Llíber

Llíber

(En detall)
Localització
Municipi de la Marina Alta
Llíber
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Alta Manc. de S.S. la Marina Alta Man. Vall de Pop Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia
Gentilici	Lliberà, lliberana
Predom. ling.	Valencià
Superfície	21,90 km²
Altitud	274 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.070 hab. 48,86 hab/km²
Coordenades	38° 44′ 36″ N, 0° 00′ 21″ E
Organització Ajuntament • Batlle:	4 PSPV i 3 PP Juan Bautista Reus Fullana (PSPV)
Codi postal	03729
Festes majors	Sant Roc Segona quinzena del mes d'agost

Llíber és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa. Llíber pertany, amb Alcalalí i Xaló, a Aixa, de la qual és el poble més menut, junt al riu Xaló-Gorgos, envoltat per la serra de Bèrnia i la del Castell de la Solana. Es pot practicar el senderisme i el cicloturisme la qual cosa ens permetrà paratges com ara la Font d'Aixa, Cuta, Cau, Marnes o la Penya Roja. A banda dels riu-raus que encara es troben com a record de la manufactura de la pansa, l'únic monument ressenyable es l'església dels sants Cosme i Damià. La cassola al forn, bons embotits, les panses i el moscatell són els trets més característics de la gastronomia lliberana.

Història

Església dels Sants Cosme i Damià.

Pel que fa a l'etimologia del topònim Llíber, hi ha dues teories: una fa derivar aquesta denominació d'un suposat praedium Liberii, és a dir, la finca de Liberius, el seu propietari; l'altra tesi considera que el topònim prové de l'expressió llatina Liber Locus, que significa finca de descans o esbargiment.

A la partida del Pou de Gata, al nord del terme municipal, s'han trobat les restes d'un poblat ibèric. Els ibers solien construir els seus assentaments en llocs elevats a fi d'aconseguir una millor defensa contra els seus enemics. Per aquesta mateixa raó, també els emmurallaven. Les terres de Llíber van ser conquerides el 1256 per Jaume I. La dama Constança de Sicília va gaudir de les rendes de Llíber fins al novembre de 1300, data en què el rei Jaume el Just li les va canviar per les de Pego i la Vall d'Uixó. A principis del segle XV, Llíber tenia com a senyor el cavaller en Pere de Castellví. Des de l'any 1413 fins al 1444 va formar part del senyoriu dels Martorell, nissaga a la que pertanyia el cèlebre novel·lista, Joanot Martorell, l'autor del llibre de cavalleria Tirant lo Blanc. L'any 1444 el lloc de Llíber va ser venut judicialment a instàncies dels creditors d'en Galceran Martorell, un altre membre de la família dels Martorell. Els adquirents van ser en Gonçal d'Íxer, Comanador de Montalbà, i la seua esposa, n'Agnès de Portugal. El dia 12 de setembre d'aquell mateix any, aquest matrimoni va vendre Llíber al seu fill Pere. Va pertànyer al senyoriu del duc d'Almodóvar. El 1609 tenia 25 cases de moriscos i era un annex de Xaló del qual es va independitzar.

Economia i demografia

El recompte poblacional del 2005 dóna la xifra de 930 habitants. La seua economia és agrícola de secà: raïm, de què extrau les panses i un bon moscatell; ametla i en el poc reguiu que hi ha, taronja.

Evolució demogràfica de Llíber
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
Població	896	857	838	661	754	647	733	526	467	417	419	475	550	930	950	1.001

Política

En 2003 va guanyar les eleccions el PSPV, que obtingué 4 regidors i l'alcaldia. El PP, el BLOC i el PUII tragueren 1 cadascú. En les Eleccions municipals espanyoles de 2007 el PSPV aconseguí 4 regidors, per 3 del PP.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Monserrat Sirerol	UCD
1983 - 1987	José Monserrat Sirerol	Alianza Popular
1987 - 1991	José Mas Avellà	Alianza Popular
1991 - 1995	Joaquín Escrivà Mestre	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Juan Bautista Reus Fullana	PSPV-PSOE
1999 - 2003	José Mas Avellà	PP
2003 - 2007	Juan Bautista Reus Fullana	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Juan Bautista Reus Fullana	PSPV-PSOE
2011 - ara	n/d	n/d

Bibliografia

• MAS MARTÍ, Josep & NOGUERA MENGUAL, Jaume. El lloc i el terme de Llíber al segle XVII, revista Aguaits número 26, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2008.
• MAS FORNERS, Antoni; MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís & MAS MARTÍ, Josep. Llíber i Llucmajor, les arrels d’un agermanament, coeditat pels Ajuntaments de Llíber i Llucmajor, 2006.
• MONSERRAT CERVERA, Miguel. La Baronía de Llíber en el siglo XVII, Ajuntament de Llíber, 2007.

Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Diari Parlem, amb la seua autorització.