Llavorsí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llavorsí
Bandera de Llavorsí Escut de Llavorsí
(En detall) (En detall)
Localització

Llavorsí situat respecte Catalunya
Llavorsí situat respecte Catalunya

Localització de Llavorsí respecte del Pallars Sobirà


Municipi del Pallars Sobirà
Concurs de gossos d'atura de Llavorsí
Concurs de gossos d'atura de Llavorsí
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Gentilici Llavorsinenc, llavorsinenca
Superfície 68,51 km²
Altitud 811 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
361 hab.
5,27 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 353025 4706575Coord.: 42° 29′ 51″ N, 1° 12′ 41″ E / 42.49750°N,1.21139°E / 42.49750; 1.21139
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

7
Anna Panisello Mas (CIU)
Codi postal 25592
Codi territorial 251266

Llavorsí és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. És dels pocs municipis de la comarca que ni s'han incorporat a un altre municipi ni, a l'inrevés, n'han incorporat cap en el seu. Comprèn tres entitats municipals descentralitzades: Arestui, Baiasca i Montenartró.

La vila de Llavorsí (246 h el 2001) és situada a 811 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la confluència amb la Noguera de Cardós, en un lloc on la vall és estreta i voltada de muntanyam que cau abruptament sobre la població. A Llavorsí, la Noguera Pallaresa canvia de direcció; hi fa un canvi de direcció (hi arriba procedint del nord-oest i se'n va girant cap al sud-oest), alhora que abandona la Vall d'Àneu, de força entrada, per entrar en un tram del curs del riu caracteritzat per l'estretor de la vall i els forts pendissos que l'emmarquen.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme de Llavorsí, de 68,51 km² d'extensió, es vertebra a l'entorn de la Noguera Pallaresa, que marca un pronunciat revolt a la població mateixa, un tram curt de la vall final de la Noguera de Cardós, la quasi totalitat de la vall del Riu de Baiasca, al nord-oest del terme i una part de la vall del Riu de Santa Magdalena. Llavorsí queda al nord de la comarca, però en aquest àmbit és el municipi de més al sud, ja connectant amb el centre de la comarca. Limita al nord-oest amb la Guingueta d'Àneu, al nord-est amb la Vall de Cardós, a llevant amb Tírvia i Farrera, al sud-est amb les Valls d'Aguilar, de la veïna comarca de l'Alt Urgell, a migdia amb Soriguera, al sud-oest i oest amb Rialb.

Termes municipals limítrofs:

La Guingueta d'Àneu Vall de Cardós
Rialb Brosen windrose-fr.svg Tírvia
Farrera
Rialb Soriguera Les Valls d'Aguilar
(Alt Urgell)

Perímetre del terme municipal[modifica | modifica el codi]

Comença la descripció del perímetre del terme de Llavorsí a l'extrem nord del terme municipal de Llavorsí, a la Serra Plana, on es troben els termes municipals de Llavorsí, la Guingueta d'Àneu (antic terme d'Escaló) i Vall de Cardós (antic terme de Ribera de Cardós.

Límit amb l'antic terme de Ribera de Cardós (ara, Vall de Cardós)[modifica | modifica el codi]

Des de la Serra Plana, la línia de terme de Llavorsí segueix la direcció sud, enllaçant amb el Carbadiu Blanc, continuació cap a migdia de la Serra Plana, on gira un xic cap al sud-sud-est. Tot seguit, arriba a la Collada dels Malls (1.586,6 metres d'altitud) i al Roc dels Malls (1.615,4), on es troben els termes de Llavorsí, Ribera de Cardós (ara, Vall de Cardós) i Tírvia. Es tracta d'una distància de 1.570 metres de recorregut.

Límit amb Tírvia[modifica | modifica el codi]

Del Roc dels Malls, el termenal arrenca cap al sud-oest per una carena fins a la Collada de la Bana, a 1.368 metres d'altitud. Gira cap al sud-est i de seguida puja al Pic de l'Orri, de 1.436,3, on torna a canviar de direcció. Ara altre cop cap al sud-oest, puja al Turó Alt, de 1.416,2, i continua cap a la Collada de les Falgueres, de 1.357,7. En aquesta collada emprèn cap al sud cap al cim de Vallalta, de 1.422,2, i torna a canviar de direcció. Ara cap al sud-est, baixa per un coster que forma una petita carena, directament fins a prop de la fita quilomètrica 1 de la carretera L-504, on baixa cap a la Noguera de Cardós, la travessa, i, a la dreta d'aquest riu, va a buscar el Barranc de Riberies, que fa de termenal. El segueix aigües amunt un tram d'uns 500 metres, fins a trobar el punt, a la llera del barranc, on es troben els termes de Llavorsí, Tírvia i Farrera.

