Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella
 Centre de visitants del Parc  Mapa del Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella |
|
| Nivell de protecció: | Parc natural |
|---|---|
| País: |  País Valencià |
| Localització: | El Baix Segura |
| Coordenades: | 38° 0′ 44″ N, 0° 42′ 34″ O / 38.01222,-0.70944Coord.: 38° 0′ 44″ N, 0° 42′ 34″ O / 38.01222,-0.70944 |
| Superfície: | 3.743 ha |
| Data de creació: | 1989 |
| Administració: | Generalitat Valenciana |
| Espècies vegetals representatives: | Vegetació de saladar sec i humit |
| Espècies animals representatives | Flamenc, coll-negres |
Les Llacunes de La Mata-Torrevella, es troben a la comarca del Baix Segura, ocupa part dels termes municipals de Guardamar del Segura, Torrevella, Los Montesinos i Rojales. Conformen junt amb El Fondo i les Salines de Santa Pola (l'Albufera d'Elx), un triangle de zones humides amb importància internacional al sud d'Alacant.
El Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella té una superfície de 3.700 hectàrees. D'elles, 2.100 són làmines d'aigua, mentre que la resta correspon a les redones (1.400 hectàrees la llacuna de Torrevella i 700 la de La Mata).
Les dues llacunes són separades entre si per un anticlinal anomenat El Chaparral. Un canal unix ambdues depressions que, a més, són comunicades de forma artificial amb la mar per mitjà d'altre canal conegut per El Acequión, per la qual cosa es conforma una unitat d'explotació salinera. La llacuna de La Mata actua com a dipòsit escalfador mentre que la collita de sal es realitza a la de Torrevella.
En la conca neoquaternària, conformada pels relleus corresponents al grup de falles del Baix Segura i de San Miguel de Salinas, se situen les llacunes. Un conjunt de rambles i barrancs de règim intermitent aboquen les seues aigües a aquesta conca, especialment a la llacuna de Torrevella, a causa de la seua proximitat amb la serra de San Miguel de Salinas.
Vegetació [modifica]
La vegetació pròpiament aquàtica és quasi inexistent en este tipus de zones humides a causa de l'elevada salinitat de les aigües. Tanmateix, en les redones de les llacunes s'hi troben els millors reductes de vegetació de saladar sec i humit del País Valencià.
L'ordre Arthrocnemetalia, dins del qual destaquen les formacions d'Arthrocnemum macrostachyum i Juncus subulatus, és molt ben representat en alguns enclavaments del Parc. Així mateix, les estepes salines de l'ordre Limonietalia i l'espècie Senecio auricula subsp. auricula conformen a la zona diverses associacions d'interés europeu.
El saladar humit, constituït per formacions de senillar-jonquera (Typho Phragmitetum chrysanthi i Elymo-Juncentum maritimi), apareixen en aquells llocs on existeixen aportació d'aigua superficials, com a la vora nord de la llacuna de La Mata i en alguns trams aïllats de la de Torrevella.
En la redona sud de la llacuna de La Mata n'hi ha també vegetació de bosc, constituïda per garrigar mediterrani (Chamaeropo-Rhamnetum Lycioidis), pi blanc (Pinus halepensis), timonedes i albardars.
Fauna [modifica]
L'avifauna és el grup faunístic de major rellevància al Parc Natural, ja que és format per quasi un centenar d'espècies. Junt amb El Fondó i Santa Pola, el Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella constituïx un enclavament de zones humides d'importància crucial per al desenvolupament dels cicles biològics de nombroses espècies que l'utilitzen tan en les migracions com per a fer niu i hivernar.
Així, el flamenc (Phoenicopterus ruber) s'alimenta i descansa a La Mata. S'hi ha arribat a comptabilitzar concentracions de fins a 2.000 individus d'esta au i de prop de 3.000 cabussons coll-negres (Podiceps nigricollis) durant la migració.
Entre les nidificants sobreïxen la camallonga (Himantopus himantopus), l'ànec blanc (Tadorna tadorna), l'arpellot cendrós (Circus pygargus) i l'alena (Recurvirostra avosetta), el nombre de la qual ja és prou com per a conferir importància internacional a la zona.
També destaquen les poblacions de corriol camanegra (Charadrius alexandrinus), de xatrac d'Albufera (Sterna hirundo), de mongeta (Sterna albifrons) i de torlit (Burhinus oedicnemus) als voltants de les llacunes.
Per altra part, durant la temporada de caça es refugien a La Mata multitud d'anàtides dels vedats propers, que s'aprofiten del caràcter de Refugi Nacional de Caça que posseeix la llacuna des de 1989.
L'invertebrat més característic de les llacunes és Artemia salina. Este menudet crustaci, que junt amb les larves dels mosquits quironòmids constituïx la dieta fonamental de la nombrosa avifauna d'estes zones humides, sol viure amb elevat nivell de salinitat, per la qual cosa abunda en les vores de la llacuna de la Mata.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella |
