Estella-Lizarra
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Municipi Navarra | |||||
 |
|||||
| Estat • Comunitat Autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat |
Espanya Comunitat Foral de Navarra Navarra Estella Oriental Merindad d'Estella |
||||
| Predom. ling. | mixt (basc i castellà)[1] | ||||
| Superfície | 15,39 km² | ||||
| Altitud | 421 msnm | ||||
| Població (2012[2]) • Densitat |
14.138 hab. 918,65 hab/km² |
||||
| Coordenades | 42° 40′ N, 2° 1′ O / 42.667,-2.017Coord.: 42° 40′ N, 2° 1′ O / 42.667,-2.017 | ||||
| Distàncies | 44 km de Pamplona | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Begoña Ganuza Bernaola (UPN) |
||||
| Codi postal | 31200 |
||||
| Web | |||||
Estella-Lizarra (Estella en castellà, Lizarra en basc) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Forma part de la mancomunitat de Montejurra. Limita al nord amb Deierri i Allín, al sud amb Aberín, a l'est amb Villatuerta i a l'oest amb Aiegi.
Taula de continguts |
Etimologia [modifica]
Antigament el poblat rebia el nom de Lizarra, fins a la creació de la ciutat en 1076. En la col·lecció diplomàtica d'Iratxe són freqüents en documents del segle XI les referències a aquest poblat denominat, segons els casos, Leizarrara, Lizarrara, Liçarrara, Lizarara, Liçarra i Lizarra. El topònim, inequívocament basc, en algunes ocasions s'ha interpretat com ilizar, "ciutat antiga", i també com elizar, "església antiga"; no obstant això sembla tenir major solvència l'etimologia lizar, "freixe" en euskera, relacionada amb la possible abundància d'aquest arbre en el paratge.
Barris [modifica]
Rocamador, San Pedro, San Miguel, San Juán, Remontival, Plaza de Toros y Yerri, Zaldu, El Puy, El Volante, Zalatambor, Lizarra, Navarrería, Calle Mayor, Valdelobos, Pza. Santiago, San Benito, Sector-B, Merkatondoa, San Cristóbal y Fuente de la Salud.
Demografia [modifica]
| Evolució demogràfica | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1996 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
| 12 552 | 12 535 | 12 607 | 12 683 | 12 887 | 13 150 | 13 449 | 13 439 | 13 708 | 13 892 | 13931 |
| Fonts: Estella-Lizarra i Institut d'Estadística de Navarra | ||||||||||
Llocs d'interès [modifica]
- Església de Sant Pere de la Rúa
- Església de Sant Miquel
- Església del Sant Sepulcre
- Basílica de Nostra Senyora del Puy
- Castell de Zalatambor
- Palau dels reis de Navarra
- Palau de Justícia
Administració [modifica]
| 2007 -2011 | Begoña Ganuza | UPN-PP |
| 2003-2007 | María José Fernández Aguerri | PSN-PSOE |
| 1999-2003 | María José Bozal Bozal | UPN-PP |
| 1995-1999 | José Luis Castejón Garrués | PSN-PSOE |
| 1991-1995 | José Luis Castejón Garrués | PSN-PSOE |
Personatges cèlebres [modifica]
- Miguel de Eguía (1495-1544) — Editor.
- Adolfo Eraso (1834) — Hidròleg i geòleg.
- Manuel de Irujo (1891-1981) — Polític nacionalista basc. Diputat, Ministre de la Segona República Espanyola, Parlamentari Foral i Senador.
- Julio Ruiz de Alda (1897-1936) — Aviador del Plus Ultra. Polític espanyol, un dels fundadors de la Falange Española.
- Juan Arza (1923) — Futbolista.
- Javier Urra (1957) — Primer Defensor del Menor
- Pablo Hermoso de Mendoza (1966) — Rejoneador.
- Francisco Marco (1978) — Torero.
- Pedro Martínez de Eulate (1979) — Pilotari
- Patxi Ruiz (1980) — Pilotari
- Javi Martínez (1988) — Futbolista de l'Athletic Club de Bilbao
Afusellaments de carlins [modifica]
- El 18 de febrer de 1839, el general Maroto, afusellà en aquesta localitat als generals Juan Antonio Guergué, Francisco García, Pablo Sanz y Baeza, Carmona i l'intendent Uriz.(¹)
Referències [modifica]
- (¹)Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg, 25 (ISBN 84-239-4527-8)
- ↑ Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del vascuence
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estella-Lizarra |