Límit amb Farrera[modifica | modifica el codi]

Des del punt anterior, la línia de terme segueix un altre tram el Barranc de Riberies, deixant al sud-oest l'Obaga, fins que aquest barranc ha fet dues fortes giragonses. Tot seguit el termenal abandona el barranc i comença a pujar cap al sud-sud-est, en línia recta, cap al Pic de l'Espasa, de 1.530,8 metres d'altitud. Torna a girar, ara cap al sud, per la carena, i arriba de seguida al Roc Raset, de 1.798,4. En aquest lloc enllaça amb la meitat sud-oriental del Serrat de les Canals, seguint la direcció sud-est a partir d'aquest lloc. Segueix tot seguit el Serrat del Bosc, on hi ha els cims del Roc Roi (1.973,9) i del Cap de la Peguera (2.033,5). Continua de nou cap al sud, passa pel Coll de Serelles (1.971,4), i de primer cap al sud i després obrint-se cap al sud-est, puja al Pui d'Urdosa, de 2.226,1 metres d'altitud. D'aquest cim segueix la carena cap a migdia fins al sector de llevant de la Serra de Campirme fins que a l'extrem nord del Serrat de la Salador abandona la carena i cau de dret cap al Barranc de Font de Freixa, que segueix cap al sud, aigües avall fins que aquest barranc s'aboca en el Riu de Santa Magdalena. És aquest riu el que marca el termenal, però per poc tros, ja que de seguida arriba al Toll de l'Olla, on es troben els termes de Llavorsí, Farrera i Montferrer i Castellbò (abans, Vila i Vall de Castellbò).

L'enclavament de Romadriu[modifica | modifica el codi]

L'enclavament de Romadriu és molt petit, a penes el poble i els seus voltants immediats. Al nord i est, limita amb el terme de Farrera, amb un arc còncau cap a ponent que deixa enfora, dins de Farrera, al nord-est la Devesa del Garriga i al sud, el Prat de l'Arenal.

A l'oest i sud, mitjançant el Riu de Santa Magdalena, limita amb el de Montferrer i Castellbò, de la comarca de l'Alt Urgell, en terme que fou de la Vila i Vall de Castellbò.

Límit amb l'antic terme de Vila i Vall de Castellbò (ara, Montferrer i Castellbò, Alt Urgell)[modifica | modifica el codi]

El termenal amb l'Alt Urgell és breu: des del Toll de l'Olla, la línia administrativa s'enfila cap al sud-sud-oest per un coster, carena contrafort nord del Bony del Raset, travessant pel mig el Bosc de les Obagues, passa pel Coll de Sant Joan, continua pujant i en arribar a la cota 1.700, a prop i al nord-oest de Sant Joan de l'Erm Vell, troba el punt de trobada dels termes municipals de Llavorsí, Montferrer i Castellbò (Vila i Vall de Castellbò, anteriorment) i Soriguera.

Límit amb el terme de Soriguera[modifica | modifica el codi]

Des del tritermenal suara descrit, la línia de terme, ara amb Llavorsí, gira cap a llevant, resseguint tot el vessant nord primer del Bony de la Socarrada i després de l'Eixida de Montenartró, aproximadament a la cota 2.100, per la Carretera de la Culla a l'Estació d'esquí de Port-Ainè. Va travessant les capçaleres de la Llau dels Tarterals, el Planell de la Socarrada, després del Barranc de les Fonts dels Pradets, tot seguit del Barranc de la Pega, fins a arribar a l'extrem nord del Bosc del Duc i al sud de l'Obaga de Montenartró. Poc després, a prop i al sud del Bony del Raset i del Raset, arriba a un petit coll on el termenal gira de sobte cap al nord. Segueix la carena dels Rasets, i continua sempre cap al nord, un bon tros, fins al nord del Coll de Sant Joan, a prop i al nord-oest de Sant Joan de l'Erm Vell. En aquest lloc es troben els termes de Soriguera, Llavorsí i Montferrer i Castellbò (antic terme de Pallerols del Cantó).

