Litre
De Viquipèdia
El litre de símbol l o bé L (lletra ela en minúscula o en majúscula) és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm3) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures[1] (CGPM). La unitat de volum del Sistema Internacional d'Unitats (SI) és el metre cúbic (m3), el litre equival a una mil·lèsima de metre cúbic. El símbol L va ser adoptat el 1979 a la 16a Conferència General de Pesos i Mesures i és recomanat per tal d'evitar confusions amb el nombre 1.
Tot i que no és una unitat de mesura del Sistema Internacional, el SI n'accepta l'ús tot i que recomana la utilització de les unitats del SI,[2] i és una unitat molt usada a la vida diària però no es recomana la seva utilització en el camp de ciència.
Taula de continguts |
[edita] Múltiples
Al litre se li apliquen els prefixos del Sistema Internacional d'Unitats, el més utilitzat és el mil·lilitre que equival a una mil·lèsima part d'un litre. A la taula següent es troben els múltiples i submúltiples amb els seus equivalents en volum. En negreta els més utilitzats.
| Múltiple | Nom | Símbols | Volum equivalent | Multiple | Nom | Símbols | Volum equivalent | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 100 L | litre | l | L | dm³ | decímetre cúbic | |||||||
| 101 L | decalitre | dal | daL | 10–1 L | decilitre | dl | dL | |||||
| 102 L | hectolitre | hl | hL | 10–2 L | centilitre | cl | cL | |||||
| 103 L | quilolitre | kl | kL | m³ | metre cúbic | 10–3 L | mil·lilitre | ml | mL | cm³ | centímetre cúbic (cc) | |
| 106 L | megalitre | Ml | ML | dam³ | decàmetre cúbic | 10–6 L | microlitre | µl | µL | mm³ | mil·límetre cúbic | |
| 109 L | gigalitre | Gl | GL | hm³ | hectòmetre cúbic | 10–9 L | nanolitre | nl | nL | 106 µm³ | 1 milió de micròmetres cúbics | |
| 1012 L | teralitre | Tl | TL | km³ | quilòmetre cúbic | 10–12 L | picolitre | pl | pL | 103 µm³ | 1 miler de micròmetres cúbics | |
| 1015 L | petalitre | Pl | PL | 103 km³ | 1 miler de quilòmetres cúbics | 10–15 L | femtolitre | fl | fL | µm³ | micròmetre cúbic | |
| 1018 L | exalitre | El | EL | 106 km³ | 1 milió de quilòmetres cúbics | 10–18 L | attolitre | al | aL | 106 nm³ | 1 milió de nanòmetres cúbics | |
| 1021 L | zettalitre | Zl | ZL | Mm³ | megàmetre cúbic | 10–21 L | zeptolitre | zl | zL | 103 nm³ | 1 miler de nanòmetres cúbics | |
| 1024 L | yottalitre | Yl | YL | 103 Mm³ | 1 miler de megàmetres cúbics | 10–24 L | yoctolitre | yl | yL | nm³ | nanòmetre cúbic | |
[edita] Equivalències aproximades de mesures de cuina
A les receptes de cuina sovint s'utilitzen mesures basades en estris habituals, a continuació hi ha algunes equivalències:[3]
- Una cullereta de cafè: 5 ml
- Una cullereta de postres: 10 ml
- Una cullera sopera: 15 ml
- Un got d'aigua: 250 ml
[edita] Història
L'origen del litre es troba a la unificació de mesures propulsada durant la Revolució Francesa per l'Assemblea Constituent del 1791 per fer front a la diversitat de mesures que llavors havia. El litre apareix per primera vegada com a mesura de la capacitat a la llei del 18 germinal de l'any 3[4] (7 d'abril del 1795) definit en funció del metre,[5] el litre va ser definit com “la mesura de volum, tant per a líquids com per a sòlids, d'un cub amb una aresta igual a una dècima part d'un metre”.
El 1879 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures va adoptar el litre i la seva abreviatura l minúscula[6] El 1901 la tercera Conferència General de Pesos i Mesures va definir el litre com “el volum ocupat per la massa d'un quilogram d'aigua pura a la seva màxima densitat i sota la pressió atmosfèrica normal”.[7] Aquesta definició va ser abandonada el 1964 a la 12a CGPM[1] en haver-se constatat el 1960 que havia una diferència de 28 mil·lionèssimes respecte del decímetre cúbic[8], el litre va passar a ser només un nom especial per al decímetre cúbic.
El 1979 a la 16a CGPM es va decidir la utilització tant de la l minúscula com la L majúscula per evitar confusions entre la l i el nombre 1[9], amb la indicació de què en un futur només hauria de restar un des dos símbols. Tanmateix, la dualitat encara persisteix.
[edita] Utilització del litre per mesurar volums no líquids
Tot i que el més habitual és la utilització del litre per a mesurar volums de líquids (aigua, vi, oli, etc.) també és força comú utilitzar-lo per indicar el volum de:
- Motors: A la publicitat es parla de motors de 2 litres, o d'una cursa de motocicletes d'un quart de litre (250 cm3).
- Frigorífics: La seva capacitat s'acostuma a expressar en litres, 360 litres de capacitat útil.
- Forn microones: Un forn microones de 20 litres.
- Motxilles: De 25 litres, de 40 litres extensible a 50.
Abans de l'aparició del litre també s'utilitzaven unitats de capacitat per mesurar els àrids (blat, civada, cigrons, olives, etc.) però les antigues mesures, com la quartera, l'almud, la barcella o la faneca que podien variar en funció de la zona o del tipus del producte a mesurar, no es van abandonar per passar a utilitzar el litre sinó el quilogram.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Resolució número 6 de la 12a reunió de la CGPM del 1964 derogant la definició del litre, establint que el litre és un nom especial per al decímetre cúbic i recomanant no utilitzar aquesta unitat en mesures de precisió.
- ↑ Oficina Internacional de Pesos i Mesures, 2006, p. 124. (els "dies" i les "hores" són exemples d'altres unitats no del SI que són acceptades pel SI.)
- ↑ La cuina de campaments
- ↑ «Décret relatif aux poids et aux mesures», 7 d'abril del 1795. (francès)
- ↑ El text original era: Litre, la mesure de capacité, tant pour les liquides que pour les matières sèches, dont la contenance sera celle du cube de la dixièrne partie du mètre.
- ↑ BIPM:Unitats que no són del SI però són acceptades per a ser utilitzades pel SI Vegeu nota f.
- ↑ [http://www.bipm.org/fr/CGPM/db/3/1/ Definició del litre a la Resolució número 1 de la 3e reunió de la CGPM el 1901.
- ↑ Resolució número 13 de la 11a reunió de la CGPM del 1960 constatant la diferència entre el litre i el decímetre cúbic.
- ↑ Resolució número 6 de la 16a reunió de la CGPM del 1979
