Lladurs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lladurs
Bandera de Lladurs Escut de Lladurs
(En detall) (En detall)
Localització

Lladurs situat respecte Catalunya
Lladurs situat respecte Catalunya

Localització de Lladurs respecte del Solsonès


Municipi del Solsonès
Ajuntament i església parroquial
Ajuntament i església parroquial
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Comarques centrals
Solsonès
Gentilici Lladurenc, lladurenca
Superfície 128,0 km²
Altitud 834 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
187 hab.
1,46 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 376500 4656025Coord.: 42° 2′ 40″ N, 1° 30′ 30″ E / 42.04444°N,1.50833°E / 42.04444; 1.50833
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

7
Joan Vilà i Solé (CiU)
Codi postal 25283
Codi territorial 251240

Lladurs és un municipi de la comarca del Solsonès (el segon més extens de la comarca) i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Entitat de població Habitants (2006)
Lladurs 72
Llena, la 18
Montpol 46
Pla dels Roures, el 8
Terrassola 18
Timoneda 22
Torrents, els 23
Font: Municat

Masies[modifica | modifica el codi]

Orografia[modifica | modifica el codi]

Mapa del relleu de Lladurs.

Tan sols la part baixa de la vall de la Ribera Salada està per sota dels 600 m. d'altitud. Les màximes altituds s'assoleixen a l'extrem nord-oriental del terme, al Serrat de Prat d'Estaques (amb diversos cims per damunt dels 1.300 m.) i a la Ventolada (1.301 m.). Per l'extrem nord-occidental la màxima altitud s'assoleix al Tossal de Carissols (1.217 m.).

La major part del terme municipal està comprès entre el 600 i els 1.000 m. d'altitud i en aquest sector hi ha una certa abundància de plans que alternen la seva presència amb suaus serralades o turons.

El nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya[3] inclou els següents accidents orogràfics:

Serralades
La Carena del Soler, el Serrat Alt, la Serra Alta, la Serra de Juncar, la Serra de la Móra, la Serra de Vila-seca, la Serra del Puit, una segona Serra del Puit, el Serrat de Cal Marc, el Serrat de Cal Poca, el Serrat de la Casanova, el Serrat de la Font Vella, el Serrat de l'Alzina, el Serrat de l'Om, el Serrat de Prat d'Estaques, el Serrat de Rotgers i el Serrat del Vent.
Cims
El Cap d'Estaques, el Cogulló, la Creueta, la Roca de Montpolt, la Ventolada, el Prat d'Estaques, el Serrat de Carissols, el Serrat de Castellà, el Serrat de Graus, el Serrat de la Creu de la Contrella, el Serrat de la Fusta, el Serrat de la Sentinella, el Serrat de Porredon, el Serrat de Puigpinós, el Serrat del Castell, el Serrat del Marquet, el Serrat del Moro, el Serrat del Rector, el Serrat dels Rovellons, el Tossal de la Guàrdia i el Turó de Sant Gili.
Collades
El Coll de Llop, el Coll de Marina, el Coll del Quer, la Collada de Clarà, la Collada de Pedreguers i el Collet dels Lladres.
Plans
El Planàs, el Pla de Riard i el Pla Gran
Altres orònims
El Bosc de Cinca, el Bosc de la Caseta, el Bosc de la Caseta de Solans, el Bosc de Riard, el Bosc de Roquerot, el Bosc de Solanelles, la Costa de Borrells, el Cap del Pla, la Costa Solana, la Cova del Pouet (?), la Devesa d'Aubets, la Devesa Vella, la Teuleria i l’Obaga de la Salada
Hidrografia de Lladurs.

La major part del terme municipal forma part de la conca de la Ribera Salada. La part oriental, però, forma part de la conca del Cardener, bé mitjançant rases que baixen del vessant occidental de la vall que hi aboquen directament el seu curs, ja que el Cardener fa de frontera natural entre ela municipis de Lladurs i Navès, bé mitjançant el riu Negre i algun dels seus afluents.

