 7.1 Baixa 7.2 Alfama 7.3 Barri Alt 7.4 Barri de Belém 8 Cultura 8.1 Música 8.2 Espais públics i museus 8.3 Gastronomia 8.4 Cine 9 Personatges rellevants 10 Infraestructures 11 Organització administrativa 11.1 Administració municipal 12 Articles relacionats 13 Referències 14 Enllaços externs

[edita] Geografia

[edita] Localització

Lisboa es troba a la latitud 38°43' nord i longitud 9°8' oest, el que la converteix en la capital més occidental de l'Europa continental. Es troba a l'oest del país, a la costa de l'Oceà Atlàntic, al lloc en el qual el Tajo s'uneix amb l'oceà. La ciutat ocupa una àrea de 84.6 km². Els límits de la ciutat, al contrari del que passa normalment a les grans ciutats, es troben ben delimitades dins dels límits del perímetre històric. Això va produir la creació de diverses ciutats al voltant de Lisboa, com Loures, Odivelas, Amadora i Oeiras, que són de facto part del perímetre metropolità de Lisboa.

El centre històric de la ciutat es compon de set turons, sent algun dels carrers massa costeruts per permetre el pas de vehicles; la ciutat se serveix de tres funiculars i un elevador (elevador de Santa Justa). La part occidental de la ciutat està ocupada pel Parc Forestal Monsanto, un dels parcs urbans més grans d'Europa amb una àrea de gairebé 10 quilòmetres quadrats.

Situada en el marge dret (al nord) de l'estuari del Tajo. Dos ponts uneixen la ciutat amb l'altra vora:

• El Pont 25 d'abril, inaugurat el 1966 amb el nom de Pont Salazar i posteriorment rebatejat segons la data de la Revolució dels Clavells
• El Pont Vasco da Gamma, inaugurat el maig de 1998 i amb 18 km de longitud, és el més llarg d'Europa i un dels més llargs del món.

Fa segles l'estuari era més ample, la seva reducció amb el pas dels anys ha provocat l'ampliació del terreny disponible per a la ciutat.

[edita] Clima

Lisboa té un clima mediterrani amb un total de pluja anual relativament alt (750 litres) però amb forta secada estival. Té de 2.900 a 3.300 hores de sol anuals.

Els estius són calents i secs amb temperatures diàries màximes entre 26 i 29 °C, essent les mínimes entre 16 i 18 °C. Els hiverns són plujosos i frescos amb temperatures entre 8 i 15 °C, la primavera i la tardor són suaus.

Les temperatures extremes màximes poden arribar als 36 °C i a 2 °C les més fredes.

[edita] Història

Lisboa és per a uns d'origen grec, per altres fenici.^[1] El port natural que creava en estuari del riu Tajo ho va convertir en el punt per crear un assentament que proveís de menjar als vaixells fenicis que es trobaven en ruta comercial cap a les illes del Estany (actualment Illes Scilly i Cornualla).

Els fenicis també van aprofitar la situació de la colònia en la boca del riu més gran de la península ibèrica per comerciar amb les tribus de l'interior de les quals obtenien metalls preciosos. Un altre important producte local era la sal, el peix salat i els cavalls lusitans.^[2]

Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada per Ulisses. Els grecs hi van establir un port comercial, que els romans van anomenar "Olissipo" que amb el temps va canviar a "Olissipona" o "Lissipona". Sota el control àrab, el nom de la ciutat va canviar a al-ʾIšbūnah (الأشبونة) i finalment va canviar al seu nom actual, després de la reconquesta el 1147. El 1255 es va convertir en capital del Regne de Portugal.

L'època de major prosperitat per a Lisboa va ser el segle XVI gràcies al comerç amb l'Àsia i l'Amèrica, i l'or provinent del Brasil. Un terratrèmol l'1 de novembre, 1755 va destruir el 85% de la ciutat i 90.000 persones van morir.

[edita] Monuments

Com a monuments i llocs d'interès turístic es destaquen, de la Lisboa medieval:

• el castell de São Jorge, al turó més alt del centre de la ciutat.
• el barri d'Alfama, de carrers estrets, que va sobreviure al terratrèmol de 1755.
• la Seu.
• el Convent del Carme.

De la ciutat de l'època dels Descobriments podem veure avui, a la zona de Belém, dues construccions classificades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat:

• el Monestir dels Jerònims, edificat per ordre del rei Manuel I.
• la Torre de Belém, construcció militar de guàrdia a la desembocadura del Tajo.

