Liubov Popova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Liubov Popova
Violí, 1915.
Construcció de força espacial, 1920-21 (marbre i pols de marbre sobre contraxapat, 1123 x 1125 mm).

Liubov Sergueïevna Popova (rus: Любо́вь Серге́евна Попо́ва), nascuda en Ivanovskoïe, no lluny de Moscou (6 de maig de 1889 - 25 de maig de 1924), va ser una pintora russa associada a les avantguardes de l'època revolucionària (constructivisme soviètic, suprematisme i cubo-futurisme).[1] Es va distingir per les seves composicions arquitectòniques, i entre les seves principals influències va estar Malevich. Va pertànyer a un ambient artístic en el qual va destacar un notable grup de pintores, com Natalia Goncharova, Olga Rozanova, Varvara Stepanova i Alexandra Exter.

Les seves primeres obres van ser pintura de paisatge i dibuixos de figures humanes (1908-1912). A partir de 1913 i fins a 1915, pinta nus i retrats cubo-futuristes (Nu cubista, 1913), una sèrie de naturaleses mortes amb tècnica de collage i ús del relleu (esculto-pintura), cartes pintades i materials diversos (Naturalesa morta italiana, 1914).

En 1916 comença una reflexió sobre la presència o absència de l'objecte, cap a la no-objectivitat.

Compon teles suprematistas, on barreja color, volums i línies (sèrie de Pictorales arquitectònics, 1916-1921), on formes geomètriques s'imbriquen unes amb unes altres i creen una organització dels elements, no com a mitjà de figuració, sinó com a construccions autònomes.

En 1921, signa un manifest per a l'abandó de la pintura de cavallet[2] i declara que "l'organització dels elements de la producció artística ha de tornar a la posada en forma dels elements materials de la vida, és a dir, cap a la indústria, cap al que anomenem la producció". Sota aquests principis estètics, i juntament amb Rodchenko, participa en l'exposició 5x5=25 a Moscou.[3]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Giovanni Lista, « Futurisme et Cubo-futurisme » in Cahiers du Musée National d’Art Moderne, no 5, septembre 1980, Paris, p. 456-495. Fuente citada en fr:Cubo-futurisme.
  2. * Fernand Léger, Pintura mural y pintura de caballete, en Funciones de la pintura, Paidós, 1990, ISBN 8475096328, pg. 32.
  3. Abbott Gleason, Peter Kenez, Richard Stites (1989). Bolshevik Culture: Experiment and Order in the Russian Revolution. Indiana University Press. ISBN 0253205131, ISBN 9780253205131. Fuente citada en en:5x5=25.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]