Llaç amb boles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llaç amb boles.
Method of throwing the Bolas, (segle XIX).

Una llaç amb boles [1] (boleadora en castellà, nom que va rebre fins al segle XIX) és una arma creada pels indígenes de la Patagònia i les Pampes i després adoptada i modificada pels gautxos al Con Sud. Té entre dues i tres boles, pedres molt dures polides en forma esfèrica o rarament eriçades. El diàmetre de cadascuna de les boles sol ser d'uns 10 cm el llaç amb boles de combat o de caça major.

S'han trobat boles en jaciments de cinc mil anys d'antigüitat.[2] Algunes de les més comunes són la ñanduncera o avestrucera, abans conegudes com a chumé o tálakgáp'n pels tehueltxes.[3] El llaç amb boles ha passat a ser un element coreogràfic per a balls folklòrics gautxescos, especialment per al malambo a l'Argentina. En aquests casos s'agiten amb gran destresa, fent diverses figures, entorn dels cossos dels ballarins i a vegades s'arriben a usar com a instruments de percussió.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • González, Alberto Rex (1953) «La boleadora. Sus áreas de dispersión y tipos» Revista del Museu de la Universitat Eva Perón [La Plata] (Nova Sèrie), Secció Antropologia. Vol. IV.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Llaç amb boles». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
  2. Patrimoni històric i artístic: Argentina
  3. Boleadeiras (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llaç amb boles