Livingstonita
 Livingstonita | |
|---|---|
 Cristalls de livingstonita sobre estibina, provinents de Huitzuco de los Figueroa, Guerrero, Mèxic  | |
| Fórmula química | HgSb₄S₆(S₂) |
| Epònim | David Livingstone |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.HA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.13 |
| Dana | 3.7.11.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | agulles allargades [010]; també fibrós, massiu, columnar, i en masses globulars i agulles entrellaçades |
| Estructura cristal·lina | a = 30.567(6) Å, b = 4.015(1) Å, c = 21.465(3) Å, β = 103.39°; Z = 8 |
| Grup puntual | monoclínica 2/m |
| Color | gris acer |
| Exfoliació | {010} i {100} perfecta |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | metàl·lica, adamantina |
| Color de la ratlla | vermella |
| Diafanitat | opaca, translúcida en fragments fins |
| Gravetat específica | 4,8 |
| Densitat | 4,9 |
| Propietats òptiques | biaxial (–) |
| Índex de refracció | > = 2,72 |
| Pleocroisme | feble; fortament anisotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lst |
| Referències | [1] |
La livingstonita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1874 al municipi de Huitzuco dels Figueroa, a l'estat de Guerrero (Mèxic). Rep el nom de l'explorador britànic David Livingstone (1813-1873).
Característiques[modifica]
Químicament, la livingstonita és un complex sulfur antimonur de mercuri. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant agulles allargades [010]. També s'hi pot trobar en hàbit fibrós, massiu, columnar, i en masses globulars i agulles entrellaçades. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2, sent un mineral tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la livingstonita pertany a «02.JA: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena amb poc o gens de Pb» juntament amb els següents minerals: benjaminita, borodaevita, cupropavonita, kitaibelita, makovickyita, mummeïta, pavonita, grumiplucita, mozgovaita, cupromakovickyita, kudriavita, cupromakopavonita, dantopaita, cuprobismutita, hodrušita, padĕraita, pizgrischita, kupčíkita, schapbachita, cuboargirita, bohdanowiczita, matildita i volynskita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma omplint filons hidrotermals de baixa temperatura. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sofre nadiu, estibina, guix o cinabri.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Livingstonita |
- ↑ «Livingstonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 febrer 2015].