Litòfon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antoni Roca i Várez tocant el litòfon.
A primer terme, litòfon d'origen africà conservat al Museu d'instruments musicals, de Berlín.

El litòfon és un instrument musical força rudimentari construït a base de pedres, tal com diu la mateixa paraula (lito= pedra, fono= so). A l'antiga cultura xinesa de la dinastia Shang ja es descriuen uns primers instruments fabricats amb pedres. A Europa, no hi ha constància d'un instrument similar fins a principis del segle XX, quan Antoni Roca Várez idea i construeix el primer litòfon modern de la història.

Aquest llicenciat en Filosofia i Lletres natural de Maó (Menorca), era un apassionat de la música i gaudia de l'anomenada oïda absoluta. Passejant per les seves terres, es va adonar que al colpejar pedres planes de diferent mida i gruix amb un bastó es produïen diferents sons, i així, va sorgir la idea d'ordenar un conjunt de pedres per tal d'aconseguir una escala de sons musicals completa.

Per aconseguir el propòsit, Antoni Roca va haver de retallar, polir o reduir la grandària de les pedres elegides, ordenar-les i col·locar-les damunt d'uns suports especials, i escollir cuidadosament uns petits martells de determinades condicions amb els quals havia de percudir les pedres.

El primer litòfon era capaç únicament d'emetre els sons de l'escala diatònica, però fent noves proves i investigacions va aconseguir perfeccionar l'instrument i ampliar-lo perquè fos capaç de donar tots els sons de l'escala cromàtica, la qual cosa el posava en condició de poder executar qualsevol peça musical.

La construcció del litòfon cridà la curiositat de la gent del terme d’Alaior i es té constància d'un escrit que va publicar el diari El Bien Público el 8 de novembre de 1893 que deia: Està cridant l'atenció del veïnat un Litòfon que a la seva finca Torrealta té construït el nostre amic D. Antoni Roca. Dit instrument es compon, com el seu nom indica, de pedres que per mitjà de la percussió comuniquen el seu so, el qual es propaga a llarga distancia, permetent sentir-se les seves melodies a dos quilòmetres de distancia. Està compost de trenta notes i té d'extensió dos octaves i mitja sobresortint entre elles els baixos. Grups de músics i aficionats surten del poble cap a Torrealta incitats per la curiositat de veure i sentir un instrument per primera vegada en les seves vides, havent merescut l'entusiasta aprovació de tothom fins i tot de Mr. Solberg, que procedent de Estats Units va passar per l'Illa per visitar els seus monuments. Permetins el Sr. Roca la nostra aprovació pel seu original invent molt merescut, per cert, per tan admirable treball.

La curiositat despertada per l'extrany instrument del Sr. Roca Várez, el va fer decidir a organitzar un concert públic perquè poguessin adonar-se de les possibilitats del litòfon quantes persones ho desitgessin. L'acte, tingué lloc el capvespre de dia 9 d'agost de 1896 al lloc de Llumena Nou, propietat de l'inventor de l'instrument. Posteriorment, l'estiu de 1901, Antoni Roca i Várez va presentar l'instrument a l’Exposició Partenopea de la Ciutat de Nàpols i el dia 20 del mateix mes se li va atorgar el premi de la Medalla d'Or per la invenció de l'instrument en qüestió.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • El Bien Público (premsa històrica). 8 novembre 1893 i 9 agost 1896.
  • Montevideo Musical (premsa històrica). Primer número de febrer de 1894.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Litòfon