Literatura andorrana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La literatura andorrana forma part de la literatura catalana o sigui de la llengua catalana. Està formada pels escrits creats al Principat d'Andorra o pels autors andorrans.

Els principis de la literatura andorrana[modifica | modifica el codi]

El Diccionari Enciclopèdic d'Andorra per Àlvar Valls, ISBN 978-99920-1-629-9, està presentant la imatge d'una literatura que ja té les primeres obres al segle XVIII, amb el Manual Digest d'Antoni Fiter i Rossell i el Politar Andorrà d'Antoni Puig. El Manual Digest és un «compendi de la realitat històrica i institucional i dels usos i costums d'Andorra seguit d'un recull de màximes comentades, que hom considera un dels llibres més importants en el seu gènere en la llengua catalana del segle XVIII i que durant més de tres segles ha estat una font de consulta i una guia de comportament per als governants d'Andorra i els andorrans en general.» (Valls, 259). Al segle XIX destaquen les obres de religiosos i a més apareix una literatura de viatge, sobretot escrita per estrangers.

El Manual Digest[modifica | modifica el codi]

El llibre d'Antoni Fiter i Rossell està intitulat Manual Digest de las Valls neutras de Andorra, en lo qual se tracta de sa Antiguitat, Govern y Religio, de sos Privilegis, Usos, Preheminencias y Prerrogativas. És una obra eminent de la literatura en llengua catalana del segle XVIII. Més tres segles estava utilitzat com a manual dels governadors del principat així que dels habitants de les Valls. El llibre es guardava a la Casa de la Vall, lloc central del Consell General de les Valls. El 1987 el Consell General va publicar un facsímil i el 2000 es publicà el Manual Digest com a llibre de butxaca.

Obres històriques i institucionals[modifica | modifica el codi]

El 1763 Antoni Puig va publicar el Politar Andorrà. Puig va ser capellà a Escaldes-Engordany. Aquest llibre és una mena de versió reduïda del Manual Digest però va tenir també una gran influència a la societat andorrana.

Fins al segle XIX la tradició de manuals històrics i institucionals continuava. Cal mencionar la Relació sobre la vall de Andorra del 1838 del dominicà Fra Tomàs Junoy i Història de Nostra Senyora de Meritxell del 1984, escrit pel jesuïta Lluís Ignasi Fiter Cava qui al principat va publicar el llibre anònim.

Literatura de viatge[modifica | modifica el codi]

A la fi del segle XVIII es va formar una literatura coneguda com a literatura de viatge. Típicament, les obres d'aquesta literatura no van ser escrites per andorrans sinó per viatgers estrangers, sobretot venint de França, Catalunya, Espanya o dels Estats Units d'Amèrica. Àlvar Valls Oliva fa una distinció dels autors en tres grups: 1) funcionaris dels estats veïns, 2) viatgers romàntics o utopistes i 3) vianants catalans.

A mencionar els funcionaris espanyols Francisco de Zamora, que al seu relat Diario de los viajes hechos en Cataluña escriu extensament sobre Andorra, de manera que Pascual Madoz, qui al Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar inclou també una crònica del país pirinenc.

El militar espanyol Antoni Valls va publicar el 1820 a Barcelona el llibre Memoria acerca de la soberanía que corresponde a la Nación española, on recomana l'annexió d'Andorra per Espanya. La resposta política va aparèixer tres anys després pel monarquista francès Pierre-Roch Roussillou que va escriure el llibre De l'Andorre (Sobre Andorra), a la vegada la primera monografia completa sobre el principat.

Per als viatgers romàntics i els utopistes nord-americans i francesos, Andorra era un país aïllat, exòtic i a vegades estrany. El francés Victorin Vidal va escriure L'Andorre el 1866, i Marcel Chevalier va presentar la primera mapa de les valls andorranes. Gaston Vuillier publicàLe val d'Andorre el 1888. Són a mencionar els americans Bayard Taylor amb The Republic of the Pyrenees del 1867 i The Hidden Republic del 1911 així que Lee Meriwether amb Seeing Europe by automobile, també del 1911. El 1933 es va publicar Les vallées d'Andorre del francès Gaston Combarnous i el 1937 On foot through Andorra per Imogene Warder.

Els relats dels vianants catalans de circa de 1900 mostren interessos culturals força semblants. Joseph Aladern va publicar les Cartes andorranes el 1892. Altres autors importants són Valentí Almirall, Salvador Arnet, Artur Osana i Jacint Verdaguer.

Al segle XX, uns autors van triar el principat com a tema de les seves obres, especialment a la literatura francesa i catalana. A més, es van publicar assaigs com el Llibre d'Andorra de Lluís Capdevila el 1958, el Glossari andorrà de Josep Fontbernat el 1966 així que els assaigs de l'escriptor català Josep Pla, publicats el 1943, 1959 i 1973.

La sèrie L'Andorra dels viatgers està presentant de nou els ancians textos de viatge, editats per autors contemporanis, per exemple Albert Villaró. Avui, que el principat d'Andorra posseeix una xarxa moderna de circulació i està connectat als medis internacionals, només pocs llibres sobre Andorra són escrits per escriptors estrangers. Un exemple és l'autor austríac Klaus Ebner que va publicar l'assaig Andorranische Impressionen (Impressions andorranes) a l'editorial Wieser de Caríntia.[1] De l'altre costat, l'escriptor andorrà Joan Peruga va triar la literatura de viatge d'Andorra, sobretot la del segle XIX, com a tema central de la seva novel·la La república invisible del 2004.