Límit amb el terme de Rialb[modifica | modifica el codi]

Des d'aquest lloc, la línia de terme s'adreça ben recta cap al nord, i baixa per un coster deixant a llevant del Bosc d'Escobet, travessa el lloc de Reguerals i, fent alguna lleu girada a banda i banda seguint la carena, arriba al Planell del Roi. Continua cap al nord, deixant Montenartró a llevant i, sempre carena avall, arriba al Pla de Sant Pere. Sempre cap al nord i per la mateixa carena, girant lleument cap al nord-oest, el termenal baixa fins a trobar el Riu de Santa Magdalena, a la Ribalera. Des d'aquest lloc la línia de terme segueix el riu cap a ponent, aigües avall, fent una gran girada, de primer cap al sud-oest, després cap al nord, deixant les Trulls i les Bordes de Vallespir al sud, més tard la Borda Llauret i el paratge de Vallespir a ponent i la Borda Patxó, el paratge de Magaró i els cims de la Moleta i el Mal Pas a llevant, i, més endavant, la Costa de la Sola de la Sabata i un altre Mal Pas a ponent, i les Malls a llevant. Tot seguit, el Riu de Santa Magdalena s'aboca en la Noguera Pallaresa en el lloc on el riu gira de nord-sud a est-oest, al sud i sota de les Roques de la Ruda i de Marguinelles. Des d'aquest lloc, el termenal segueix les aigües de la Noguera Pallaresa, deixa al nord les Rialeres i les Bordes de Vellànega, on hi havia hagut el monestir de Sant Pere de Vellànega, i, més enlairat, el poble de Sant Romà de Tavèrnoles. Passat aquest lloc es troba l'extrem sud-est del Serrat de Cabanerto, on es troben els termes de Rialb, Llavorsí i l'antic terme de Surp, ara fusionat amb el de Rialb.

Límit amb l'antic terme de Surp (ara, Rialb)[modifica | modifica el codi]

La línia de terme entre Surp, ara Rialb, i Llavorsí s'enfilava pel Serrat de Canaberto cap al nord-oest fins a enllaçar amb el Serrat de Jaumet, en la mateixa direcció. Sempre amunt cap al nord-oest, el termenal acaba d'arribar al cim del Tossal de Fontfreda. En aquest punt torç cap a ponent, seguint la carena del Serrat de Matanegra, passa pel Planell Gran i va cap al cim del Piflorit, on torna a girar, altre cop cap al nord-oest. Passa per Peralba, la Roca de la Piqueta, i, girant progressivament una mica més cap al nord, va cap al Coll del Cantó, el Serrat de la Quintó, deixant al nord-est el Bosc de Poleda i al sud-oest les Roques de la Bordeta i el Baser Blanc, i assoleix el cim del Tossal de Riuposa. Cada cop més adreçant-se al nord, el termenal segueix cap a Coll del Rat i el Serrat de Campmaior, fins que arriba al Cap de Campmaior, de 2.044,9 metres d'altitud, on es troben els termes municipals de Surp (Rialb), Llavorsí i Escaló (ara, la Guingueta d'Àneu).

Límit amb l'antic terme d'Escaló (ara, la Guingueta d'Àneu)[modifica | modifica el codi]

