Llac Mono

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge del Landsat

Coord.: 38° 00′ 59″ N, 119° 00′ 33″ O / 38.0165°N,119.0093°O / 38.0165; -119.0093 El llac Mono (en anglès: Mono Lake) és un llac alcalí i hipersalí situat al Comtat de Mono a Califòrnia, Estats Units. Està a 1.944 m d’altitud. Té una superfície de 180 km², una conca de 2.030 km² i un volum de 3.66 km3. La fondària mitjana és de 17 m i la màxima de 48 m.

Té un ecosistema excepcionalment productiu i és l'hàbitat de diverses espècies d’ocells amenaçats.[1][2]

Geologia[modifica | modifica el codi]

Mapa de la zona del llac Mono.

Al nord del llac Mono en els turons Bodie, hi ha laves andesítiques de 8 a 28 milions d'anys d’antiguitat.[3] L’activitat volcànica intensa més antiga de la zona és de fa entre 3,8 milions i 250.000 anys.[4] Aquesta activitat va formar els cràters Aurora, i Beauty Peak. La darrera erupció de la zona data de fa 350 anys a l'illa Pahoa, situada dins del llac.

Es creu que el llac Mono es va formar com a mínim fa 760.000 anys i probablement era un llac més gran que cobria una gran part dels estats de Nevada i Utah, podria ser un dels llacs més antics de Nord-amèrica.

Es troba en una conca endorreica, per tant, sense sortida a l'oceà i les sals s’hi acumulen i n’eleven el pH.

Conservació[modifica | modifica el codi]

Per tal de subministrar aigua a la zona de Los Angeles, el 1913 es va portar aigua del riu Owens i el 1941, aigua de la conca del llac Mono i això va fer baixar el nivell d’aigua del llac, que, cap al 1982, havia perdut el 31% del seu volum, amb conseqüències per als nius d’alguns dels ocells que hi vivien, que quedaren exposats a la depredació dels coiots i abandonaren la zona del llac. Finalment la zona es va protegir oficialment.


Ecologia[modifica | modifica el codi]

Mosques d’ambient alcalí del Llac Mono.

El pH de l'aigua del llac és de 10, equivalent a 4 mil·ligrams d'hidròxid sòdic (NaOH) per litre d'aigua, per això no hi ha peixos natius .[5] S’estima que durant l’estiu hi viuen de 4 a 6 mil milionsd'individus d'un petit crustaci d'aigua salada que s’alimenta de fitoplàncton.[6] També hi viu un dípters d’ambient alcalí (família Ephydridae) que es troba a la riba del llac i pot caminar per sota de la superfície de l’aigua dins de bombolles d’aire.

El 2 de desembre de 2010 es va descriure un bacteri, el GFAJ-1, aïllat d'aquest llac, que, en el laboratori, en absència de fòsfor podia utilitzar arsènic per a construir molècules que són essencials per a la vida, com ara els àcids nucleics o el trifosfat d'adenosina.[7] Tanmateix, investigacions posteriors no han aconseguit reproduir aquests resultats, per la qual cosa han posat en dubte la veracitat de la troballa.[8]

Notes[modifica | modifica el codi]

Mono Lake Tufa 300DPI.JPG

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Birds of the Basin: the Migratory Millions of Mono». Mono Lake Committee. Arxivat de l'original el 2007-02-11. [Consulta: 2007-05-12].
  2. Carle, David. Introduction to Water in California. Berkeley: University of California Press, 2004. ISBN 0520240863. 
  3. Tierney 2000, p. 44
  4. Tierney 2000, p. 46
  5. «Living in an Alkaline Environment». Microbial Life Education Resources. [Consulta: 2008-11-12].
  6. «Mono Lake». Ecoscenario. [Consulta: 2007-01-23].
  7. «Arsenic-loving bacteria may help in hunt for alien life». BBC News, December 2, 2010 [Consulta: 2 desembre 2010].
  8. «Arsenic life does not exist after all». New Scientist. [Consulta: 2012-05-20].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llac Mono Modifica l'enllaç a Wikidata