Des de l'inici del segle XVIII el monument més significatiu és l'aqüeducte de les Aigües Lliures. Després del terratrèmol de 1755, segons el pla en quadrícula aprovat pel marquès de Pombal per a la zona central de la ciutat (a l'anomenada "Baixa pombalina"), van construir-se les places del Comércio, a prop del Tajo, i la de Dom Pedro IV (antigament conegut com el Rossio). A les proximitats, i amb interès històric o artístic, es troben la Praça dos Restauradores i l'Elevador de Santa Justa, ascensor projectat al final del segle XIX per Mesnier du Ponsard, un deixeble d'Eiffel.

També destaquen els palaus reials de les Necessitats (Palácio das Necessidades) i de l'Ajuda, a la part oest de la ciutat.

A la fi del segle XIX els plans urbanístics permetran estendre la ciutat més enllà de la Baixa, vall amunt, cap a l'actual Avenida da Liberdade (Avinguda de la Llibertat). El 1934 és construïda la Praça do Marquês de Pombal, que tanca la part superior de l'avinguda.

Al segle XX destaquen els extensos plans urbanístics de les Avingudes Noves, la Universitat de Lisboa i la zona dels Olivais, i els més recents Parc de les Nacions i la zona de l'Alta de Lisboa, encara en construcció. Els edificis més notables pel que fa a l'arquitectura del final del segle XX són, entre altres, les Torres das Amoreiras (1985, de l'arquitecte Tomás Taveira), el Centre Cultural de Belém (inaugurat el 1991), l'Estació d'Orient (de Santiago Calatrava), la Torre Vasco da Gama i l'Oceanari de Lisboa (de Peter Chermayeff), tots de 1998.

[edita] Demografia

La població de la ciutat és de 564.477 segons el cens de 2001, l'àrea metropolitana compta amb 2.641.006 habitants en una extensió propera als 3.000 km², prop d'un terç de la població de Portugal. La densitat de població de la ciutat és de 6.518,1 habitants per km². L'àrea metropolitana de Lisboa és una de les àrees metropolitanes europees que més ràpid creixen, i s'estima que la seva població augmentarà fins i tot 4,5 milions d'habitants el 2050.

Com a curiositat afegir que els lisboetes reben el renom d'alfacinhas, a causa de l'intensiu cultiu d'enciams que feien els antics habitants de Lisboa en els camps propers a la capital (alface en portuguès és enciam).

Evolució demogràfica de la ciutat de Lisboa (1801 – 2004)
1801	1849	1900	1930	1960	1981	1991	2001	2004
203.999	174.668	350.919	591.939	801.155	807.937	663.394	564.657	529.485

==Clima==

Lisboa és una de les capitals europees més càlides. Els mesos de primavera i d'estiu són generalment assolellats, amb temperatures màximes entorn dels 28 °C durant juliol i agost, i mínimes d'uns 16 °C. La tardor i l'hivern són generalment plujosos i ventosos, amb alguns dies assolellats. Rarament baixa la temperatura de 5 °C, que normalment roman en una mitjana de 10 °C. Com a mitjana, hi ha 3300 hores de clima assolellat a l'any i 100 dies amb pluges. El clima de Lisboa està molt influït per la Corrent del Golf.

[edita] Economia

El port de Lisboa genera una gran activitat econòmica.

Les indústries principals són el refinament de petroli, indústria tèxtil, drassanes, siderúrgia i pesca, tot i això el sector terciari és predominant.

Lisboa és la ciutat més rica de Portugal amb un PIB per capita superior a la mitjana europea.

[edita] Esports

Els clubs esportius Sporting Clube de Portugal i Sport Lisboa e Benfica (coneguts com Sporting i Benfica), juguen en diferents modalitats esportives de les categories més altes de les competicions portugueses i europees. Els Belenenses és un altre important club esportiu amb una gran tradició en l'esport portuguès, tenint la seva seu també a la capital.

El futbol és l'esport més popular de Lisboa. Els clubs de futbol més importants són el Benfica, l'estadi del qual és el Estádio da Luz, amb cinc estrelles de la UEFA, i que posseeix 65 mil places. El Benfica ha guanyat en dues ocasions la Lliga de Campions de la UEFA, el segon títol futbolístic més prestigiós de Europa, per davant de la Champions League, havent estat a la final en diverses ocasions. Els seus jugadors més famosos són Eusébio, Rui Costa, Nuno Gomes i Simão Sabrosa.