Des del Cap de Campmaior el termenal s'adreça ara cap al nord-est, per una carena en direcció a la Muntanya d'Escart (1.937 metres d'altitud màxima), deixant al sud-est tota la capçalera dels barrancs d'Encasi i de Cultius, els dos que formen el Riu de Baiasca, i al nord tota la vall del Riu d'Escart. El poble de Baiasca queda al sud-est d'aquesta carena. Superada la Muntanya d'Escart, el termenal va cap al Coll del Rit, a 1.818,8, moment en què la línia de terme, que venia formant un arc, ja té la direcció clarament cap a l'est. En aquesta direcció, però de forma irregular a causa del mateix traçat de la carena, puja a la Collada dels Alls (1.842,4), al Bony de Santa Bàrbara (1.914,7), i al Pui Agut (1.678,7), després de seguir el serrat d'Auressi. Continua baixant gradualment, sempre per la carena principal, cap al Pui Blanc (1.423,9), on el termenal torç cap al sud-est, i continua baixant per la carena principal cap a la Collada dels Rebolls (1.136,5), des d'on acaba de davallar cap al Riu de Baiasca a uns 100 metres al sud-oest del seu aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa. Aleshores travessa el riu de Baiasca i, en direcció sud, s'adreça per una carena cap al Turó de les Bruixes, de 1.207 metres d'altitud. En aquest turó gira en un angle de quasi 280º cap al nord-est, travessant les Blandes, fins a trobar la carretera C-13 en el punt quilomètric 146,225, després travessa la Noguera Pallaresa, i va a enfilar-se pel coster de la riba esquerra d'aquest riu, travessant la Rocassa i deixant el poble d'Aidí a llevant. En aquest tram el termenal segueix una línia recta traçada sobre el mapa, passa al nord de la Roca de Sant Antoni, va a buscar l'extrem nord-est de la Serra de la Badallola fins a arribar a la Serra Plana, on ha començat aquesta descripció.

Els espais de l'interior del terme[modifica | modifica el codi]

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2011)
Aidí 16
Arestui 17
Baiasca 24
Llavorsí 280
Montenartró 24
Romadriu 11
Sant Romà de Tavèrnoles 1
Font: Municat

La vila de Llavorsí[modifica | modifica el codi]

Les cases s’esglaonen en els forts pendents, centrades per la plaça de l’església, amb l’església parroquial de Santa Anna, característica de la vall, amb una nau i campanar de torre de base quadrada i cos vuitavat amb coberta piramidal, restaurada modernament. Al nord-oest de la vila hi ha les escasses restes de l’antiga capella romànica de Santa Eulàlia, així com les de la capella de Santa Llúcia. Al sud de la vila, al cim d’un turó, hi ha també les poques ruïnes de l’antic castell de Gilareny, construït amb lloses planes de llicorella, unides amb fang.

Les cases de la vila[2][modifica | modifica el codi]
  • Casa Alfonset
  • Casa Antonet
  • Casa Asnurri
  • Casa Audet
  • Casa Barteló
  • Casa Baster
  • Casa Batista
  • Casa Bauret
  • Casa Bernat
  • Casa Bisbe
  • Casa Bolunya
  • Casa Cando
  • Casa Carrera
  • Casa Caterina
  • Casa Cinto
  • Casa Coc
  • Casa la Colomina
  • Casa Cornet
  • Casa Ferrer
  • Casa Ferrer de Jan
  • Casa Ferrer de la Llet
  • Casa Ferrer del Camp
  • Casa Garreta
  • Casa Gori
  • Casa Gosarans
  • Casa Guerrilla
  • Casa Guillem
  • Casa Josepeta
  • Casa Lafarga
  • Casa Llampant
  • Casa Lluent
  • Casa Lluís
  • Casa Malena
  • Casa Mallol
  • Casa Mariano
  • Casa Mateu
  • Casa Minguet
  • Casa Mundeta
  • Casa Nadal
  • Casa Nervo
  • Casa Palau
  • Casa Peri
  • Casa Perifont
  • Casa Perotes
  • Casa Pistola
  • Casa Poneta
  • Casa Pono
  • Casa Puent
  • La Rectoria
  • Casa Rei
  • Casa Rita
  • Casa Riu
  • Casa Roig
  • Casa Roseta del Lelo
  • Casa Sambola
  • Casa Sastre d'Antié
  • Casa Segalàs
  • Casa Sèrio
  • Casa Serret
  • Casa Sorrilla
  • Casa Tarrambó
  • Casa Tina
  • Casa Toi
  • Casa Ton de Rei
  • Casa la Tura
  • Casa Txotxo
  • Casa Ventureta
  • Casa Viejo
  • Casa Viejo gros
  • Casa Viejo xic
  • Casa Voravic
  • Casa Xato
  • Casa Xona

Clima[modifica | modifica el codi]

