Litre
De Viquipèdia
El litre de símbol l o bé L (lletra ela en minúscula o en majúscula) és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm3) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures[1] (CGPM). La unitat de volum del Sistema Internacional d'Unitats (SI) és el metre cúbic (m3), el litre equival a una mil·lèsima de metre cúbic. El símbol L va ser adoptat el 1979 a la 16a Conferència General de Pesos i Mesures i és recomanat per tal d'evitar confusions amb el nombre 1.
Tot i que no és una unitat de mesura del Sistema Internacional, el SI n'accepta l'ús tot i que recomana la utilització de les unitats del SI,[2] i és una unitat molt usada a la vida diària però no es recomana la seva utilització en el camp de ciència.
D'aquesta manera, tot i no recomanar-se l'ús del litre ni pertànyer al SI, pot fer-se servir juntament amb unitats del SI, tal qual es fa a l'actualitat amb unitats com l'hora o el dia.[3]
L'etimologia de la unitat deriva d'una antiga unitat de volum francesa, el litron, que pren el nom del grec a través del llatí. El sistema mètric francès prenia en la seva creació el litre com a unitat bàsica.
Taula de continguts |
[edita] Múltiples
Al litre se li apliquen els prefixos del Sistema Internacional d'Unitats, el més utilitzat és el mil·lilitre que equival a una mil·lèsima part d'un litre. A la taula següent es troben els múltiples i submúltiples amb els seus equivalents en volum. En negreta els més utilitzats.
| Múltiple | Nom | Símbols | Volum equivalent | Multiple | Nom | Símbols | Volum equivalent | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 100 L | litre | l | L | dm³ | decímetre cúbic | |||||||
| 101 L | decalitre | dal | daL | 10–1 L | decilitre | dl | dL | |||||
| 102 L | hectolitre | hl | hL | 10–2 L | centilitre | cl | cL | |||||
| 103 L | quilolitre | kl | kL | m³ | metre cúbic | 10–3 L | mil·lilitre | ml | mL | cm³ | centímetre cúbic (cc) | |
| 106 L | megalitre | Ml | ML | dam³ | decàmetre cúbic | 10–6 L | microlitre | µl | µL | mm³ | mil·límetre cúbic | |
| 109 L | gigalitre | Gl | GL | hm³ | hectòmetre cúbic | 10–9 L | nanolitre | nl | nL | 106 µm³ | 1 milió de micròmetres cúbics | |
| 1012 L | teralitre | Tl | TL | km³ | quilòmetre cúbic | 10–12 L | picolitre | pl | pL | 103 µm³ | 1 miler de micròmetres cúbics | |
| 1015 L | petalitre | Pl | PL | 103 km³ | 1 miler de quilòmetres cúbics | 10–15 L | femtolitre | fl | fL | µm³ | micròmetre cúbic | |
| 1018 L | exalitre | El | EL | 106 km³ | 1 milió de quilòmetres cúbics | 10–18 L | attolitre | al | aL | 106 nm³ | 1 milió de nanòmetres cúbics | |
| 1021 L | zettalitre | Zl | ZL | Mm³ | megàmetre cúbic | 10–21 L | zeptolitre | zl | zL | 103 nm³ | 1 miler de nanòmetres cúbics | |
| 1024 L | yottalitre | Yl | YL | 103 Mm³ | 1 miler de megàmetres cúbics | 10–24 L | yoctolitre | yl | yL | nm³ | nanòmetre cúbic | |
[edita] Equivalències aproximades de mesures de cuina
A les receptes de cuina sovint s'utilitzen mesures basades en estris habituals, a continuació hi ha algunes equivalències:[4]
- Una cullereta de cafè: 5 ml
- Una cullereta de postres: 10 ml
- Una cullera sopera: 15 ml
- Un got d'aigua: 250 ml
[edita] Història
L'origen del litre es troba a la unificació de mesures propulsada durant la Revolució Francesa per l'Assemblea Constituent del 1791 per fer front a la diversitat de mesures que llavors havia. El litre apareix per primera vegada com a mesura de la capacitat a la llei del 18 germinal de l'any 3[5] (7 d'abril del 1795) definit en funció del metre,[6] el litre va ser definit com “la mesura de volum, tant per a líquids com per a sòlids, d'un cub amb una aresta igual a una dècima part d'un metre”.