Literatura contemporània[modifica | modifica el codi]

La literatura «moderna» comença als anys 1980 i s'intensificava des de la independència del condomini en 1993. El Consell General de les Valls, o sigui el parlament andorrà, i el nou govern començaven a fomentar decididament la literatura amb convocatòries, premis i mesures a les escoles. Avui hi ha uns quants autors andorrans que ja tenen una reputació remarcable als Països Catalans, per exemple Antoni Morell, Albert Salvadó, Albert Villaró i Teresa Colom. A la fira del llibre de Frankfurt en 2007, set autors andorrans van participar en els esdeveniments. La llibreria La Puça a Andorra la Vella ha esdevingut un centre d'informació per als autors del país.

Novel·la històrica[modifica | modifica el codi]

Molts dels prosistes han escrit novel·les històriques durant la seva carrera, en les quals reflexionaven la història del condomini. Albert Salvadó sembla una excepció perquè d'un costat escriu gairebé únicament novel·les històriques i de l'altre costat tracta rarament el passat del seu país. Va escriure L'ombra d'Alí Bei que mostra el món de l'orient islàmic, La gran concubina d'Amon que duu a l'Egipte antic, Els ulls d'Anníbal descrivint la lluita romano-cartaginesa, i El relat de Gunter Psarris on parla dels camps d'extermini dels nazis.

Es llegeix sobre tòpics andorrans en les novel·les d'Antoni Morell, a Set lletanies de mort i Borís I, rei d'Andorra, d'Albert Villaró a L'any dels francs, de Joan Peruga a Últim estiu a Ordino i de Josep Enric Dallerès a Frontera endins.

Poesia[modifica | modifica el codi]

Gràcies a les iniciatives del govern andorrà va créixer un àmbit poètic. Manuel Anglada i Ferran publicà obres científiques i poesia; i són personalitats com Manel Gibert, Sícoris, Robert Pastor i Marta Repullo que representen el departament de la poesia andorrana.

Fins poc temps fa Josep Enric Dallerès publicava només poesia; el 2007 va publicar la seva primera novel·la. Els llibres de poesia són Amic del 1987, Ulls d'aigua del 1988 i Illalba del 1995. Va ser economista de formació i de professió la Teresa Colom Pich; el 2004 va decidir dedicar-se exclusivament a escriure. Els seus llibres són Com mesos de juny del 2001, La temperatura d'uns llavis del 2002 i Elegies del final conegut del 2005.

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

Els Països Catalans van crear una multitud de premis literaris. Degut a l'estat d'una llengua minoritària i d'una forta consciència cultural els premis intenten descobrir nous talents i permetre als autors de dedicar-se per un temps exclusivament a escriure.

La majoria dels escriptors coneguts d'Andorra ja van estar premiats. Per exemple Antoni Morell va guanyar el premi per assaig Sant Miquel d'Engolasters i el Premi Carlemany de novel·la 1999, Albert Salvadó dues vegades, el 1998 i el 2005, el Premi Nèstor Luján per novel·la històrica, el Premi Fiter i Rossell 1999 i també el Premi Carlemany 2002, Albert Villaró va rebre el Premi Memorial Anna Dodas 1993, el Premi Nèstor Luján 2003 i el Premi Carlemany 2006, i Teresa Colom Pich el Premi del concurs de Poesia de la Biblioteca Pública del Govern d'Andorra 2000.

Autors andorrans[modifica | modifica el codi]

Representació professional i editorials[modifica | modifica el codi]

L'Associació d'Escriptors del Principat d'Andorra (AEPA) és la representació professional dels autors andorrans. Des de la fundació el 1995, el president és Antoni Morell Mora. L'AEPA manté relacions a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i al PEN català.

Després de la Segona Guerra Mundial una activitat editorial molt intensiva es desenvolupà al Principat d'Andorra. Al principi les editorials produïen llibres per Espanya i França, doncs llibres en castellà i en francès, i la major part eren publicacions religioses. Començà l'edició de llibres en llengua catalana durant la dècada dels seixanta i augmentà durant la dècada següent i sobretot després de la mort de Franco. La primera Bíblia catalana contemporània va ser publicada i impresa a Andorra per encàrrec dels monjos benedictins del monestir de Montserrat.

Al final de la dècada dels setanta les editorials canvien la seva estratègia per publicar llibres per a ús de la població resident (al mateix temps s'estava instaurant l'andorranització de l'ensenyament). Per això es publicaven sobretot llibres en llengua catalana però també llibres turístics en altres llengües.

De les cent editorials fundades des de la Segona Guerra Mundial (incloent els autors-editors), el nombre s'ha reduït considerablement. Publiquen primerament literatura, llibres administratius i obres turístiques. El maig del 2011 es va crear l'Associació d'Editors d'Andorra integrada per Editorial Andorra, Límits editorial, Anem editors, Edicions del Diari d'Andorra i Fundació Julià Reig. La major part dels llibres dels escriptors andorrans es publiquen en editorials catalanes.

Notes[2][modifica | modifica el codi]

  1. Article sobre el llibre de Klaus Ebner al Periòdic d'Andorra.
  2. http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura/10680-els-editors-demanen-que-sels-facilitin-els-tramits-duaners.html

Referències[modifica | modifica el codi]

Llibres[modifica | modifica el codi]

Articles[modifica | modifica el codi]

  • Fragments escollits/Morceaux choisis, (contribució de la redacció), in: Casa Andorra Internacional, Andorra la Vella 2001, p. 60-61
  • Post scriptum, Pere-Miquel Fonolleda Pérez, in: Casa Andorra Internacional, Andorra la Vella 2001, p. 56-58

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]