Sant Andreu de Llavaneres
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Maresme | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Maresme |
||||
| Gentilici | Llavanerenc, llavanerenca | ||||
| Superfície | 11,84 km² | ||||
| Altitud | 125 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
10.541 hab. 890,29 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 456871 4602548Coord.: 41° 34′ 24″ N, 2° 28′ 58″ E / 41.57333,2.48278 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Bernat Graupera i Fàbregas (CiU) [2] |
||||
| Codi territorial | 081976 |
||||
| Agermanament | Fisterra (Galícia) | ||||
Sant Andreu de Llavaneres, sovint anomenat simplement Llavaneres, és una vila i municipi a 36 km al nord de Barcelona (Catalunya), a la vora de la costa mediterrània. Pertany a la comarca del Maresme. Llavaneres està entre el mar situat a l'est i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor a l'oest. La població té bones comunicacions amb Barcelona gràcies a una línia 1 de rodalies de Renfe Operadora així com l'autopista C-32 i la carretera N-II. Els divendres té lloc el mercat setmanal.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Les roques de Sant Magí (Serralada Montalt) indiquen la presència de població en el neolític. Antigament entre la Riera de Llavaneres i el torrent de les Bruixes hi havia Cal Sanç. Cal Sanç era una vil·la rural que des de la romanització s'havia desplaçat des de zones iberes. Allà es cultivaven vinyes i oliveres. Més tard, Llavaneres fou part de Mataró i cap a la meitat del segle XVI va assolir la independència. Allò que un inici era una població dispersa es va anar desenvolupant i es van anar formant barris com el de Cal Sanç, on la gent s'ajuntava mica en mica. Més endavant, Llavaneres va resultar ser també un bon racó per molts barcelonins que buscaven fugir temporalment del nucli urbà. D'aquí la gran quantitat d'edificis modernistes de Sant Andreu de Llavaneres. Actualment es tracta d'un focus residencial i turístic.
Origen del nom [modifica]
Sant Andreu és un topònim usat a diferents municipis catalans. Segons la llegenda, el nom de Llavaneres a l'inrevés, Serena Vall, indica la vall situada enmig de dues muntanyes. Una altra explicació el fa provenir d'Heras de Llevant, nom que li van posar els primers pagesos que van treballar la terra de la zona. En tot cas, l'origen del nom resta incert. És esmentat l'any 968 com Levandarias, i el 988 com Labandarias.[3]
Geografia [modifica]
Els límits del terme municipal són:
| Dosrius | Sant Vicenç de Montalt | |
 |
||
| Mataró | mar |
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Població i activitat econòmica [modifica]
En temps llunyans, com Mataró i d'altres municipis, aquest s'encarrega de la qüestió merament agrícola i centrava el seu interès en el cultiu d'hort. Però ara Llavaneres enfoca l'activitat econòmica cap a un nou sector: el turisme. Tradicionalment, no hi havia els moviments migratoris que succeeixen actualment, ni la gent disposava generalment de diners per permetre's una segona residència. En quan als estrangers, comentar que mai ha estat un poble a qui li hagi costat acollir forasters. Però de la mateixa manera diríem que és de fa poc temps que el municipi agafa aquest sector com a econòmic.
Monuments i curiositats [modifica]
Com s'ha comentat, Sant Andreu de Llavaneres compta d'una gran quantitat de cases com la torre Gran, la del Sot -ambdues de Josep Coll i Vilaclara-, Cal Mates, Ca l'Alfaro, Cal Tomàs i d'altres. Las tres darreres pertanyen a l'últim gòtic. L'església del cementiri (segle XII) té en el centre un temple neoclàssic singular, del segle XIII. El torrent de les Bruixes ens recorda el pas llegendari de la figura de les 'bruixes' que ha tingut en terres del Maresme. El club de golf (a més de dos camps més de pitch&putt) i el port esportiu del Balís col·laboren a donar un aire elitista a Llavaneres. La població és també coneguda actualment pel seu pèsol dolç (es realitza una festa del pèsol anualment) i per la seva coca anomenada Coca de Llavaneres de forma aplanada i molt tova al tacte. També hi ha un Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Fou sacerdot de la parròquia el que després seria abat del Monestir de Montserrat dom Gabriel Maria Brasó i Tulla[4]
Festes [modifica]
- Festa Major: Se celebra el cap de setmana més proper al 30 de novembre.
- Festa Major de la Minerva: 3r diumenge de juliol
- Festa del Pèsol: un cap de setmana del mes d'abril
- Mostra Gastronòmica del Pèsol: mes d'abril
Tecnologia [modifica]
Més d'un centenar de llars del municipi ja han instal·lat una antena per poder utilitzar el servei d'accés lliure a Internet que presta l´Ajuntament.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=0819760009
- ↑ Hiperenciclopèdia
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 104. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de Llavaneres  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- El Casal de Llavaneres
- Convergència de Llavaneres
- Patrimoni històric i artístic de Sant Andreu de Llavaneres
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Bloc d'en Jordi Basela Cifre component de la Junta del Casal de Llavaneres, militant de CDC i membre de l'executiva d'aquest partit a Llavaneres
- Llavaneres TV
- El Portal Multimèdia de Sant Andreu de Llavaneres
|
|||||||
