Llúcera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Maire
Segell de les Illes Fèroe de l'any 2002
Segell de les Illes Fèroe de l'any 2002
Exemplar capturat a les costes italianes de la mar Tirrena
Exemplar capturat a les costes italianes de la mar Tirrena
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Gadiformes
Família: Gadidae
Gènere: Micromesistius
Gill, 1863 [1]
Espècie: M. poutassou
Nom binomial
Micromesistius poutassou
Antoine Risso, 1826 [2]
Distribució geogràfica (en blau)
Distribució geogràfica (en blau)
Sinònims

Boreogadus poutassou (Risso, 1827)
Gadus melanostomus (Nilsson, 1855)
Gadus potassoa (Risso, 1827)
Gadus poutassou (Risso, 1827)
Merlangus albus (Yarrell, 1841)
Merlangus communis (Costa, 1844)
Merlangus pertusis (Cocco, 1829)
Merlangus pertusus (Cocco, 1829)
Merlangus poutassou (Risso, 1827)
Merlangus vernalis (Risso, 1827)[3]

La maire, bacallaret, lluça, llúcera, mare de lluç o tabanc[4] (Micromesistius poutassou) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids i a l'ordre dels gadiformes. El nom popular català mare de lluç ve de l'antiga creença que aquest peix era realment la progenitora del lluç.[5]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Bacallarets

Pot assolir els 50 cm de llargària màxima i els 830 g de pes. Té el cos fusiforme, una mica comprimit i cobert de petites escates. Els ulls són grossos[5] i rodons. No presenta cap barba sota la mandíbula inferior. Té tres aletes dorsals separades i de color metal·litzat.[5] La primera i la segona dorsals són triangulars. La distància entre la segona i la tercera dorsals és major que entre la primera i la segona. La primera anal és bastant llarga i comença abans de la primera dorsal. La caudal és còncava. Les pelvianes i les pectorals són petites. Té també dues aletes anals. El dors és de color gris amb tons marrons o blavosos. El ventre és blanc. A l'opercle i a la base de les pectorals té una taca negra que no sempre és visible.[6][7]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Apareix a la Mar Mediterrània fins a la Mar Egea,[8] a l'Atlàntic nord-oriental (des del Mar de Barentsz fins a l'estret de Gibraltar, incloent-hi Islàndia i l'est de Noruega) i a l'Atlàntic nord-occidental (des del sud de Grenlàndia fins al sud-est del Canadà i el nord-est dels Estats Units).[9][10]

Viu a fons profunds i sorrencs. És una espècie batipelàgica que es troba entre els 150-3.000 m de fondària, tot i que és més normal trobar-la entre els 300 i els 400.[11] La fresa té lloc entre els mesos de març i abril a una fondària de devers 1.000 m. Els ous són pelàgics.[12]

Menja petits crustacis i peixos en fase juvenil (ambdós de vida pelàgica). Els exemplars més grossos també es nodreixen de cefalòpodes.[13]

Té una longevitat de 20 anys.[6] Forma moles molt nombroses. Fa migracions diàries verticals: caça, preferentment, de nit a prop de la superfície i, durant el dia, roman a prop del fons.[14]

Usos[modifica | modifica el codi]

Es pesca amb arts d'arrossegament entre 200 i 500 metres. Els exemplars més grossos es poden pescar amb palangres.[15] La seva carn és blanca i delicada com la d'aquest, però la seva reputació és menor a causa del fet que la mare del lluç és fàcilment alterable i de difícil conservació i cocció.[5] Es comercialitza fresca, congelada i com a aliment per a peixos de piscifactories i d'aquari[16]

Els pescadors recomanen trencar l'espina de la mare de lluç, simplement doblegant el peix fins a notar la trencadissa, abans de fregir-la per evitar que la seva carn es desenganxi.[5] La seva temporada és al febrer.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gill T. N. 1863. Synopsis of the North American gadoid fishes. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 15. 229-242.
  2. Risso, A. 1827. Histoire naturelle des principales productions de l´Europe méridionale, et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritimes. F. G. Levrault, París & Estrasburg. Hist. Nat. Europe Mérid. v. 3: i-xvi + 1-480, Pls. 1-16.
  3. BioLib (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Francesc Murgadas, Descobrir Cuina, número 103, pàg. 9. Febrer de 2010.
  6. 6,0 6,1 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p. Any 1990.
  7. IGFA 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Estats Units.
  8. Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis (1991). Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.
  9. FisBase (anglès)
  10. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen (2000). Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  11. Svetovidov, A.N. 1986: Gadidae. p. 680-710. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. vol. 2.
  12. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 94.
  13. FishBase (anglès)
  14. ZipCodeZoo (anglès)
  15. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 94.
  16. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba. 1990 FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Ehrenbaum, E., 1936. Naturgeschichte und wirtschaftliche Bedeutung der Seefische Nordeuropas. Handb. Seefisch. Nordeurop. 2:337 p.
  • Eschmeyer, William N., ed., 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, els Estats Units. 2905. ISBN 0940228475.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey, 1997. The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, els Estats Units.
  • Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavík, Islàndia, 568 pp.
  • Lanfranco, G. G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta
  • Moore, Jon A., Karsten E. Hartel, James E. Craddock, i John K. Galbraith, 2003. An annotated list of deepwater fishes from off the New England region, with new area records. Northeastern Naturalist, vol. 10, núm. 2. 159-248.
  • Moyle, P. i J. Cech, 2000. Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, els Estats Units: Prentice-Hall.
  • Nelson, J., 1994. Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons.
  • Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Robins, Richard C., Reeve M. Bailey, Carl E. Bond, James R. Brooker, Ernest A. Lachner, et al., 1991. World Fishes Important to North Americans Exclusive of Species from the Continental Waters of the United States and Canada. American Fisheries Society Special Publication, núm. 21. American Fisheries Society. Bethesda, Maryland, els Estats Units. 243. ISBN 0913235547.
  • Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Canadian Bulletin of Fisheries and Aquatic Sciences Núm. 219. 731 p.
  • Shiino, Sueo M., 1976. List of Common Names of Fishes of the World, Those Prevailing among English-speaking Nations. Science Report of Shima Marineland, núm. 4. Shima Marineland. Kashikojima, Shima, Prefectura de Mie, Japó. 262 pàgines.
  • Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llúcera

Categoria:Gàdids