Literatura còrnica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fragment de l'Origo Mundi, la primera peça de l'Ordinalia, escrita per un monjo desconegut en el s. XIV

Literatura còrnica és la literatura desenvolupada en còrnic, una llengua cèltica parlada a Cornualla i antigament també a part de Devon.

Primers testimonis[modifica | modifica el codi]

Es creu que cap al 1375 es compongué el primer text en còrnic, Passhyon agan Arloedh (Passió de Nostre Senyor), amb 259 estances, típic de la literatura sacra medieval. De la mateixa època es creu que pertany l'anomenada An Ordinale Kernewek o Ordinalia, text en còrnic mitjà pensat per recitar a l'aire lliure en tres dies, potser en un plen-an-gwary (Escenari com el de la Passió d'Olesa de Montserrat). Consta de tres llibres:

  • Dallethvos an Bys o Origo Mundi, de 2.486 línies.
  • Passhyon Krist o Passio Domini, de 3.242 línies.
  • Dasserghyans Agan Arloedh o Ressurrectio Domini, de 2.646 línies.

Els texts còrnics més antics són unes glosses de texts llatins del segle X, un vocabulari del segle XII basat en el glossari llatí-anglosaxó d'Aelfric, i un text de 41 línies, datat del 1400, d'un drama on una noia s'ofereix com a esposa per les seves virtuts.

Però el primer text important no apareixeria fins al 1504, quan Hadton compongué el Beunans Meriassek (Vida de Meriasek), hagiografia del sant patró de Camborne, trobada al cànon de la Col·legiata de l'església de Glasney. També data del segle XVI el text de Boson Nebbaz Gerriaudro tho Carnoak (Notícies sobre Cornualla). Tot i així, documents datats del 1538 i 1540 indiquen una política destinada a l'eradicació del còrnic, de la mateixa manera que es feia amb el gal·lès.

Endemés, la reforma protestant va destruir la mentalitat que havia creat i representat les obres religioses còrniques, de manera que no es crearen texts protestants en còrnic. Només el 1555-1558, aprofitant el breu període de restauració catòlica de Maria Tudor, John Tregear en traduí dotze sermons (130 pàgines) del bisbe de Londres, Edmund Bonner (1500-1569). Tot i així, el 1602, el xeriff i diputat Richard Carew (1555-1620) va compondre en anglès Survey of Cornwall, un intent d'exaltar la identitat nacional en anglès. Aleshores ja només es parlava el còrnic a les zones més aïllades de l'Oest de la Península, tot i que encara era força usat en l'àmbit familiar. Una prova n’és la composició de caràcter religiós de William Jordan of Helston, Gwreans an bys (Creació del món, 1611), intent de modernitzar i allargar l'Origo Mundi. El 1660 Nicholas Boson compondria la narració Jowan Chy an horth (John House de Ram).

Decadència de la llengua i la literatura[modifica | modifica el codi]

A començaments del segle XVIII John Ray ja va anunciar el perill d'extinció de la llengua còrnica per la poca producció literària, per la desaparició dels serveis religiosos en còrnic i per la indeferència de la població envers la llengua. Tot i així, l'antiquari Edward Lhuyd (1660-1709) va compondre una Archaeologica Britannica (1707), intent de recollir les antigüitats còrniques i en destaca aspectes de la seva gramàtica (fou el primer a usar diacrìtics fonètics per a descriure els sons còrnics); i per la seva banda, el seu deixeble William Borlase (1695-1772), també antiquari i amic de John Pope, va compondre Antiquities of Cornwall (1753) i Natural History of Cornwall (1758). William Pryce va publicar el 1790 l’Archaeolgia Cornu-Britannica, amb nombrosos testimonis de poesia i prosa còrniques.

Renaixement literari[modifica | modifica el codi]

La renaixença literària s'iniciaria el 1859 amb la publicació del llibre The ancient cornish drama, per Edwin Norris (1795-1872), conegut filòleg i autor de gramàtiques en idiomes africans com el ful o el kanuri. En aquesta obra edità i traduí a l'anglès els diferents Miracle plays còrnics i bretons, amb un esbós del Cornish Drama i un vocabulari extret del segle XIII. També s'editaria des del 1864 la revista Journal of the Royal Institution of Cornwall, per tal de publicar treballs d'història i que patrocinaria l'obra de R. Williams, Lexicon cornu-britannicum (1865).

