Lladronera
Una lladronera o matacà és una caixa d'obra sòlida, coberta i volada, que s'ubica a la part alta d'una muralla, en llenços i torres o de qualsevol altra fortificació i que sobresurt d'aquesta per la seva part exterior, també anomenada "galeria en voladís".[1] Emprada, durant un setge o assalt, com un lloc segur des del qual seus defensors poden mirar i atacar l'enemic. Consisteix en una plataforma amb orificis, a través dels quals es poden llançar pedres, materials ardents i altres tipus de projectils sobre els atacants que es troben sota, al peu de la fortificació defensada, en la qual es recolza un mur avançat que serveix de protecció i que té per façana, en el qual pot haver espitlleres o merlets. Quan només té una sola espitllera i és situat damunt d'una porta rep el nom de matacà.[2]
Era suportada per diversos permòdols, entre els quals hi havia uns forats o espitlleres verticals. El seu disseny va ser desenvolupat durant l'edat mitjana i va representar una evolució important en la defensa, ja que permetia cobrir la base mateixa dels murs. Se'n troben exemples a partir del segle XIII.
Els primers matacans estaven fets de fusta i eren, en general, construccions provisionals, que es posaven en cas que s'anés a ser assetjat per algun enemic. Sovint, eren incendiats pels assetjadors [3] i no va ser, sinó fins a finals del segle XIII, que va ser substituït aquest feble material per la pedra, en la seva construcció; [3] el que els va fer més resistents i durables.
Referències [modifica]
- ↑ «Centre de terminologia». TermCat. [Consulta: 16/10/2011].
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 154.
- ↑ 3,0 3,1 Viollet-le-Duc. "Diccionario razonado de la arquitectura francesa del siglo XI al XVI, Tomo 6" Artículo: Mâchicoulis (en francés).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lladronera |
|
|||||