L'Sporting de Lisboa és l'altre gran club de futbol de la ciutat: també juguen en un estadi de 5 estrelles. Van guanyar la Recopa d'Europa una vegada i han estat finalistes de la Copa de la UEFA. Juguen en l'Estádio José Alvalade (Segle XXI) amb capacitat per a 52.000 persones. Els colors de l'estadi són verd i blanc. Els jugadors de l'equip més famosos són Luís Figo i Cristiano Ronaldo.

Els Belenenses és el tercer equip de futbol de la ciutat, jugant en l'Estádio do Restelo en la freguesia de Belém. Encara que competeixen en la SuperLiga amb els seus compatriotes el Benfica i Sporting de Lisboa, es mantenen molt per darrere d'aquests dos, amb un nombre d'aficionats molt inferior.

El Futbol sala, és probablement el segon esport més popular de Lisboa, havent-hi quatre equips en la primera lliga. Els tres grans equips esportius, Belenenses, Benfica i Sporting posseeixen equip professional mentre que el S.L. Olivais és un equip amateur.

L'Handbol està guanyant popularitat a Portugal i Lisboa va ser seu del Mundial masculí d'handbol de 2003, que es va disputar en el Pavilhão Atlântico. Els Belenenses, Benfica i Sporting tenen equip professional, jugant en la primera divisió. El Bàsquet professional té seguidors a Lisboa amb el Benfica i el Belenenses com a equips representant a la ciutat.

Un altre esport popular és l'hoquei, que després de la victòria de la selecció nacional ha obtingut una gran afició a la ciutat, sobretot entre els que recolzen el major equip de Lisboa, el Benfica.

Òbviament en la ciutat es practiquen altres esports com la vela, golf, ciclisme, etc.

[edita] Turisme

El nucli històric es divideix bàsicament en quatre barris:

[edita] Baixa

La Baixa és el cor de la ciutat. Es troba sobre les ruïnes de l'antiga ciutat que va destruir el Terratrèmol de Lisboa de 1755. La seva planificació urbana, de carrers en quadrícula i edificis similars es deu al Marquès de Pombal. La Baixa és també el major districte comercial de Lisboa. S'hi troben la majoria de monuments, com el Teatre Nacional Senyora Maria II, la Praça do Comércio i el Rossio.

[edita] Alfama

Alfama és un barri d'estrets carrers, bressol del fado. Va sobreviure al Terratrèmol de Lisboa. En l'alfama es troba la majoria de locals de fado, on es pot gaudir d'un sopar o una copa mentre s'escolten les cançons en directe. A diferència del Bairro Alto, l'Alfama és una zona molt més tranquil·la. En ella també es troba la Catedral així com el Castell de San Jorge.

[edita] Barri Alt

El Barri Alt és una àrea del centre de Lisboa. És un districte comercial, d'entreteniment i habitacional. Actualment, el Barri Alt és el lloc de reunió dels joves de la ciutat i un de les principals zones de lleure nocturn. En aquest barri se solen concentrar els grups de tribus urbanes, que posseeixen establiments i llocs de reunió propis. El fado encara sobreviu en les nits lisboetes. La gent que freqüenta el barri alt de nit és una barreja de locals i turistes.

[edita] Barri de Belém

A la ribera del Tajo, es troba el barri històric de Belém. La seva principal atracció turística és el Mosteiro dos Jerònims, la construcció del qual va començar al 1501 i es va tardar 70 anys a acabar-lo. Durant la seva construcció, el monestir va costar l'equivalent a 70 kg d'or per any. La major part dels costos van ser sufragats mitjançant el comerç d'espècies. És el millor exemple del que s'ha denominat estil manuelí, la inspiració del qual prové dels territoris visitats durant la era dels Descobriments, estant també influït pel gòtica i el estil renaixentista. Les restes de Luís de Camões, autor de l'obra Os Lusíadas, poden ser visitats en el monestir, on reposen junt amb els de Vasco da Gama. Molt a prop del monestir es troba la Torre de Belém.

[edita] Cultura

[edita] Música

La música tradicional de Lisboa és el fado, cançó nostàlgica acompanyada amb la guitarra portuguesa.

[edita] Espais públics i museus

Lisboa disposa de nombroses universitats públiques i privades (Universitat de Lisboa, Universitat Técnica de Lisboa, Universitat Nova de Lisboa), biblioteques (Biblioteca Nacional) i museus, destacant-se el Museu Nacional d'Arte Antic, el Museu Calouste Gulbenkian, el Museu do Chiado, el Museu de Farmácia, l'Oceanari de Lisboa, el Museu Nacional dos Coches, el Museu Militar i el Museu de la Ciutat. Entre les sales d'espectacles es destaquen el Coliseu de Lisboa, l'Aula Magna de la Universitat de Lisboa, el Teatre Nacional D. Maria II, el Teatre Nacional de São Carlos (Ópera), els auditoris de la Fundació Calouste Gulbenkian i del Centre Cultural de Belém i el Pavellò Atlàntic.

[edita] Gastronomia

La gastronomia de Lisboa està influïda per la proximitat al mar. Són especialitats típicament lisboetes les pataniscas de bacalhau, els peixinhos da horta (que són fets amb mongetes verdes, no pas amb peix) i els famosos dolços pastéis de Belém.

[edita] Cine

Tots els anys tenen lloc els següents festivals:

• DocLisboa - Festival internacional de cine documental
• Festival de Cine Gay i Lèsbic de Lisboa.
• IndieLisboa - Festival internacional de cine independent

[edita] Personatges rellevants

• Antonio Lobo Antunes escriptor.

[edita] Infraestructures

La ciutat està connectada a l'altre marge del riu Tajo per dos ponts: el pont 25 d'Abril, a la part sud, inaugurat el 6 d'Agost de 1966, que connecta Lisboa i Almada i el pont Vasco da Gama, inaugurant el maig de 1998, que connecta el nordest de la capital (Sacavém) amb la ciutat de Montijo.

L'aeroport de Lisboa (aeroport da Portela) se situa a 7 km. del centre, a la zona nord-est de la ciutat. En 2005 va ser aprovada la construcció d'un nou aeroport a la zona d'Ota, prop de 40 km al nord de la ciutat.

El port de Lisboa és la destinació de nombrosos creuers i és un dels principals ports turístics europeus.

La ciutat va acollir, en 1998, l'exposició mundial (Expo 98), dedicada a la temàtica dels oceans. L'exposició va obrir el 22 de Maig de 1998, precisament el dia en què es van celebrar els 500 anys de la descoberta de la ruta marítima per a l'Índia per Vasco da Gama.

La ciutat disposa d'una xarxa ferroviària urbana i suburbana amb 9 línies (essent 4 de metro i 5 de tren suburbà, en total 119 estacions (48 de metro i 71 de tren). Les principals estacions són Oriente, Rossio, Cais do Sodré i Santa Apolónia. Existeix a més una xarxa de transports fluvials que lliguen els dos marges del Tajo, amb estacions a Cais do Sodré, Belém, Terreiro do Paço i Parc de les Nacions, al marge nord, i Cacilhas, Barreiro, Montijo, Trafaria, Porto Brandão i Seixal al marge sud. No es pot deixar d'esmentar la xarxa de tramvies, que corre principalment per la part baixa de la ciutat.Molts d'ells son encara models d'època, molt ben conservats, que desperten l'admiració dels joves i la nostàlgia dels mes grans. I els taxis lisboetes, la majoria dells Mercedes Benz, que eren verds i negres i que desde fa uns anys, han passat a lluir el color crema, típic de les ciutats alemanyes.

[edita] Organització administrativa

[edita] Administració municipal

El municipi de Lisboa està administrat per la Câmara Municipal composta per 7 regidors. Existeix una Assembleia Municipal que és l'òrgan legislatiu del municipi, constituït per 107 diputats.

En les eleccions del 9 d'octubre de 2005, la composició dels òrgans autàrquics va ser la següent:

Òrgan	PSD	PS	PCP	BE	PP	PEV
Regidors de la Càmara Municipal	8	5	2	1	1	0
Diputats de l'Assemblea Municipal	56	28	13	5	3	2
dels quals: elegits directament	23	16	5	5	3	2

El president de la càmara municipal és António Carmona Rodrigues.

[edita] Articles relacionats

• Taifa de Lisboa.

[edita] Referències

1. ↑ Paula Izquierdo. «Femenina singular» (en español). elmundoviajes.com, 2001. [Consulta: 5 de setembre de 2009].
2. ↑ «Historial do Cavalo Puro Sangue Lusitano». [Consulta: 5 de septiembre de 2009].

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lisboa

• Câmara Municipal de Lisboa (en llengua portuguesa)
• Alfama i Castelo Assaig fotogràfic amb text sobre els barris més antics de Lisboa