El 1879 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures va adoptar el litre i la seva abreviatura l minúscula[7] El 1901 la tercera Conferència General de Pesos i Mesures va definir el litre com “el volum ocupat per la massa d'un quilogram d'aigua pura a la seva màxima densitat i sota la pressió atmosfèrica normal”, això voldria dir: aigua pura a 1 atm i una temperatura lleugerament per damunt de 3,98 °C.[8] El litre era, segons aquesta definició equivalent a 1.000028 dm3 (inicialment 1.000027 dm3.
Més tard es va especificar 4°C com el punt de referència de la densitat de l'aigua per tal de denotar un litre, amb una densitat de l'aigua pura lleugerament inferior a 1,0000 kg/litre.
El 1964 es va recuperar la definició de 1793, a la 12a CGPM[1] en haver-se constatat el 1960 que havia una diferència de 28 mil·lionèssimes respecte del decímetre cúbic[9], el litre va passar a ser només un nom especial per al decímetre cúbic.
El 1979 a la 16a CGPM es va decidir la utilització tant de la l minúscula com la L majúscula per evitar confusions entre la l i el nombre 1[10] o amb la lletra "i" majúscula, amb la indicació de què en un futur només hauria de restar un des dos símbols. Tanmateix, la dualitat encara persisteix.
Abans de 1979, el símbol ℓ (U+2113), esdevingué familiar en alguns països; per exemple, era recomanat per la publicació M33 de la South African Bureau of Standards. Aquest símbol pot trobar-se encara en alguns països de parla anglesa i el seu ús encara és acceptat a Japó i a Corea del Sud. Les fonts que cobreixen els caràcters CJK normalment no només inclouen la l minúscula, de manera addicional s'hi inclouen quatre caràcters pre-composats: ㎕, ㎖, ㎗, i ㎘ (del U+3395 al U+3398) per tal de denotar microlitre, millilitre, decilitre i kilolitre respectivament. Alguns països (com Canadà[cal citació]) recomanaven utilitzar la minúscula ℓ sempre que sigués possible o per defecte (sempre que no hi hagi confusió possible amb el numeral 1). En l'actualitat aquest símbol no es fa servir en la majoria de països i mai fou reconegut per la CGPM ni per la Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO).
La 16ena Conferència General de Pesos i Mesures, féu possible l'ús dels dos símbols per tal d'expressar aquesta unitat de mesura. La L majúscula és la que s'utilitza en la pràctica, deixant relegada la ℓ minúscula als puristes (fàcil de distingir entre la xifra 1). En l'actualitat no hi ha raó tècnica veritable per aquesta excepció a la nomenclatura dels sistemes de mesures, doncs els sistemes d'escriptura informàtics de l'actualitat fan possible la utilització de sistemes de codificació més distingibles.
El 1990, la mateixa Oficina de Pesos i Mesures va considerar prematur eliminar un dels dos símbols.
[edita] L majúscula i l minúscula
Els dos símbols L i l són reconeguts. En Unicode la « minúscula ℓ arrodonida » (Unicode U+2113, 8467 en decimal) és el caràcter tipogràfic recomanat pel símbol històric, tot i que aquest símbol no gosa del reconeixement de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (amb acrònim BIPM en francès). En general es coneix que el símbol d'una unitat no s'ha d'escriure en majúscula si no correspon a un nom propi, com pot ser el cas del newton (N). En aquest sentit hi figura l'anècdota històrica d'establir un personatge fictici per tal de sol·lucionar les irregularitats comeses al reconèixer el símbol en majúscula. El personatge fou anomenat Claude Émile Jean-Baptiste Litre amb una bibliografia original desenvolupada el 1977.
Malgrat el principi de les majúscules només a les unitats de noms propis, els litres eren fàcils de confondre amb la xifra 1 en les escriptures mecanografiades, cosa que va afavorir l'establiment de l'excepció amb aquesta unitat.
[edita] Ús del litre
El litre es fa servir normalment per a mesurar quantitats de substàncies i objectes (com fluids, grans o baies) que són mesurats segons la capacitat o quantitat del seu contenidor. El litre és una alternativa a la unitat de metre cúbic del sistema internacional, que sovint es fa servir per mesurar dimensions d'objectes o també del desplaçament en termes de volum. El litre també es fa servir per tal d'expressar alguns càlculs provinents de mesures, com per exemple la densitat (kg/L), permetent fer senzillament la comparació amb la densitat de l'aigua.
