Llanos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Los Llanos a Colòmbia.
Los Llanos a Veneçuela

Els Llanos (Los Llanos, Les planes) són unes extenses praderies o sabanes tropicals que es troben a l'est dels Andes al nord-oest d'Amèrica del Sud (Colòmbia i Veneçuela). Aquesta sabana és una ecoregió i no es deu a condicions climàtiques de poca pluja sinó del sòl que presenta a poca fondària una capa gairebé impermeable de roca que en general no deixa que hi creixin els arbres. El riu principal és l'Orinoco, que forma frontera entre Colòmbia i Veneçuela.[1] És una plana baixa,per sota dels 200 m d'altitud i molt uniforme. S'estèn durant 1200-1300 km de llargada.

estació humida (que dura de set a deu mesos i estació seca i quan plou s'inunda la plana fins a un metre sota l'aigua, hi viuen una setantena d'aus entre elles l'ibis escarlata.[1]

Durant l'època colonial s'hi practicava la ramaderia de bovins extensiva amb 15 milions d'animals.

Característiques de l'ecoregió[modifica | modifica el codi]

Geologia[modifica | modifica el codi]

A Amèrica del Sud la sabana ocupa unes 269 milions d'hectàrees. La majoria (76%) correspon als Cerrados del Brasil però un 11% (28 milions ha) el formen els Llanos de Veneçuela i un 6% els Llanos de Colòmbia.[2] Es troben a les coordenades de latituds 3° a 10° N i longituds de 62° a 74° W. És una ecoregió relativament jove potser menys de 10.000 anys d'antiguitat i desenvolupada en un geosinclinal entre l'altipla de la Guaiana i els Andes. Aquesta conca havia estat reblerta de sediments al Terciari.

La pluviometria total anual és màxima al sud-oest amb 2.500 litres, al centre de la conca és de 1200-1600 i al nord-est de 800-1200 mm. El 95 de la pluja cau entre abril i novembre. Amb més de 400 litres cada mes entre juny i juliol. L'estació seca dura de 3 a 5 mesos entre desembre i abril amb menys de 50 litres de mitjana mensual. Per això el territori passa d'estar inundat a completament sec. La temperatura mitjana anual és de 27 °C que varien només 2 °C menor que la variació diària, com és propi dels tròpics, que va de 13 a 17 °C.

Els sòls són poc fèrtils. Un horitzó del sòl cimentat amb ferro afecta la percolació de l'aigua i fa difícil que s'hi estableixin arbres.[3] a les zones que s'inunden estacionalment els sòls són més rics en matèria orgànica i més llim.

Flora[modifica | modifica el codi]

Segons la classificació de Holdridge la zona dels Llanos hauria d'estar coberta per un bosc tropical caducifoli sec però el que hi domina és la sabana de 10 diversos tipus. L'alçada de les herbes és de 30-100 cm i les macolles estan separades de 10 a 30 cm. Hi ha unes 285 espècies d'angiospermes pertanyents a 55 famílies.[4] En la sabana típica de Trachypogon spp. les espècies característiques són Trachypogon plumosus, T. vestitus, Axonopus canescens, A. anceps, Andropogon selloanus, diverses espècies del gènere Aristida, Leptocoryphium lanatum, Paspalum carinatum, Sporobolus indicus, S. cubensis, ciperàcies dels gèneres Rhynchospora i Bulbostylis, i moltes fabàcies dels gèneres Mimosa, Cassia, Desmodium, Eriosema, Galactia, Indigofera, Phaseolus, Stylosanthes, Tephrosia, i Zornia. Arbres dispersos com el "manteco" (Byrsonima crassifolia) i el "chaparro" (Curatella americana) són poc freqüents com també el "alcornoque" (Bodwichia virgilioides). Grups d'arbres ocupant zones de fins a una hectàrea són freqüents. Es consideren romanents d'un antic bosc sec potser destruïts per l'home.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Hi ha unes 102 espècies de mamífers[5] la majoria (59) són ratpenats (Chiroptera) però hi ha 17 rosegadors (Rodentia), 11 carnívors (Carnivora), 5 Edentada, 4 marsupials (Marsupialia), 2 primats, 2 Artiodactyla, 1 Perissodactyla i un 1 Lagomorpha.

A diferència de la sabana africana hi ha un únic ungulat natiu (Odocoileus virginianus). El gran herbívor es la capibara (Hydrochoerus hydrochaeris), que pesa fins a 50 kg. Als boscos en galeria de les riberes dels rius hi ha més biodiversitat amb mamífers com els pecaris (Tayassu tajacu i Tayassu pecari), tapirs (Tapirus terrestris), el cérvols Odocoileus virginianus, Mazama americana), simis (Cebus nigrivittatus, Alouatta seniculus), grans rosegadors (Agouti paca, Dasyprocta spp, Coendou prehensilis), i diversos fèlids com pumes (Puma concolor), jaguars (Panthera onca), i ocelots (Leopardus pardalis).

Gran part de l'avifauna també molt sovint està restringida als boscos en galeria. Una gran part són ocells aquàtics.

Hi ha 36 espècies d'amfibis i 7 de rèptils. La tortuga fluvial de l'Orinoco (Podocnemis expansa), és la més grossa d'Amèrica. El cocodril de l'Orinoco (Crocodylus intermedius) és l'única espècie de cocodril restringida a una sola conca fluvial i la tortuga de potes vermelles (Geochelone carbonaria) és menjada pels habitants de la zona.

Hi ha unes 300 espècies de peixos als Llanos el seu nombre s'incrementa en època d'inundació.

Són endèmics només els vertebrats Monodelphis orinoci (marsupila) i el desdentat Dasypus sabanicola.

Es troben en risc d'extinció: Priodontes maximus, Pteronura brasiliensis l'ocelot (Leopardus pardalis) el jaguar (Pantera onca), el tapir (Tapirus terrestris), el manatí (Trichechus manatus), molt caçat, (Podocnemis expansa) i el cocodril de l'Orinoc (Crocodylus intermedius). No hi ha ocells en perill d'extinció als Llanos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Earth (en english). Doring Kindersly, 2003, p. 328. ISBN 1-4053-0018-3. 
  2. Blydenstein, 1967; Rippstein et al. 2001
  3. Foldats i Rutkis, 1975; San José i Fariñas, 1983.
  4. San José i Montes (1989)
  5. Ojasti (1990)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llanos Modifica l'enllaç a Wikidata