El veritable renaixement, però, s'inciaria el 1873 amb l'aparició de les Transactions of the Phililogical Society of London, fetes per Henry Jenner (1848-1934), filòleg influït per l'arqueologia i que es proposà la idea de ressucitar el còrnic com si es tractés d'una excavació arqueològica.

No fou fins al 1901 quan es fundaria la Cowethas Kelto-Kernuak (Societat Celto-Còrnica) quan es va intentar dur a terme. Els promotors foren el mateix Henry Jenner, qui el 1903 va fer el primer parlament en còrnic en un acte oficial, i que el 1904 va compondre A handbook of the Cornish language, on fa apologia de la llengua en afirmar que "cal recuperar-la perquè és la nostra llengua", i que la dotarà de tot un ritual cèltico-druïdic; un altre ho fou Robert Morton Nance (1873-1959), autor de Lyver an pymp marthus seleven (1939) i de la gramàtica Cornish for all (1949); i Arthur Saxon Dennet Smith Caradar (1883-1950), autor de la gramàtica Cornish simplified (1939) i de l'antologia de texts Nebez wethlow ber (1946) i Wethlow an seyth den fur an Rom (1948). El 1904 el mateix Jenner participà en el congrés de la Union Regionaliste Bretonne com a membre de la CKK, de manera que aquesta fou admesa el 1904 en el Congrés Intercèltic.

El neodruïdisme i recuperació lingüística[modifica | modifica el codi]

El 1920 Jenner i Morton Nance fundarien la Cowethas Kernow Goth (Societat de la Vella Cornualla), secundada per diversos cercles locals que es federaren el 1928, que publicaren una revista i constituïren un Kesva an Bardd Kernewek (Consell dels Bards de Cornualla), que actuà com a recuperador de la llengua. També, i des del 1929, es convocaren els primers Gorseth, competicions culturals similars a les gal·leses i bretones del mateix nom, i on es desenvoluparen els drames de Morton Nance.

El 1930 apareix la societat Tyr ha Tavas (Pàtria i llengua), que començà a apuntar les primeres reivindicacions polítiques, però que es basaven en l'ús del còrnic en els mitjans de comunicació, i que finalment es dedica a l'elaboració de manuals i diccionaris en còrnic. El 1934 es publicaria la gramàtica de Caradar i Morton Nance Garlyver nowath Kernewek ha Sewsnek (Diccionari còrnic-anglès); i Caradar compondrà també el drama Trystan ag Ysolt (Tristany i Isolda), que no serà publicat fins al 1951. També apareixen els primers diaris en còrnic, Heydhu (Avui) i An Lef Kernewek (El full de Cornualla). Es calcula que ja aleshores tenen un centenar de parlants actius mercè les activitats de Jenner.

A començaments dels vuitanta un petit grup de parlants de còrnic va percebre dificultats fonètiques i històriques en el còrnic estàndard, i per això decidiren reviure el darrer còrnic escrit, basat en el dialecte de Penwith i Kerrier (Oest) cap al 1750, i conegut com a modern cornish. Cap al 1987 alguns membres del Cornish Language Board detectaren problemes fonètics en el sistema fonètic, raó per la qual adoptaren el kemmyn cornish (còrnic fonèmic) de Ken George, però d'altres ho rebutgen i provoquen una escissió.

Darrerament han aparegut més escriptors. Peggy Pollard escriví Bewnans Alysaryn (1941), E.R. G. Hooper Kemysk Kernewek (1964), John Page Whetlow noweth ha coth (1977), Melville Benetto Whetlow Kernewek (1983) i An gurun wosek a Geltia (1984), G. M. Sandercock When an Wedhowes (1983) i K. J. George Devedhyans Sen Pawl yn Bro Leon (1983). L'historiador Brian Webb compongué An anwan ha’n gurun (La maldat i la corona, 1981) sobre la revolta del 1497, i Kemysk sen Perran (1982), .

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]