Llanterna màgica
La Llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjans del segle XVII. Es basava en el disseny de la càmera fosca, la qual rebia imatges de l'exterior fent visibles a l'interior de la mateixa, invertint aquest procés, i projectant les imatges cap a l'exterior. Durant un temps s'havia considerat a Athanasius Kircher com a inventor de l'aparell, el 1646 va publicar Ars Magna Lucis et Umbrae (La gran ciència de la llum i la foscor) però sembla que fins a la segona edició del 1671 no hi ha cap descripció de l'aparell. La primera referència a un giny capaç de projectar imatges seria a un manuscrit de Christiaan Huygens del 1659.[1]
L'aparell consistia en una capsa a l'interior de la qual hi havia un focus lluminós i unes lents que permetien projectar imatges fixades sobre uns vidres. Aquest aparell, considerat el precedent més directe del projector cinematogràfic, rebia el nom de llanterna màgica perquè els espectadors del seu moment no en sabien els secrets tècnics i atribuïen els seus efectes a la màgia.
[modifica] Història
Posteriorment, l'italià Cagliostro va millorar aquest dispositiu, de manera que amb un joc de rodes es podia augmentar o disminuir la mida de la imatge projectada.
Gradualment es popularitza la llanterna màgica, i se li van trobant aplicacions pràctiques. Nollet i Charles l'introdueixen a la Sorbona per recolzar els seus ensenyaments de manera visual, i el famós mentalista Mesmer l'empra en les seves càtedres de «magnetisme animal »i en sessions de hipnotisme. El professor Jean-Martin Charcot la feia servir com a mètode curatiu de certs casos de epilèpsia i histèria.
Però sens dubte la llanterna màgica va patir un canvi fonamental en el seu disseny quan la làmpada incandescent i el arc voltaic van ser descoberts, i la seva aplicació substitueix amb immensa avantatge la il luminació per làmpada d'oli. Poc després apareix la fotografia, de manera que les transparències pintades són substituïdes per diapositiva s, i la llanterna màgica és virtualment una ampliadora fotogràfica. Quedaven només uns passos més per que arribés a ser un projector cinematogràfic.
