Llac de Tunis
El llac de Tunis (en àrab بحيرة تونس, Buḥayrat Tūnis) és un llac salat del nord de Tunísia, a la governació de Tunis, a la part oriental i sud-oriental de Tunis, fins al golf de Tunis. Està dividit en dos parts, separades per una llengua de terra, una al nord (la més gran amb 2.600 hectàrees) amb la Goulette a la seva punta oriental, Le Kram, al nord-est, i Soukra al nord (l'Aeroport Internacional de Tunis es va ja construir en part en terrenys arrabassats al llac); i la part sud (amb unes 1100 hectàrees) amb el port de Radès a la part oriental al golf de Tunis i el port de Tunis a la part accidental. El canal es va obrir el 1888 i inicialment mesurava 10 km. amb una fondària de 6,5 metres i amplada de 30 metres. Avui dia està previst l'enllaç de la Goulette i Radès per un pont.
Ocupa una superfície de 4000 hectàrees però tendeix a disminuir per l'aprofitament urbanístic que li arrabassa terrenys. El projecte d'arranjament del llac, el 1980, va donar origen al barri de El Bouhaira o en francès Berges du Lac que esta situat just a la part sud de l'aeroport. Als anys noranta va començar l'arranjament de la part sud, al sud-oest de la qual hi ha la ciutat de Ben Arous.
La seva salinitat es de 35 g/l. Un petit canal al nord a Kheireddine, al costat de Le Kram, i un de més gran al sud a Rasès, el comuniquen amb el golf de Tunis. La seva profunditat es reduïda (menys de 7 metres de mitjana). Al seu costat nord es va construir una carretera després del 1956. Una carretera passa també al costat de la carretera i uneix Tunis amb La Goulette i les ciutats al nord fins a la Marsa i Gammarth.
Al llac hi ha pescadors i es recullen bastants peixos degut a la seva bona salinitat que produeix plàncton en abundància. Una colònia d'ocells i especialment flamencs roses, s'ha establert al illot de Chikly on hi ha un antic fortí espanyol, i forma avui dia una reserva natural. L'ecosistema està degradat degut a la proximitat de Tunis i altres ciutats industrials.
Des de 1984 un projecte per netejar el llac, que fins llavors era receptor de les aigües fecals de Tunis i altres viles, va ser posat en marxa amb l'assessorament d'empreses europees. El llac fou declarat reserva natural por ordre ministerial. A uns 5 km al nord hi ha un llac salat conegut com la Sabkhat d'Ariana, que pertany a la governació d'Ariana, i al sud-oest la sabkhat Sejoumi, que pertany a la governació de Ben Arous.
|
|||||||||||||
