Literatura

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Viquibola 100.png

Llibres antics del Col·legi Merton de la Universitat d'Oxford

Etimològicament, la literatura és l'art d'escriure. El mot deriva de la parula llatina litteratura, el sentit original de la qual n'és: Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit, essent aquesta traducció de l'expressió Grega γραμματικ`η τeχνη.[1] Tanmateix, el concepte de literatura inclou:

  • El conjunt d'obres escrites o orals fundades en la llengua i que comporten una dimensió estètica (a diferència, per exemple, de les obres científiques o didàctiques.
  • Les activitats de producció i de l'estudi de dites obres
  • El conjunt dels texts publicats relacionats a una disciplina o tema en particular, ja sigui dins d'una dimensió estètica o no. És, en aquest sentit que hom pot parlar per exemple de la literatura científica.

Així doncs, s'entén com a literatura una col·lecció de textos, generalment pertanyents a un grup lingüístic o nacional determinat (per exemple, literatura catalana, espanyola o nord-americana), o bé associats a un tema, una època o un context social determinat (literatura noucentista, feminista, gai, etc). Òbviament, les classificacions literàries són subjectives, i poden ser controvertides en molts casos. També se sol classificar (o subclassificar) la literatura en gèneres literaris.

En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els textos escrits d'una certa qualitat, excloent algunes formes populars com el còmic o certes novel·les de gènere (novel·la rosa, de lladres i serenos, etc). Els temes són força variats però giren al voltant de l'existència humana i les preguntes que provoca.

Taula de continguts

[edita] Definició

La literatura es defineix com un aspecte particular de la comunicació verbal -oral o escrita- que fa us de tots els recursos de la llengua per a multiplicar els efectes en el destinatari, ja sigui un lector o una audiència. La literatura, les fronteres de la qual són necessàriament fluïdes i variables segons les apreciacions personals, es caracteritza llavors, no pels seus suports ni pels seus gèneres, sinó per la seva funció estètica: la forma del missatge predomina sobre el contingut, sobrepassant així la comunicació utilitària limitada a la transmissió de les informacions complexes. En l'actualitat, la literatura està associada al món dels llibres pels quals ens parlen des de la distància els autors, però també té a veure amb les diverses formes de l'expressió oral com per exemple la poesia tradicional dels pobles sense escriptura -de les quals les cançons són llurs cosins llunyans- o el teatre, destinat a ésser rebut a través de la veu i els cossos dels comediants.

La literatura, en el sentit més modern, és doncs un art en si mateix. Tanmateix, és potser difícil establir els límits d'aquest art quan hom aborda els escrits filosòfics, les obres de teatre o els escenaris que revelen també les arts de l'espectacle. D'una manera general, la literatura agrupa totes les obres tant amb un objectiu estètic com amb una forma estètica particular. La dimensió estètica és doncs la finalitat de la literatura, criteri que la diferència dels altres tipus d'escrits com el periodisme o la política. A primera vista, aquesta definició exclou els escrits purament filosòfics, polítics o històrics. Però, cal ser previngut amb la categorització dels gèneres i dels tipus d'escrits que semblen pertànyer o no a la literatura. Un text pot així posseir una dimensió literària fins i tot si l'autor no volia que en tingués, o sense que aquesta dimensió hagi estat l'objectiu sinó el gènere.

[edita] Crítica Literària

article Principal: Crítica literària

Es defineix com a crítica literària l'examen justificatiu de l'obra literària amb dues finalitats principals, la seva explicació i la seva valoració, de manera que la segona procedeixi implícitament de la primera.[2]

La crítica literària es defineix per l'anàlisi dels elements que componen l'obra; en dit anàlisi intervenen un seguit de criteris normatius (idees prèvies sobre què ha d'ésser la literatura) junt amb una tasca d'erudició que proporciona les dades materials bàsiques. Així mateix hi intervenen diferents aspectes. Al segle XIX la crítica literària amplia el seu espectre d'estudi ja no sols s'analitza el text escrit sinó que també pren preponderància l'estudi de les circumstàncies biogràfiques, històriques, socials, etc., que han fet que l'obra fos escrita d'una manera determinada. Així mateix la crítica també inclou un cert grau, ineludible, de valoració subjectiva.

