Llamp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Llamp (desambiguació)».
El cel llampegant en nit de tempesta

Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, compost de descàrregues parcials (de 3 a 40) i amb una durada total al voltant del mig segon, que es produeix entre els núvols i la Terra, entre un mateix núvol, entre núvols diferents o entre els núvols i les capes altes de l'atmosfera, quan hi ha una tempesta.

Aquesta descàrrega elèctrica va acompanyada d'una forta emissió de llum, en forma de raig, que produeix un resplendor anomenat llampec. A més, l'escalfament i expansió sobtada de l'aire al seu voltant produeix un so característic: el tro.

Les càrregues transferides poden ser positives o negatives. Quan són entre un núvol i terra, les càrregues poden ser transportades en els dos sentits.

Evolució d'un llamp

El llamp a la cultura[modifica | modifica el codi]

El llamp és el símbol de molts déus, entre ells Júpiter, Zeus i Thor. Acostumen a ser divinitats "pares" o "caps" dels panteons respectius.

A França o Itàlia és la imatge usada per descriure l'amor sobtat, com la fletxa de Cupido a Espanya o Anglaterra. Significa masculí entre diverses tribus ameríndies.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1752 Benjamin Franklin intuí que els núvols de tempesta estan carregats elèctricament quan veié brillar un tros de metall col·locat a l'extrem d'un estel enlairat en dia de pluja.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]