La Ribera Salada es forma a Aigüesjuntes amb la confluència del Riu Fred i la Riera de Canalda. Durant el seu trajecte pel terme municipal (des d'Aigüesjuntes al Pla dels Roures) rebrà afluents tant per la dreta que baixen de Montpol com per l'esquerra. El principal de tots ells és el Riard.

També destaca el Castell de Lladurs.

Clima[modifica | modifica el codi]

Clima mediterrani continental propi d'un territori que està a unes altituds que es mouen entre els 600 m i els 1.300 m.

A la capital del municipi (Lladurs, 827 m d'altitud) les precipitacions són d'uns 750 mm anuals amb el maig com el mes més plujós (88 mm de mitjana) i el febrer com el mes més sec (31 mm de mitjana).

La temperatura mitjana anual és de d'11,2 °C amb el gener com a mes més fred (-1,7 °C de mitjana de les mínimes) i amb el juliol com el més més càlid (27,8 °C de mitjana de les màximes).

La mitjana de la radiació solar és d'uns 14.510 w/m2/dia. A l'hivern no són estranys els dies de boira plana cobrint bona part del municipi.[4]

Clima Taula de les mitjanes climàtiques mensual a Lladurs[4] Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
61 45 60 566 518 1.259 843 884 608 617
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
649 728 729 707 567 454 304 251 260 261
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
238 250 244 227 221 207 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)[5]
Menors de 15 anys De 15 a 64 anys Més de 64 anys
15 homes i 14 dones 77 homes i 67 dones 22 homes i 25 dones


Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica del municipi se centra de manera molt destacada en el sector primari per bé que en aquests últims anys el turisme rural ha experimentat un considerable augment.

Agricultura


% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)[5]
Tipologia hectàrees  % superfície
del municipi
 % comarcal d'aquesta
tipologia
Terres llaurades 1.612 12,6 7,9
Pastures permanents 310 2,4 3,9
Boscos 7.940 62,0 15,5


Bestiar


CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)[5]
Tipologia 1982 1999  % comarcal caps de bestiar
per habitant
Boví 208 1.507 11,0 6,1
Oví 875 3.674 12,5 14,8
Cabrum 26 349 11,0 1,4
Porcí 926 4.198 3,2 16,9
Aviram 25.662 40.584 5,1 163,0
Conilles mare 103 1.292 12,4 5,2
Equí 12 23 19,0 0,1


Població activa

De les 96 persones que configuraven la població activa de Lladurs l'any 2001 (103 el 1996), 44 treballaven al municipi i 52 es desplaçaven a treballar fora del municipi.

Al municipi hi havia 53 llocs de treball. 44 eren ocupats per residents i els 9 restants per persones que es desplaçaven des d'un altre municipi.[6]

 % DE POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS[6]
Primari Indústria Construcció Serveis
44,8 % 13,5 % 6,2 % 35,4 %


Índex de motorització


PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)[5]
any Cotxes Motocicletes Camions i
furgonetes
1991 448,82 11,81 200,79
2006 632,85 14,49 289,86
Catalunya (2006) 447,39 74,61 108,28


Etimologia del topònim[modifica | modifica el codi]

La seva etimologia és preromana. A l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell (de l'any 839) apareix escrit com a Ladurci[7] i en documentció posterior també apareix escrit amb el mots Ladurco = Ladurço, Ladurç i fins i tot, La Durç. El filòleg Joan Coromines era del parer que el terme durç feia referència a una font. Sigui com sigui, a la comarca encara hi ha gent que en comptes del Lladurs oficial, ho pronuncia Ladurs.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Caramelles
  • Revetlla de sant Joan (23 de juny)
  • Festa Major de Lladurs (últim cap de setmana de juliol). Vegeu Mototerra Lladurs
  • Turronada

Escola[modifica | modifica el codi]

És una escola petita i els seus alumnes ronden sempre entre els 5 o 7 alumnes, i està en el mateix edifici que l'ajuntament. Va ser renovada l'estiu de l'any 2009.

L'Escola del Lladurs va ser premiada el dilluns dia 18 de juny de 2009 a La MOSTRA 09 de produccions audiovisuals en la modalitat de fotografia pel treball "ENS AGRADARIA".[8]

L'any 2010 va tornar a guanyar La Mostra 10.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lladurs