Així doncs, donat aquest grau subjectiu, la crítica literària ha donat a lloc diferents corrents "crítics" : els historicistes estiduen l'obra des de l'exterior, tot explicant-la pel seu entorn i pressuposant un cert determinisme automàtic (com Sainte-Beuve —devot de la dada personal—, el qual posà les bases de la crítica moderna). Durant la segona meitat del s XIX els crítics d'inspiració positivista seguiren aquest estudi del mecanisme de causes i efectes, caient en generalitzacions abusives, tot i que establiren unes coordenades indispensables des del punt de vista històric. La reacció individualista tendeix a subratllar l'autonomia creadora del crític ( tal com indica Wilde) i el misteri que envolta les motivacions de l'art (Proust) tot plantejant, durant el segle XX, una dualitat no resolta: per una part s'insisteix en la necessitat de basar-se en dades exteriors comprovables per a explicar la literatura, mentre que per l'altra banda s'insisteix en l'ambigüitat d'aquesta i com un determinat punt de vista pot dur a diferents interpretacions.

un seguit de corrents crítics, com el New Criticism (derivat de T.S.Eliot), els formalistes russos, la psicoanàlisi aplicada de Bachelard i la nova crítica francesa de Barthes, intenten independitzar l'obra del seu entorn històric, tot considerant-la com un fet significatiu en si mateixa. Així mateix la crítica sociològica marxista (Lukács, Goldmann) es situa en un punt mig entre les dues tendències.

Finalment, i fonamentalment, cal indicar que tots aquests sistemes no son excloents entre ells, ans el contrari, la complementació de cada visió hauria de permetre crear una visió unitària de l'obra, tot racionalitzant-la, tot tractant de deixar el comentari prou obert a fi que cada lector pugui matisar-lo pel seu compte.

[edita] Gèneres literaris

Article Principal:Gènere literari

Els gèneres literaris han anat canviant segons l'època i la zona cultural. La majoria de classificacions tradicionals, però, atenen a la forma d'escriptura (la literatura oral s'assimila al gènere corresponent). El primer gran gènere és la poesia, que engloba totes les obres escrites en vers. Van ser el primer tipus de literatura, ja que justament els recursos retòrics del vers l'allunyaven del llenguatge ordinari.

Per oposició, està la prosa, que recull el llenguatge sense mètrica, i el teatre, sota la forma de diàleg que es representa per a un públic. El teatre té dos subgèneres principals: la tragèdia i la comèdia, segons el tema i l'estil de l'obra (si és trist i elevat o si tracta de fer riure).

Atenent al tipus de text, el gènere principal és la narrativa, que inclou totes les obres que tenen com a propòsit principal explicar una història. Dins destaquen la novel·la, el conte, la faula, l'epopeia i entre d'altres. Els textos de la lírica, per contra, intenten sobretot transmetre emocions.

Si el text no tracta un assumpte de ficció sinó una reflexió sobre el món real, s'anomena assaig. El sermó és una variant dirigida oralment a un públic. Dins aquest grup també es troben els escrits destinats a consignar la vida d'una persona o fets històrics, com la crònica, la biografia o el diari personal.

El còmic és un gènere que barreja text i il·lustracions i pot tractar qualsevol tema. La trama acostuma a estar desglossada en vinyetes, que fan la funció de paràgrafs. És un dels gèneres més moderns en la història de la literatura.

Des de l'antiguitat clàssica fins gairebé al segle XIX, foren establerts com a bàsics tres gèneres, que partien de la imitació i de la descripció de la natura. De la primera sorgeix el gènere dramàtic (tragèdia, drama, comèdia), de la segona el líric (poesia) i de la fusió dels dos l'èpic. Benedetto Croce (1886-1952) representà el canvi de perspectiva: cada obra és tinguda com una visió del món, singular i individual i pertany a un gènere per aspectes externs.

