Llàgrima
Les llàgrimes són un líquid produït pel procés corporal de la lacrimació (o simplement de plorar) per a netejar i lubricar l'ull.
Intervenen fonamentalment en l'òptica ocular i en el funcionament normal del globus ocular i de les seves estructures . La llàgrima s'adossa com una capa líquida a l'ull. Qualsevol alteració de la llàgrima influeix en l'agudesa visual. La funció metabòlica és la de portar oxigen a través de la capa hídrica (en portar lentilles l'oxigen pot arribar malament). La funció bacteriostàtica va a càrrec del lisozim i la gammaglobulina que porta la llàgrima les quals desfan la paret dels bacteris.
Com a funcions secundàries hi ha l'absorció de raigs ultraviolats de la llum solar, la humectació del nas, arrossegar petits detritus i cossos extranys en moure les parpelles.
Les emocions fortes com la pena o l'extrema felicitat poden portar a plorar. El procés de badallar també pot portar a lacrimar. malgrat que molts animals terrestres mamífers tenen un sitema lacrimal que funciona per a netejar i mantenir humits els ulls o en resposta a altres estímuls, generalment s'accepta que els humans són els únics animals que emeten llàgrimes a causa de les emocions.[1]Estudis recents suggereixen que els elefants, els goril·les i fins i tot els camells també ploren.[2]
Taula de continguts |
Composició de la llàgrima [modifica]
- Aigua (98,3%).
- Té un gran contingut de glucosa. En algunes patologies la proporció de glucosa de la llàgrima és semblant a la del plasma sanguini.
- Proteïnes: albúmina, globulina i lisozim (que té capacitat antimicrobiana). La quantitat de proteïnes disminueix davant una inflamació i altres causes com són la del lacrimeig continu.
- Altres substàncies: mucílag, lípids, lactoferrina, lipocalina, lacritina, urea, sodi i potassi.
Trajecte de la llàgrima [modifica]
El trajecte de la llàgrima es divideix en dues parts: secreció i drenatge.
La secreció de la glàndula lacrimal es fa mitjançant dues porcions que hi estan comunicades: la part superior (o porció orbitària) i la part inferior (o porció palpebral, és a dir de la parpella).
La llàgrima passa a través d'uns conductes o canalículs que drenen al fons del sac superior, altrament dit fòrnix de la conjuntiva.
Una vegada a còrnia, la llàgrima s'estén per la cara interna de la parpella, aportant-li oxigen i nutrients.
En el sistema de drenatge, la llàgrima entra a través de dos punts o orificis lacrimals superiors i inferiors, per on passa la llàgrima als conductes lacrimals que s'uneixen en la carùncula. Després d'això. la llàgrima passa a una cavitat anomenada sac lacrimal, i d'aquesta passa alconducte làcrimo-nasal que drenara al meat inferior de la fosa nasal al nas. Aquest és el motiu que explica perquè en plorar ens moquem les nostres pròpies llàgrimes.
Tipus de llàgrimes [modifica]
N'hi ha tres:
- Llàgrimes basals que fan la lubricació contínua.
- Llàgrimes reflectives com quan s'irrita l'ull (per tallar cebes, per exemple) o amb il·luminacions excessives i també quan es vomita.
- Llàgrimes per emocions, que poden ser negatives o positives. Aquestes llàgrimes tenen una composició química diferent de les llàgrimes basals i les reflectives, ja que contenen més hormones basades en proteïnes com la prolactina, hormones adrenocorticotròpiques, leucina enquefalina (una hormona natural eliminadora del dolor).
Referències [modifica]
- ↑ "Are human beings the only animals that cry?" Yahoo! Answers. March 13, 2003
- ↑ Masson, Jeffrey Moussaieff, McCarthy, Susan, When Elephants Weep, Delta 1996 isbn: 978-0385314282
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llàgrima |