Clima Paràmetres climàtics mitjans de Llavorsí
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Anual
Temperatura màxima mitjana (°C) 8,6 10,6 13,4 15,2 19,7 24,1 28,5 27,5 24,2 18,9 12,8 8,8
17,7
Temperatura mínima mitjana (°C) -3,3 -2,3 -0,6 2,2 5,2 8,3 10,8 10,7 8,1 4,2 0 -2,8
3,4
Precipitacions (mm) 45,9 38,7 37,1 64,7 70,8 71,7 63,2 65,7 52,4 46,9 64,4 51,7
673,2
Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Història[modifica | modifica el codi]

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

En el fogatge del 1553, Liborsi declara 1 foc eclesiàstic i 10 de laics,[3] uns 55 habitants.

A Llavorsí existí una farga, l'emplaçament de la qual no és conegut. Tot i això, el 1996, en les obres de remodelació d'una casa del poble, aparegué[4] un mall dels de treballar peces de ferro molt pesades. El mall trobat, concretament la peça de ferro de l'extrem del martinet, feia 670 quilos de pes, amb una llargària de més d'un metre. Es tracta, sens dubte, del testimoni de la farga desapareguda de Llavorsí.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Llaborsí. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en la canal de la Noguera Pallaresa i la Noguera de Cardós, a la confluència dels dos rius, envoltada de muntanyes altíssimes, i la combaten els vents del nord i del sud. És en lloc fred en excés. Tenia en aquell moment 50 cases, inclosa la Casa de la Vila, amb una font per al consum dels veïns i l'església parroquial de Santa Anna, servida per un rector ordinari. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses, amb muntanyes molt altes en totes direccions, però absolutament despoblades. S'hi collia ordi, patates i herba. S'hi criava bestiar vacum, de llana i cabres. Hi havia caça de perdius i pesca de truites. L'única indústria existent era una farga que es proveïa de ferro d'Ainet de Vallferrera. Comptava amb 30 veïns (caps de casa) i 180 ànimes (habitants).

En el cens del 1857[6] Llaborsí apareix amb 956 habitants i 207 cèdules personals inscrites, repartides de la manera següent: Arestuy, 89 habitants i 18 cèdules personals; Aydí, 74 i 12; Bayasca, 236 i 39; Llavorsí, 328 i 72; Montcuarts, 103 i 37; Romadríu, 77 i 20, i San Romá de Tabescan ó Tabernolas, 49 i 9.

L'ajuntament de Llavorsí[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]
  • Joan Rey (1898)
  • Pere Martell i Cadena (accidental, 1898)
  • Manuel Puyo i Rabasa (1898 - 1899)
  • Mario Segalàs Iglesias
  • Lluís Segalàs i Sala (1979 - 1983)
  • Jaume Gasté i Gallart (1983 - 1991)
  • Lluís Segalàs i Sala (1991 - 2008)
  • Joan Ordi i Gomà (2008 - 2011)
  • Anna Panisello i Mas (2011 - actualitat)
Regidors[modifica | modifica el codi]

Des de la instauració de les eleccions municipals democràtiques, el 1979, han estat regidors de Llavorsí les persones següents: Genar Amadó Lledós, Josep Maria Casals Bringué, Josep Ramon Caselles Andorra, Jaume Catarina Ramon, Enric Cervós i Portella, Magí Cervós Portella, Beatriz de Lamoga Golkorew, Dionís Farrera Balaña, Montserrat Garcia Martín, Jaume Gaset Gallart, Josep Gasià Gabernet, Sebastià Illa Alibés, Manuel Irimia López, Manuel Irimia Sarrat, Severo Lamoga Balaña, Manuel Marquès Solé, Maria Rosa Mauri Espot, Joan Micas Torra, Joan Ordi Gomà, Anna Maria Palau Vila, Anna Panisello Mas, Josep Pau Ros, Jaume Peró Portella, Jaume Pinós Ros, Joan Carles Rabaneda Caselles, Manuel Ricou Puyo, Josep Ripoll Gasia, Immaculada Rubio Escoda, Francesca Sanz Alonso, Anselm Segalàs Sala, Lluís Segalàs Sala, Jordi Solé Ferrer, Ramon Solé Sarrat, Sever Solé Vidal i Josep Trujillo Conde.

