Llacs de Plitvice

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Camí de ronda als llacs inferiors.

Els llacs de Plitvice (en croat: Plitvička Jezera) són un parc nacional a Croàcia, situat al municipi de Plitvička Jezera, al comtat de Lika-Senj i prop de la frontera amb Bòsnia i Hercegovina, situats a mig camí entre les ciutats de Zagreb i Zadar, al si d'un altiplà càrstic. Creat el 8 d'abril del 1949, va ser afegit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1979.

Va ser un dels principals llocs de combat durant la guerra serbocroata en l'incident dels llacs de Plitvice.

El parc, amb una superfície de 295 km², comprèn els llacs de Plitvice, que formen un conjunt de 16 grans llacs enllaçats entre si per 92 cascades amb petits rius en torrent i també el bosc proper (bosc de tipus primitiu, compost principalment de faigs i de pins), on neix el riu Korana. S'hi protegeixen nombroses espècies animals i vegetals rares, de les quals les més conegudes són l'ós bru i el llop. La fauna i la flora hi són, doncs, molt pròspers, com ho testimonia la riquesa piscícola dels llacs.

Hi domina el clima continental, amb una temperatura anual mitjana de 9°C i amb precipitacions anuals de 1.300 mm. La temperatura de l'aigua dels llacs augmenta a l'estiu fins a 24°C. La neu hi cau de novembre fins a finals de març, i els llacs són generalment gelats i recoberts de neu de desembre a gener.

Un camí de fusta fa el tomb al parc, però també és possible combinar-ho amb un tren panoràmic i amb vaixell. Tret del camí i les poques disposicions per als turistes, la naturalesa és salvatge, i no hi és autoritzada cap intervenció humana.

Geologia[modifica | modifica el codi]

Cascada als llacs superiors.
Un dels petits llacs del parc.
Llac del parc.
Dos llacs del parc.

Les aigües, travessant les roques dolomítiques, dissolen la calcària que es rediposita per formar barreres de travertí, que separen els llacs entre si, i hi construeixen coves i salts d'aigua. Aquest fenomen geològic, amb una antiguitat que no superaria els quatre mil·lennis, s'hi continua produint i en modifica constantment l'aspecte.

És una gran atracció turística i alguns es casen fins i tot sota les cascades.

Els llacs són alimentats pel riu Negre (Crna rijeka) i el riu Blanc (Bijela rijeka) i estan subdividits per dues formacions principals: els llacs superiors i els inferiors.

Els principals llacs superiors són:

  • Kozjak (81,5 ha)
  • Prošćansko (68 ha)
  • Galovac (12,5 ha)
  • Gradinsko (8,1 ha)
  • Ciginovac (7,5 ha)
  • Okrugljak veliko (4,1 ha)
  • Veliki Jovinovac - Veliko Jezero (2 ha)
  • Mali Jovinovac - Malo Jezero (2 hа)
  • Batinovac (1,5 ha)
  • Veliki Burget (0,6 hа)
  • Vir (0,6 ha)
  • Milino jezero

I els inferiors:

  • Milanovac (3,2 ha)
  • Kaluđerovac (2,1)
  • Gavanovac (0,7 hа)
  • Novakovića-brod (0,4 ha)

Coord.: 44° 53′ 2″ N, 15° 36′ 19″ E / 44.88389°N,15.60528°E / 44.88389; 15.60528