Un litre d'aigua té una massa aproximadament a un quilogram quan és mesurada en el punt de densitat màxima, que se situa prop dels 4 graus Celsius. Aquesta equivalència s'aplica de manera similar a tots els múltiples de litres d'aigua per a referir-se a una massa equivalent en quilograms. Tot i això aquesta definició s'abandonà formalment el 1799 degut als canvis de la densitat de l'aigua amb la temperatura i també als canvis, encara que menys acusats, de densitat amb la pressió.
[edita] Etiquetatge de volums de fluid
En la majoria de begudes i envasos destinats al consumidor final es fan servir etiquetes que denoten entre d'altres coses la quantitat total de volum continguda al recipient. Les mesures donades en litres poden trobar-se en begudes, productes de neteja, lubricants, etc.
[edita] Utilització del litre per mesurar volums no líquids
Tot i que el més habitual és la utilització del litre per a mesurar volums de líquids (aigua, vi, oli, etc.) també és força comú utilitzar-lo per indicar el volum de:
- Bombones de gas: On se sol donar en litres una mesura de la capacitat del recipient per a contenir el gas, tot i que la quantitat efectiva emmagatzemada depèn en aquest cas de la pressió del gas contingut.
- Motors: A la publicitat es parla de motors de 2 litres, o d'una cursa de motocicletes d'un quart de litre (250 cm3). En aquestes dades es proporciona el volum en litres pel qual es desplacen tots els pistons del motor en el seu recorregut alternatiu (això és: el volum màxim menys el volum mínim que poden adoptar les cambres de combustió).
- Frigorífics: La seva capacitat s'acostuma a expressar en litres, 360 litres de capacitat útil.
- Forn microones: Un forn microones de 20 litres.
- Motxilles: De 25 litres, de 40 litres extensible a 50.
Abans de l'aparició del litre també s'utilitzaven unitats de capacitat per mesurar els àrids (blat, civada, cigrons, olives, etc.) però les antigues mesures, com la quartera, l'almud, la barcella o la faneca que podien variar en funció de la zona o del tipus del producte a mesurar, no es van abandonar per passar a utilitzar el litre sinó el quilogram.
[edita] Consideracions domèstiques
Contràriament a les opinions generalitzades, 1l d'aigua de l'aixeta del subministrament d'aigua potable a qualsevol llar (és a dir, a uns 20° C), no té 1 kg de massa. L'aigua de l'aixeta, incloses certes quantitats de ions inorgànics i altres rastres d'impureses, té una densitat lleugerament menor a l'aigua destil·lada. Les diferències de densitat entre l'aigua destil·lada i l'aigua de l'aixeta poden ser elevades, prop del 2% de diferència. En addició, els canvis en la densitat de l'aigua destil·lada amb la temperatura són de l'ordre del 10%. L'aigua destil·lada a 4° C té una densitat de 0,999719 kg/l mentre que a 40°C només té 0,9922175 kg/l. Si es tenen en compte els dos efectes, de la temperatura i de la mescla, un litre d'aigua de l'aixeta a temperatura ambient pot tenir una massa entre 0,989 i 0,993 quilograms[cal citació].
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Resolució número 6 de la 12a reunió de la CGPM del 1964 derogant la definició del litre, establint que el litre és un nom especial per al decímetre cúbic i recomanant no utilitzar aquesta unitat en mesures de precisió.
- ↑ Oficina Internacional de Pesos i Mesures, 2006, p. 124. (els "dies" i les "hores" són exemples d'altres unitats no del SI que són acceptades pel SI.)
- ↑ ««Days» and «hours» are examples of other non-SI units that SI accepts.» (en Anglès) p. 124.. Bureau International des Poids et Mesures, 2006.
- ↑ La cuina de campaments
- ↑ «Décret relatif aux poids et aux mesures», 7 d'abril del 1795. (francès)
- ↑ El text original era: Litre, la mesure de capacité, tant pour les liquides que pour les matières sèches, dont la contenance sera celle du cube de la dixièrne partie du mètre.
- ↑ BIPM:Unitats que no són del SI però són acceptades per a ser utilitzades pel SI Vegeu nota f.
- ↑ [http://www.bipm.org/fr/CGPM/db/3/1/ Definició del litre a la Resolució número 1 de la 3e reunió de la CGPM el 1901.
- ↑ Resolució número 13 de la 11a reunió de la CGPM del 1960 constatant la diferència entre el litre i el decímetre cúbic.
- ↑ Resolució número 6 de la 16a reunió de la CGPM del 1979