Legislatura 2011 - 2015[modifica | modifica el codi]
Resultats electorals de Llavorsí, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Anna Panisello i Mas 134 7 83,23
Total 193 7
  • Anna Panisello Mas (CiU), Alcaldessa, responsable de les àrees d'Urbanisme i de Turisme, que inclou les instal·lacions municipals de piscines, càmping i oficina de turisme
  • Anselm Segalàs Sala (CiU), Regidor delegat de l'àrea d'Economia i Hisenda i de tot el que es refereix a la SMDELL, SL
  • Jaume Catarina Ramon (CiU), Regidor delegat de les àrees de Manteniment, serveis i obres d'infraestructura bàsica municipals, que inclou les de pavimentació de carrers, servei d'aigua, clavegueram i enllumenat públic. També inclou la supervisió del treball de l'agutzil i dels altres empleats de la brigada d'obres, neteja de carrers, etc. També el seguiment del funcionament de la minicentral hidroelèctrica municipal
  • Francesca Sanz Alonso (CiU), Regidora delegada de l'àrea dEducació, que inclou les relacions amb lescola i l'AMPA, el menjador escolar, la gestió de la llar dinfants i del casal d'estiu
  • Maria Rosa Mauri Espot (CiU), Regidora delegada de les àrees de Joventut, Esports, Cultura i Festes, incloent-hi la gestió del centre cívic. Tindrà la col·laboració de l'alcaldessa i de Francesca Sanz
  • Josep M. Casals Bringué (CiU), Regidor delegat de les àrees de Nuclis Agregats, Agricultura i Medi Ambient, que inclou la promoció de projectes d'aprofitament de biomassa forestal amb finalitats energètiques. Tindrà la col·laboració de José Antonio Trujillo
  • Josep Trujillo Conde (CiU), Regidor delegat de les àrees de Sanitat i Benestar Social, que inclou les relacions amb el CAP, el servei d'ambulàncies i tot el que es refereixi al local social del carrer de la Farga.

Llavorsí, a més, compta amb tres Entitats municipals descentralitzades, cadascuna amb la seva figura de President de l'EMD. Són Arestui (President, Antoni Ros i Carrera), Baiasca (Jordi Fillet i Carrera) i Montenartró (Josep Ramon Ubach i Jordana).

Festivitats[modifica | modifica el codi]

  • 2n diumenge de maig- Aplec de la Mare de Déu de Biuse
  • 26 de juliol- Festa Major
  • Agost- Concurs de Gossos d'Atura

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
44 19 28 553 719 956 869 811 662 757
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
757 686 638 588 601 461 284 285 274 276
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
273 286 285 286 330 334 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura popular i tradicional[modifica | modifica el codi]

  • 26 de juliol (santa Anna), Festa Major.
  • Tercer diumenge d’agost, Concurs de Gossos d’Atura.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Equipaments turístics[modifica | modifica el codi]

Llavorsí és un dels pobles pallaresos amb tradició d'acolliment turístic.

El Ràfting[modifica | modifica el codi]

La vila de Llavorsí va ser, a principis dels anys 90, el bressol del ràfting a escala europea. Les aigües braves de la Noguera Pallaresa són ideals per a la pràctica d'aquest esport. En aquests moments empreses d'esports d'aventura baixen pel riu milers de visitants que volen conèixer els atractius del riu i del seu entorn.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Montaña 2004.
  3. Mossèn Guillem Guilareny, vicari; Pere Bernada, Pere Ternio, batlle, Cebrià Guilareny, Bernadí del Sabater, Joan Guilareny, Antoni Peira, Joan Bernada, Ramon Escales, Antoni Farrera, àlies Guimonet i Antoni Burguesa. Iglésias 1981, p. 87.
  4. Mateu 2004.
  5. Madoz 1845.
  6. Nomenclàtor 1858.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Comisión de Estadística General del Reino. Nomenclátor de los pueblos de España. Madrid: Imprenta Nacional, 1858. ISBN No en té. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Llavorsí». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Mateu i Subirà, Joaquim. Fargues de Catalunya i Andorra. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2004 (Col·lecció Nissaga, 18). ISBN 84-232-0670-X. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llavorsí Modifica l'enllaç a Wikidata