Liuva I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Liuva I (Leova) fou rei visigot del 568 al 572, juntament amb el seu germà Leovigild des probablement el 569 poc després dels successos d'Arle. Ambdós eren cristians arrians

Va succeir a Atanagild, mort el 567, després d'uns mesos d'interrregne, el 568.

Liuva I, era probablement dux de la Gàl·lia Narbonense que tenia a favor seu els nobles visigots, va regnar a Septimània i Tarraconense per a defensar la primera dels atacs dels reis francs, Gontran i Sigebert. Va encomanar les altres províncies al seu germà Leovigild.

Va perdre Arle el 569 (conquerida per Gontran després d'un setge i una batalla victoriosa), però va sentar les bases econòmiques d'un estat visigot estable, ja que ell i el seu germà deixaren de banda les lluites internes pel poder que havien caracteritzat els regnats dels seus antecessors. A la seva mort, el seu germà Leovigild regnà sobre tot el territori visigot.

Liuva va morir probablement el 572 i el seu germà Leovigild va quedar com a únic rei.



Precedit per:
Atanagild
Rei visigot
568- 572
Succeït per:
Leovigild


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liuva I Modifica l'enllaç a Wikidata