En paral·lel es manté l'anomenada literatura oral, de tradició popular, composta de llegendes, relats, mites, cançons i contes de fades. La literatura infantil i la literatura juvenil són divisions en funció de l'edat dels destinataris però mantenen tots els gèneres de la literatura per a adults.

[edita] Poesia

Article Principal: Poesia

En una definició breu la poesia fa referencia al gènere d'obres escrites en vers. En sentit "tradicional" la poesia és l' «art d'expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.»[3] En aquest sentit la poesia es contraposa a la prosa i s'identifica amb l'art de compondre versos. No obstant, modernament, la composició mètrica no es considera indispensable per a la creació de poesia. La concepció moderna de la poesia posa èmfasi en la subjectivitat d'aquesta, en particular, la subjectivitat de cada poeta que sap infondre al seu món, amb commoció i energia, les vibracions del seu ànim. Així doncs la poesia persegueix la finalitat de commoure l'anim del lector, d'exaltar la fantasia i de plasmar emocions i sentiments.

[edita] Prosa

Article Principal: Prosa

Per contraposició la prosa es «allò que es contraposa a poesia».[4] modernament, i contraposada a poesia, l'obra en prosa es aquella que no ateny la plenitud de l'expressió artística o bé que respon només a unes finalitats pràctiques. Tradicionalment, la narrativa s'associa a la prosa, però pot haver poemes narratius i textos en prosa de caràcter no narratiu, com l'assaig, la descripció, etc.

[edita] Teatre

Article Principal: Teatre

El teatre és el gènere literari que comprèn les obres concebudes en un escenari i davant d'un públic. Així doncs el gènere literari correspon al text escrit de l'art escènica.

[edita] Tècnica literària

Fotografia amb un exemplar del Quixot.

Qualsevol manera d'escriure pot ser literària, depenent de les convencions de l'època i del propòsit de l'escrit. Hi ha, però, una sèrie de tècniques que acostumen a accentuar la literarietat d'un text (en paraules del formalisme rus), a posar en evidència la funció poètica del llenguatge. La crítica literària s'encarrega de posar en evidència aquests artificis constructius i interpretar-los per al públic, com a indici de qualitat de l'escriptura.

L'ús de recursos literaris tals com la metàfora, adoptar un to irònic, fer evident la presència del narrador, jugar amb la ficció, adoptar les convencions d'un gènere literari, introduir anticipacions o flaixbacs, introduir símbols o jocs de paraules són algunes de les tècniques més comunes que ajuden al lector a identificar un text com a literari.

Moltes d'aquestes tècniques vénen de la retòrica clàssica i han esdevingut maneres arquetípiques de fer, fins i tot s'han usar en altres arts com el cinema. Ajuden a plasmar la bellesa en paraules o a commoure el públic, de manera que assumeixi com a versemblant allò que se li explica.

[edita] Tòpics literaris

S'entén per tòpics literaris (també anomenats llocs comuns) el conjunt d'imatges, idees o recursos estilístics que escriptors d'èpoques i països diferents han repetit amb una certa freqüència, per la qual cosa la tradició literària els ha convertit en esquemes del pensament i de l'expressió universals. Molts dels tòpics procedeixen de la litertura antiga i encara perduren en la literatura contemporània. Alguns del més freqüents poden ser:

[edita] Literatura en detall de diferents idiomes

Article principal: Literatura per país o llengua

[edita] Alguns períodes de la literatura

Article principal: Història de la literatura
"Llibre dels feyts" de Jaume I

[edita] Referències

  1. ↑ GEC Literatura
  2. ↑ GEC crítica literària
  3. ↑ GEC Poesia
  4. ↑ GEC Prosa


Commons-logo.svg
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Literatura
Viquipèdia:Llista d'articles que totes les llengües haurien de tenir#Llenguatge, lingüística, literatura
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura»
En altres llengües