Llamàntol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llamàntol
Homarus gammarus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Crustacea
Classe: Malacostraca
Ordre: Decapoda
Subordre: Macrura Reptantia
Superfamília: Nephropoidea
Família: Nephropidae
Subfamília: Nephropinae
Gènere: Homarus
Espècie: H. gammarus
Nom binomial
Homarus gammarus
Linnaeus 1758

El llamàntol (Homarus gammarus) (variants: llamanto, llomanto, llocàntol; a l'Empordà: llobregant, llongant, llangant), que a Mallorca i Eivissa rep el nom de grimald o grimaldo, a Menorca el de gromant o gromàntil i a València els de sastre, gramàntol o gramanto, és un crustaci marí de l'ordre decàpodes. És el més gros dels crustacis europeus i pot arribar als 60 cm de llargada. És una parent molt pròxim del llamàntol americà (Homarus americanus) i de l'escamarlà (Nephrops norvegicus), ja que pertanyen a la mateixa família Nephropidae. És un parent més llunyà de la llagosta (Palinurus sp.), de la família Palinuridae, tot i que els associen popularment degut a la seva mida.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Posseeix cinc parells de potes com tots els decàpodes. El primer parell de potes acaba en dues grans pinces: una d'elles amb les vores esmolades, que utilitzen per tallar, i l'altra amb unes fortes dents que empra per triturar. Els quatre parells de potes restants estan situades en el tòrax i, encara que bastant petites en relació amb el seu cos, li serveixen per desplaçar-se pel fons del mar. Al davant té també dues llargues antenes i quatre més de molt més curtes.

Llamàntol de la Mar del Nord

La varietat europea, Homarus gammarus, i l'espècie americana, Homarus americanus, es diferencien clarament pel seu color, que és negre blavós amb taques clares en el cas de l'espècie europea, i vermellós en l'espècie americana. També es diferencien per la seva abundància. De fet, la major part dels exemplars que es troben als mercats per al consum humà pertanyen a l'H. americanus, ja que l'espècie europea és molt més escassa.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Habita l'est de l'Oceà Atlàntic, des de les Illes Lofoten, al nord-oest de Noruega, fins a les Illes Açores i el Marroc. També es troba en alguns llocs del Mar Mediterrani i al nord-oest del Mar Negre.

Els llamàntols viuen en fons rocosos, sorrencs o fangosos des de la línia costanera fins més enllà de la plataforma continental, fins als 150 metres de profunditat; rarament, però, es troba més enllà dels 50 metres de fondària. Generalment viuen de manera solitària en fenedures o en caus sota les roques.

Són bàsicament carronyaires i s'alimenten de mol·luscs i animals en descomposició; caven per trobar cloïsses o escopinyes i s'alimenten d'algues i també de petits peixos. La llargada mitjana d'un adult és aproximadament de 23 cm i poden pesar de 700 a 900 grams. Creixen durant tota la seva vida i poden viure molts anys, fet que els permet aconseguir dimensions gegants. Segons el Llibre Guinness dels Rècords, el llamàntol més gran va ser capturat a Nova Escòcia (Canadà) i pesava 20,14 kg.

Homarus americanus

Algunes varietats de llamàntols[modifica | modifica el codi]

  • Llamàntol americà (Homarus americanus)
  • Llamàntol europeu (Homarus gammarus)
  • Llamàntol vermell (Eunephrops bairdii), endèmic del Carib

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llamàntol